Què s'ha de fer quan escrius una informació que altres ja han publicat?

La situació

Vet aquí una d’aquelles situacions peculiars quan es practica el periodisme. Remenava les meves fonts digitals, i començava a madurar uns quants possibles assumptes que podria tractar en dies propers, quan he topat, al blog de Xavier Peytibi, amb una informació que m’ha interessat, suposo que en part per la meva tendència a apreciar tot el que té a veure amb la història.

L'assumpte

Ell mateix i Juan Víctor Izquierdo han creat un nou projecte, ara amb un web que aplega una pila de discursos polítics. En fi, una d'aquestes feines que no tenen sentit sense internet i, per tant, un exemple de la mena de casos reals que m’agrada explicar al 3cat24.

El procés

He mirat el lloc, he fet una cerca per saber què més podia assemblar-s’hi i he començat a escriure. Aleshores, he enviat l’esborrany a un dels meus caps per consultar-li si ho trobava d’interès. I m’ha dit que li “sonava” haver-ho vist en algun altre mitjà.

Jo no ho havia vist enlloc.

Però ho he buscat i a la fi m’he adonat que ell tenia raó: el diari "Ara" ja ho havia publicat el 7 de gener, fa tres dies.

És un marge clar que evidencia que ells estaven al cas d’aquest assumpte i jo no, perquè no me n’he adonat fins que avui he fet el meu repàs al Google Reader.

En el benentès que no és cap exclusiva (la informació era a la xarxa, encara hi és) ni tampoc una primícia. Simplement, l'Oriol March (qui firma la peça a l'"Ara") va estar al cas d'aquest web mentre que jo no me n'he adonat fins avui.

Els dubtes

Què havíem de fer en un cas com aquest? Ja en vaig parlar un altre dia aquí. En aquella ocasió, es va decidir que no faríem un tema, que a parer meu era d’interès ciutadà, perquè ja ho havia donat un altre mitjà.

Aquesta vegada s’ha considerat que els nostres usuaris potser no consumeixen la informació que ha elaborat aquest mitjà de la competència i s'ha publicat la informació.

El cert és que és complicat. Si ho dónes, els col·legues diran: “Mira, aquests van tard”. Si no ho dónes, potser deixes persones sense una informació que has valorat com a interessant abans de saber que un altre mitjà ja n’ha parlat. Qui ens ha de preocupar, els col·legues o el públic? La resposta sembla òbvia.

La decisió

Però jo mateix he dubtat i de primer no ho pensava firmar. Al cap de cinc minuts he canviat d’opinió.

Després de tot, no ho he copiat, no estava fent un refregit. És més, crec que són dos textos força "diferents" tot i que parlen del mateix.

Ni tan sols sabia que un altre mitjà s’hi havia referit. Tinc el mal costum de no mirar premsa generalista i m’he acostumat a capbussar-me en les seccions que m’interessen (gràcies, RSS) o en matèries estranyes que a mi em distreuen. Potser no hauria d'admetre en públic aquests hàbits.

Potser és un error. Si ho hagués fet d'una altra manera, ja fa tres dies que sabria que l’"Ara" s’ha ocupat dels discursos. Però potser aleshores no ho hauria publicat mai. En canvi, la ignorància m’ha permès ficar-me en aquest assumpte sense cap vergonya.

El debat

Però la discussió queda oberta. Ho havia de fer encara que ho hagi escrit sense “mirar” l’altre mitjà? Ho havia de firmar encara que sigui un text original? No tinc les respostes.

Per això he decidit, cinc minuts després, que m’ho havia de preguntar en veu alta en aquest blog. Per si hi ha algú, també entre els amics de l’"Ara", que es veu amb cor de respondre’m.

El detall

Hi ha un detall que val la pena comentar. March és redactor de Política. I, per tant, està al cas dels temes "polítics" i segueix a les persones adequades a internet. Al mitjà on treballo NO HI HA redactors especialitzats que duguin temes concrets ni que, per tant, segueixin a les persones adequades.

Hi ha un "corresponsal a Mart" (ja ho he comentat diversos cops) de qui s'espera que segueixi a internet... qualsevol tema.

