El núvol no és l'amenaça: "pànic amb delicious"

Al principi

Recordo quan vaig obrir un compte a "delicious". Ho havia decidit feia pocs dies, després d'escoltar una conferència de quatre hores d’en Genís Roca. Els primers enllaços són allà des del juliol de l'any 2007. Dec compartir aquest record d'en Genís amb una pila de persones.

També recordo que durant un temps la meva feina consistia a explicar les virtuts de compartir els enllaços a l’empresa on treballo, tot i que ja hi havia equips que s'hi havien abocat. Aleshores, rebíem propostes per evitar aquesta eina i disposar d’un paquet tancat, ofert per una empresa. Vam tenir un debat interessant i profitós amb qui era el “CTO” de la CCMA i Luis Suárez. Al final, no es va adquirir el paquet, però jo ja no hi tenia res a veure.

Compartir

delicious no és tan sols un magatzem, per a mi el millor és l’oportunitat de descobrir altres persones que es fixen en assumptes que m’interessen. Aquest intercanvi entre desconeguts em sembla el millor de l’eina, a banda que m’agrada com resol l’emmagatzematge.

Pànic

Aquesta tarda hi ha hagut un “atac de pànic”. El rumor escampat a partir d’una filtració d’una reunió a Yahoo ha fet creure a moltes persones que els seus enllaços podien desaparèixer.

Ha sigut una oportunitat perquè es recordés que hi ha altres serveis similars. Fins i tot hi ha hagut recomanacions de persones amb molts "seguidors" i robots que llançaven la promoció com a resposta a la simple menció del servei que se suposava que tancaria. Per tant, molts substituts possibles.

Cadascú tria l’eina que vol, el que compta és el concepte que hi ha al darrere.

Calma

Quan per fi he arribat a casa, després d’una trobada apassionant amb un grup de "funcionaris" dedicats de ple a l’ús d’internet, he vist que el perill s’ha esvaït. Hi ha un anunci oficial que delicious no cau. L'empresa s'explica al seu blog.

Però l’ensurt ha sigut suficient per fer-me veure que el debat repetit sobre els riscos del núvol és una fal·làcia. El núvol no està en perill.

Les nostres dades segueixen estant més segures al núvol que en un sol ordinador, perible i vulnerable.

Risc

El núvol no és el risc.

(Tot i que voldré llegir aviat l'últim llibre d'Evgeny Morozov).

Les empreses de la competència tenen a punt sistemes senzills per importar les dades i avui hi ha hagut unes quantes persones que ja n’han fet servir diversos, “per si de cas”.

Quan un servei tanqui, algú altre s’ocuparà de rellevar-lo, tan de pressa que ni ens n’adonarem. Cap problema.

Ja es va veure amb l’intent de tallar l’accés a Wikileaks. Més d’un miler de miralls i canvis constants durant unes hores. I ja està.

No, el núvol no és el perill.

Vulnerabilitat

Només s’esfumarà si algú ataca físicament els servidors, els primaris i els de seguretat, o les infrastructures de comunicació (cables, satèl·lits, torres de telefonia mòbil...).

No sembla probable ara mateix però potser en cas de guerra tot això seria un objectiu militar com ho han estat sempre les fonts d’energia.

Neutralitat

L’únic perill real és que un dia algú decideixi si ens podem connectar o no, que algú ens faci pagar peatges en funció dels continguts. El risc d’internet és doble i no té res a veure amb el núvol.

D’una banda, que es trenqui la neutralitat de la xarxa. I això dependrà dels operadors (de la seva cobdícia a curt termini) i de la capacitat dels Estats per garantir-la amb una supervisió del mercat.

Llibertat

D’una altra, l’acció dels governs que controlen internet o impedeixen el seu accés, que són els mateixos que engarjolen algú perquè pensa diferent i s’enrabien quan rep el Nobel de la Pau, els mateixos que retallen altres llibertats (Xina, Corea del Nord, Iran, Aràbia Saudita, Cuba...) i aquells que intenten imitar-los sota la protecció de la democràcia (la Itàlia de Berlusconi).