En fi, un model té periodistes que usen internet com a font amb tota naturalitat i l'altre té el gruix de l'equip fent actualització, sense temes propis, sense seguir a les fonts. Com diu l'acudit, amb el risc d'anar en bicicleta sense mans... i sense dents.

Ara bé, això no evita la discussió sobre com s'ha de reaccionar davant d'aquesta situació. Potser algun lector sàpiga oferir una mica de llum.

Política i internet: amb els peus al bassal

Com que intento exposar casos reals de la utilització d’internet i observar de quina manera transforma l’entorn tenia sentit que també tingués interès en l’ús d’aquests recursos en la política.

Evolució de la mirada

Vaig tenir la sort de rebre la confiança de diverses persones i d’aquesta manera vaig obtenir unes quantes petites primícies. Vaig escriure unes quantes peces informatives que volien donar a conèixer com els partits polítics buscaven una altra manera de relacionar-se amb els ciutadans.

http://www.3cat24.cat/noticia/448005/ciencia/El-diputat-mes-actiu-a-Twitter-abandona-la-politica

http://www.3cat24.cat/noticia/487785/ciencia/CiU-llanca-una-xarxa-social-propia-i-forma-centenars-de-ciberactivistes

http://www.3cat24.cat/noticia/433425/politica/La-consulta-del-13-D-blinda-el-seu-programa-informatic-contra-possibles-atacs

http://www.3cat24.cat/noticia/779647/ciencia/El-PSC-llanca-un-video-musical-per-donar-suport-a-Montilla

http://www.3cat24.cat/noticia/750866/ciencia/ERC-obre-un-web-perque-els-ciutadans-aportin-idees-al-seu-programa-electoral

A mesura que ens acostàvem a la campanya electoral, vaig substituir aquestes informacions per un tipus d’article més interpretatiu, on comparava l’acció de forces polítiques diferents. Vaig aportar aquí una llista d'aquest seguiment.

Quan ja érem a tocar de la campanya, aquestes cròniques també van canviar i es van convertir en uns llistats que volien ser molt equilibrats, amb la menció dels partits en ordre de la seva representació parlamentària.

http://www.3cat24.cat/noticia/927126/ciencia/Creen-Electoralia-com-a-plataforma-per-analitzar-lopinio-electoral-dels-catalans

http://www.3cat24.cat/noticia/847386/ciencia/Els-partits-catalans-reactiven-la-seva-accio-a-internet-de-cara-al-28-N

http://www.3cat24.cat/noticia/856368/politica/Observadors-i-analistes-electorals-obren-espais-a-la-xarxa-per-comentar-la-campanya-del-28-N

http://www.3cat24.cat/noticia/884386/ciencia/La-convocatoria-deleccions-impulsa-la-campanya-digital-dels-partits-catalans

http://www.3cat24.cat/noticia/917946/ciencia/La-campanya-digital-guanya-pes-en-els-partits-catalans

http://www.3cat24.cat/noticia/779647/ciencia/El-PSC-llanca-un-video-musical-per-donar-suport-a-Montilla

No tenia cap instrucció per actuar així però entenia que qualsevol desequilibri en un mitjà públic podia posar en risc l’esforç de divulgació.

Sabia, perquè ja s’havia explicat, que quan comencés la campanya no podria fer cap altra peça sobre aquesta matèria. Totes les informacions de campanya apareixen en un bloc especial del 3cat24 i en general, em sembla, reprodueix les informacions de la tele i la ràdio que, com se sap, estan condicionades per les normes que ha aprovat el màxim organisme de la CCMA.

De manera que la meva contribució acabava amb els qüestionaris que vam fer a tots els partits amb representació parlamentària sobre la seva campanya digital. I no he pogut dir res sobre algunes accions com “el vídeo de l’orgasme” (PSC), “el fals noticiari” (CiU) o el “vídeojoc xenòfob” (PPC). La redacció se n’ha ocupat seguint les pautes que regeixen aquesta situació.

Amb internet s'accedeix a una actualització constant de la campanya, que té observadors que s'han ocupat de comentar-la amb encert i espais que apleguen tots els recursos i les anàlisis.

(Faig un parèntesi per demanar-me què hauria passat si uns il·luminats haguessin creat un vídeojoc en què es disparés contra la bandera espanyola. Només d’imaginar la reacció als mitjans de comunicació em vénen esgarrifances. La idea no és original, és clar, però de veritat que això és fer política? Això és explicar a les persones el teu programa de govern?)

Perspectiva escumosa

Aquesta distància silenciosa em dóna una certa perspectiva, després de posar el focus durant molts mesos en la manera com els partits entenen els canvis que internet proporciona. Si sóc sincer, tinc la sensació que es limiten a buscar notorietat sense pensar que la política es pot fer d’una altra manera. No em semblen convençuts de les possibilitats de participació que les noves tecnologies posen al nostre abast. No veig que creguin en la necessitat que els governs s’obrin de debò als seus propietaris legítims, la ciutadania.

És veritat que el PSC sap que hi ha una xarxa de bloguistes simpatitzants que despleguen la seva capacitat quan la situació ho reclama. També ho és que CiU ha innovat més que cap altra candidatura i que ha mirat de treure suc de la seva posició per demostrar un cert compromís. És veritat que ICV ha intentat transportar a internet la seva xarxa de suports i ho és que ERC ha volgut compartir accions de campanya, però l’excusa de la falta de recursos els ha mantingut massa allunyats d’un objectiu que haurien pogut tenir: representar una altra manera de creure en la política. El PP ha malbaratat les seves opcions, la seva manera d’entendre internet es basa massa en la idea que una campanya és com “el mur d’una xarxa social”. C’s han fet servir la seva capacitat d’enlluernar i han aprofitat un vídeo d’aparença agosarada per fer-se notar.

Molta escuma i poca substància. Aquesta és la conclusió provisional quan ja hem passat l’equador de la campanya. Era previsible.

L’avís públic

Ho havien advertit poc abans que el primer rètol de campanya fos desplegat un grup de consultors vinculats a la política i a l’administració. És un conjunt d'articles amb un manifest que han publicat als seus blogs. Uns quants dels que firmen el document que van fer públic són persones implicades de forma molt directa en aquesta campanya, de manera que les seves paraules adquireixen encara més valor.

Però la majoria de mitjans han obviat aquesta declaració. És cert que no és gens fàcil esmentar-ho en un mitjà no especialitzat, tot i que era possible almenys oferir l’enllaç, com vaig fer en una de les últimes cròniques.

El conjunt d’articles que firmen Edgar Rovira, Jorge Galindo, Carlos Guadián, Guillem López-Bonafont, Xavier Peytibí, José Rodríguez, Roger Senserrich i Albert Medran explica on som de debò i ens fa comprendre que els partits polítics catalans, pel que fa a internet, són tan poc agosarats com en la resta d’assumptes que tots esperem que comprenguin, sense gaire fortuna.

El rastre

N’hi haurà uns que guanyaran, uns altres que perderan (ja fa dies que vaig fer pública la “meva porra”) i uns altres que trigaran una mica a entendre si han perdut o han guanyat res. Però la política hi tornarà a perdre i tots els catalans també hi perdrem. És una llàstima, és clar, però no ens hauríem de desesperar.

Hi ha països on l’empresa i els creadors impulsen el canvi, hi ha ciutats i àrees on la innovació servirà per generar una altra economia i hi ha Estats que saben com és d’important que tinguem una bones infrastructures per a internet, un marc que garaneixi la neutralitat i la transparència i un entorn que afavoreixi la creació de nous serveis.

També hi ha persones que creuen que el que de debò s’ha de transformar és la manera com els ciutadans podem ser actius en la política, més enllà dels partits que viuen a la defensiva la demanda d’una democràcia millor.

Però nosaltres vivim en un altre món. El nostre país sosté debats peculiars, es disputa les engrunes en comptes de parar taula una altra vegada. El manifest sobre política i internet és un avís rotund que ens fa tocar de peus a terra i aquest gest és molt important, perquè és quan t’adones que anem descalços damunt d’un bassal de neu ja fosa, sense deixar cap rastre.

La tecnologia no és cap assassina depravada

Competidors

No és gaire fàcil que un mitjà de comunicació posi atenció en altres productes de comunicació que d’alguna manera són competidors, tinguin la dimensió que tinguin.

Per això em sembla rellevant que el 3cat24 hagi acceptat dedicar una peça informativa a una realitat d’interès però complicada de transmetre: joves professionals difonen la tecnologia amb blogs escrits en català.