O sigui que el perill real per a internet és un mercat sense Estat o un Estat sense democràcia i llibertat. Però ja podem deixar de patir pel núvol.

Està fet de tantes accions múltiples que cada servei amb clients té un substitut a punt esperant la seva oportunitat. Hi ha un munt d'emprenedors amb ganes d'aportar solucions per a tothom.

Política i internet: amb els peus al bassal

Com que intento exposar casos reals de la utilització d’internet i observar de quina manera transforma l’entorn tenia sentit que també tingués interès en l’ús d’aquests recursos en la política.

Evolució de la mirada

Vaig tenir la sort de rebre la confiança de diverses persones i d’aquesta manera vaig obtenir unes quantes petites primícies. Vaig escriure unes quantes peces informatives que volien donar a conèixer com els partits polítics buscaven una altra manera de relacionar-se amb els ciutadans.

http://www.3cat24.cat/noticia/448005/ciencia/El-diputat-mes-actiu-a-Twitter-abandona-la-politica

http://www.3cat24.cat/noticia/487785/ciencia/CiU-llanca-una-xarxa-social-propia-i-forma-centenars-de-ciberactivistes

http://www.3cat24.cat/noticia/433425/politica/La-consulta-del-13-D-blinda-el-seu-programa-informatic-contra-possibles-atacs

http://www.3cat24.cat/noticia/779647/ciencia/El-PSC-llanca-un-video-musical-per-donar-suport-a-Montilla

http://www.3cat24.cat/noticia/750866/ciencia/ERC-obre-un-web-perque-els-ciutadans-aportin-idees-al-seu-programa-electoral

A mesura que ens acostàvem a la campanya electoral, vaig substituir aquestes informacions per un tipus d’article més interpretatiu, on comparava l’acció de forces polítiques diferents. Vaig aportar aquí una llista d'aquest seguiment.

Quan ja érem a tocar de la campanya, aquestes cròniques també van canviar i es van convertir en uns llistats que volien ser molt equilibrats, amb la menció dels partits en ordre de la seva representació parlamentària.

http://www.3cat24.cat/noticia/927126/ciencia/Creen-Electoralia-com-a-plataforma-per-analitzar-lopinio-electoral-dels-catalans

http://www.3cat24.cat/noticia/847386/ciencia/Els-partits-catalans-reactiven-la-seva-accio-a-internet-de-cara-al-28-N

http://www.3cat24.cat/noticia/856368/politica/Observadors-i-analistes-electorals-obren-espais-a-la-xarxa-per-comentar-la-campanya-del-28-N

http://www.3cat24.cat/noticia/884386/ciencia/La-convocatoria-deleccions-impulsa-la-campanya-digital-dels-partits-catalans

http://www.3cat24.cat/noticia/917946/ciencia/La-campanya-digital-guanya-pes-en-els-partits-catalans

http://www.3cat24.cat/noticia/779647/ciencia/El-PSC-llanca-un-video-musical-per-donar-suport-a-Montilla

No tenia cap instrucció per actuar així però entenia que qualsevol desequilibri en un mitjà públic podia posar en risc l’esforç de divulgació.

Sabia, perquè ja s’havia explicat, que quan comencés la campanya no podria fer cap altra peça sobre aquesta matèria. Totes les informacions de campanya apareixen en un bloc especial del 3cat24 i en general, em sembla, reprodueix les informacions de la tele i la ràdio que, com se sap, estan condicionades per les normes que ha aprovat el màxim organisme de la CCMA.

De manera que la meva contribució acabava amb els qüestionaris que vam fer a tots els partits amb representació parlamentària sobre la seva campanya digital. I no he pogut dir res sobre algunes accions com “el vídeo de l’orgasme” (PSC), “el fals noticiari” (CiU) o el “vídeojoc xenòfob” (PPC). La redacció se n’ha ocupat seguint les pautes que regeixen aquesta situació.

Amb internet s'accedeix a una actualització constant de la campanya, que té observadors que s'han ocupat de comentar-la amb encert i espais que apleguen tots els recursos i les anàlisis.