Diversitat

N’hi ha que declaren que es volen mantenir com a accions voluntaristes (tot i que admeten que els proporciona beneficis indirectes vinculats a la reputació) i n’hi ha que aposten per alguna via cap a la professionalització.

M’ha semblat una varietat interessant que s’ajustava a la mena d’emprenedors de qui m’agrada parlar, perquè ja està bé d’amagar la gent amb empenta i buscar sensacions fortes amb assassins, corruptors i pirates, que és com se sol presentar internet així que n’hi ha l’ocasió.

En positiu

No hem vist mai un titular que digui: “La va violar després de telefonar-la”. Ni tampoc: “Els lladres escrivien cartes amb llapis vermell”. No esperem tampoc: “La fotocopiadora d’un institut supera el centenar de llibres reproduïts”. Cap d'aquests instruments no en té la culpa.

Però amb internet és diferent. Sempre que es pugui associar de forma escandalosa amb algun problema, l’èxit està assegurat. Les xarxes socials es veu que són o per tafaners o per exhibicionistes.

Per això intento explicar l’activitat de professionals com els que protagonitzen les dues peces pròpies que he elaborat avui i una d'ahir:

- joves professionals difonen tecnologia

- Tuiter-net, una altra eina per analitzar les converses a Twitter sobre la campanya electoral catalana

- un català crea una eina per controlar l'activitat dels europarlamentaris

No són "grans èxits" del periodisme. Fins i tot, potser això que faig no és ben bé periodisme, ja ho he dit alguna altra vegada. Però cada dia trobo que té més sentit.

Catalanització

A més, la feina ha tingut avui ha tingut un efecte personal. Quan parlava amb un dels meus interlocutors, hem recordat que l’últim programari de l’iPhone ja inclou el català.

M’havia actualitzat el programari fa unes quantes setmanes però encara no l’havia catalanitzat. Ho he fet aquesta tarda. M'agrada.

El cercle imprès que guanya als bits, una bona idea

Trobar un espai

La victòria que s'apunten les versions digitals dels mitjans tradicionals en la batalla de la immediatesa de vegades acomplexa els seus germans impresos.

Ja vaig comentar aquí que els diaris de paper necessiten adaptar-se a un cicle de vint-i-quatre hores, em sembla que he insinuat que haurien de despreocupar-se de les notícies (si no són un tema propi) i centrar-se en tot el que ve després: la reflexió, el context, l'anàlisi, la interpretació, les dades, les opinions, l'experiència viscuda... I la infografia!

Hi ha tanta feina per fer.

Gràcies a la infografia

Avui he vist un bon exemple d'una acció informativa que el mitjà de paper pot fer i que el digital no té a l'abast.

Gràcies a una proposta de l'equip d'infografia, El Periódico ha permès als seus lectors fer-se una idea molt clara del giny que ha d'alliberar els miners xilens, que protagonitzen una operació de rescat amb el món sencer com a espectador.

Han traçat un cercle a les pàgines 2 i 3 i només cal deixar el diari obert a terra i posar-s'hi damunt per entendre que els miners es trobaran de debò dins d'un tub molt estret.

El tret únic

Crec que és una bona idea i com és natural de seguida m'adono que no sóc l'únic. A "Maquetadores" han elogiat la creativitat.

A "Paper papers" descobreixo que un diari xilè ja havia tingut la mateixa idea fa uns quants dies.

Això no implica que sigui una còpia, pot haver estat una coincidència. En tot cas, em sembla una reacció interessant.

En comptes de fer el ridícul, els diaris de paper fan ben fet de buscar trets distintius, elements propis que en reforcin l'interès.

El color de l'oceà

Ha sigut una bona idea.

No hi ha cap pantalla que pugui competir amb aquesta proposta, ni tan sols la "màgica" iPad que pretén canviar la vida de les revistes.

Les millors infografies en versions digitals no poden traçar aquest diàmetre i encara menys t'hi pots posar dret al damunt. Els gràfics que he vist són bons i explicatius però el cercle de les pàgines 2 i 3 transmet emoció i comprensió directa.

És diferent i únic. Obre un oceà blau.

Per això té sentit.