(Faig un parèntesi per demanar-me què hauria passat si uns il·luminats haguessin creat un vídeojoc en què es disparés contra la bandera espanyola. Només d’imaginar la reacció als mitjans de comunicació em vénen esgarrifances. La idea no és original, és clar, però de veritat que això és fer política? Això és explicar a les persones el teu programa de govern?)

Perspectiva escumosa

Aquesta distància silenciosa em dóna una certa perspectiva, després de posar el focus durant molts mesos en la manera com els partits entenen els canvis que internet proporciona. Si sóc sincer, tinc la sensació que es limiten a buscar notorietat sense pensar que la política es pot fer d’una altra manera. No em semblen convençuts de les possibilitats de participació que les noves tecnologies posen al nostre abast. No veig que creguin en la necessitat que els governs s’obrin de debò als seus propietaris legítims, la ciutadania.

És veritat que el PSC sap que hi ha una xarxa de bloguistes simpatitzants que despleguen la seva capacitat quan la situació ho reclama. També ho és que CiU ha innovat més que cap altra candidatura i que ha mirat de treure suc de la seva posició per demostrar un cert compromís. És veritat que ICV ha intentat transportar a internet la seva xarxa de suports i ho és que ERC ha volgut compartir accions de campanya, però l’excusa de la falta de recursos els ha mantingut massa allunyats d’un objectiu que haurien pogut tenir: representar una altra manera de creure en la política. El PP ha malbaratat les seves opcions, la seva manera d’entendre internet es basa massa en la idea que una campanya és com “el mur d’una xarxa social”. C’s han fet servir la seva capacitat d’enlluernar i han aprofitat un vídeo d’aparença agosarada per fer-se notar.

Molta escuma i poca substància. Aquesta és la conclusió provisional quan ja hem passat l’equador de la campanya. Era previsible.

L’avís públic

Ho havien advertit poc abans que el primer rètol de campanya fos desplegat un grup de consultors vinculats a la política i a l’administració. És un conjunt d'articles amb un manifest que han publicat als seus blogs. Uns quants dels que firmen el document que van fer públic són persones implicades de forma molt directa en aquesta campanya, de manera que les seves paraules adquireixen encara més valor.

Però la majoria de mitjans han obviat aquesta declaració. És cert que no és gens fàcil esmentar-ho en un mitjà no especialitzat, tot i que era possible almenys oferir l’enllaç, com vaig fer en una de les últimes cròniques.

El conjunt d’articles que firmen Edgar Rovira, Jorge Galindo, Carlos Guadián, Guillem López-Bonafont, Xavier Peytibí, José Rodríguez, Roger Senserrich i Albert Medran explica on som de debò i ens fa comprendre que els partits polítics catalans, pel que fa a internet, són tan poc agosarats com en la resta d’assumptes que tots esperem que comprenguin, sense gaire fortuna.

El rastre

N’hi haurà uns que guanyaran, uns altres que perderan (ja fa dies que vaig fer pública la “meva porra”) i uns altres que trigaran una mica a entendre si han perdut o han guanyat res. Però la política hi tornarà a perdre i tots els catalans també hi perdrem. És una llàstima, és clar, però no ens hauríem de desesperar.

Hi ha països on l’empresa i els creadors impulsen el canvi, hi ha ciutats i àrees on la innovació servirà per generar una altra economia i hi ha Estats que saben com és d’important que tinguem una bones infrastructures per a internet, un marc que garaneixi la neutralitat i la transparència i un entorn que afavoreixi la creació de nous serveis.

També hi ha persones que creuen que el que de debò s’ha de transformar és la manera com els ciutadans podem ser actius en la política, més enllà dels partits que viuen a la defensiva la demanda d’una democràcia millor.

Però nosaltres vivim en un altre món. El nostre país sosté debats peculiars, es disputa les engrunes en comptes de parar taula una altra vegada. El manifest sobre política i internet és un avís rotund que ens fa tocar de peus a terra i aquest gest és molt important, perquè és quan t’adones que anem descalços damunt d’un bassal de neu ja fosa, sense deixar cap rastre.

Idescat a Twitter, un pretext per reendreçar les fonts

L’Institut d’Estadística (Idescat) ha obert un compte a Twitter. Quan me n’adono ja hi ha més d’un centenar de seguidors. N’hi ha força que es presenten com a periodistes i em sembla una prova que ja hi ha que fa servir de fonts també aquests corrents d’informació generats des d’institucions gràcies a les eines basades en internet.

M’adono que ja hi ha altres centres estadístics que fan servir el mateix procediment, com ara l’andorrà, l’extremeny, el basc, el càntabre.

Dades

Hi ha més fonts de dades. Moltes més. Arreu.

Una ullada als comptes que segueix per exemple "municat", posa de relleu que hi ha desenes d’entitats locals que proveeixen d'informació aquest canal.

De manera que l’accés a tota mena de dades se simplifica. No és res, encara. Hi haurà més eines. No deixem de pensar-hi mentre comprenc que encara no faig servir prou bé les que ja tenim a l’abast.

Llistes

I si en comptes d’escriure apunts al blog miro d’endreçar més bé les llistes de Twitter?

Em permeten tenir columnes particulars que faig servir sobretot quan uso Twitter amb el mòbil i l’aplicació TweetDeck. És una feinada, si hagués estat més perseverant mentre clicava sobre el botó cada vegada que seguia algú, m'ho hauria estalviat.

Però algunes idees que tenia ara ja no em serveixen i he pensat noves llistes que m'ajudaran a treure més suc del canal, o així ho espero. La idea és anar corregint, perquè reorientes la mirada, t'adones que hi ha fonts que ja no t'interessen o prefereixes empaquetar els continguts d'una altra manera.

Carpetes

I si provo de tornar a variar l’ordre de les carpetes al Google Reader?

Si dediqués més estona a reordenar totes aquestes vies, accediria a més informació i millor?

Diria que val la pena provar-ho i de tant en tant hi faig una revisió una mica més seriosa que les esmenes del dia a dia, que solen ser mínimes i apressades.

Tasques

No fa gaire estona m'he descarregat una aplicació de "gestió de tasques" que em va suggerir un usuari amb molt experiència. Sempre empaito coses diverses al mateix temps i espero que m'ajudi a planificar més bé la feina.

Gràfics

Vaig topar amb el compte d'Idescat a Twitter mentre "passejava" pel web d'aquesta institució pública. Intentava trobar alguna dada d'interès per fer proves amb les eines de gràfics que ha incorporat Google Docs i la visualització de dades (una altra persona m'en va parlar). El que volia provar no em surt prou bé, hi hauré de passar una bona estona més.

Persones

Les noves eines que provo d'entendre solen arribar perquè hi ha algú que m'ho explica. Seria indecent no compartir tot allò que els altres comparteixen. Vet aquí un detall formidable d'una nova manera d'aprendre. I si l'escola hi para atenció?

Copsant les xarxes des del mitjà públic digital: el cas de la sentència

Els últims dies, entre altres feines que no he deixat de fer, he tingut ocasió de seguir de ben a prop l’eco que a les xarxes socials ha provocat l’assumpte de la sentència.

De primer, vaig observar que hi havia moviments tènues, en contrast, si més no, amb els gestos unitaris que s’havien produït el dia de l’editorial conjunt.

http://www.3cat24.cat/noticia/747487/societat/El-ciberactivisme-respon-de-manera-desigual-davant-la-sentencia-sobre-lEstatut

Crec que aquesta distinció es devia sobretot a la falta de lideratge. En l’altra ocasió hi havia hagut un grup que impulsava i animava mentre que aquesta vegada tot quedava més a l’atzar de la reacció espontània.

Però a poc a poc es començaven a produir algunes reaccions, i vaig fer una peça per assenyalar-ho.

http://www.3cat24.cat/noticia/749477/societat/Difonen-un-giny-que-afegeix-la-senyera-al-perfil-dels-comptes-a-Facebook-i-Twitter

Quan faltava menys per a la manifestació, alguns usuaris molt actius van llançar propostes i vaig provar de fer-me’n ressò per informar els lectors del mitjà on treballo.

http://www.3cat24.cat/noticia/756246/societat/Usuaris-del-Twitter-convoquen-una-cita-per-anar-plegats-a-la-manifestacio-del-10-J

http://www.3cat24.cat/noticia/758366/politica/Un-grup-de-bloguistes-difon-un-text-comu-a-favor-de-la-manifestacio-enmig-dun-debat-tens-sobre-la-convocatoria

Per fi, se’m va encarregar un seguiment de la manifestació a les xarxes. Això tenia diversos inconvenients, el primer de tots era que se m’impedia acudir a una manifestació on m’hauria agradat ser.

Però la dificultat més greu era intentar fer una peça equilibrada, molt de pressa, mirant què es deia sense gaire temps de reflexió, sense posar tots els enllaços, sabent que a la redacció estarien molt enfeinats i que no tindrien gaire temps per editar res... Més que una peça informativa feia una nota d’urgència, n’era conscient i això em desagradava profundament. M’agrada treballar d’una altra manera.

http://www.3cat24.cat/noticia/763447/societat/Milers-de-missatges-reprodueixen-la-manifestacio-massiva-a-Twitter

Per fi, m’havia compromès a enviar una segona peça i aleshores em vaig adonar que el que havia de dir anava en contra dels mitjans de comunicació. Però vaig creure que havia de ser valent i dir-ho igualment.

Perquè a aquella hora ja era evident que internet permet que les persones desin fotografies i vídeos i que ho comparteixin amb tothom. Permet enviar missatges. Permet opinar, conversar.

Per quina raó has d’acudir a una galeria d’un mitjà de comunicació, on tot està filtrat, si pots fer servir les eines de la xarxa? Ara mateix, a internet hi ha acumulat un arxiu potent sobre la manifesatció, només fa falta que algú miri d’agregar-lo, d’endreçar-lo. Potser aquesta hauria de ser la feina dels mitjans, endreçar el que les persones ja ens diuen

http://www.3cat24.cat/noticia/763626/societat/Els-manifestants-creen-un-arxiu-historic-a-internet-amb-textos-i-imatges-de-la-manifestacio

És una mica la reflexió que ja havia fet en aquest blog a causa de les imatges que la gent envia als mitjans quan hi ha una nevada o qualsevol altra situació que la gent considera “fotogènica”.

En tot cas, ara m’adono que tinc un enfilall de peces que demostren que les xarxes socials són ben vives.

A més, els enllaços que he anat posant en aquest apunt són el testimoni no sols de la meva feina sinó també d’una implicació, la del mitjà digital públic d’aquest país que, de forma clara, s’ha compromès amb la ciutadania per mirar de copsar l’estat d’ànim de l’anomenada catosfera.

Sols per això ja hauria valgut la pena, encara que a mi, personalment, em quedi el desencís de la feina apressada, de totes les mancances que he exhibit i tots els defectes que no he sabut evitar.

Les virtuts del desordre digital

Si en aquest bloc pretenc compartir el que aprenc també té sentit que de tant en tant parli d’alguns llibres que m’han semblat d’interès. És el que vull fer ara amb Everything is miscellaneous, de David Weinberger, que serà a Barcelona la tardor d’aquest any.

Endreçar el món

Weinberger és un dels autors del Cluetrain Manifesto, un document que crida les empreses a entendre com ha de canviar la noció de mercat. En aquest llibre que avui comento posa el focus en les maneres d’endreçar el món, si ho puc dir així, que els humans hem assajat durant molt de temps, fins que les noves tecnologies ens han permès actuar d’una altra forma.

L’ordre alfabètic és arbitrari, per això li va costar de fer-se popular, i tenia un cert sentit mentre que ara queda una mica empobrit. Per quina raó hauríem de buscar la informació a partir de la primera lletra si tenim altres recursos?

A la primera meitat del volum, l’autor exposa la història d’aquests intents d’endreçar el món: les categories aristotèliques, el sistema decimal que va crear Melvil Dewey, la nominació binomial de la naturalesa que devem a Linneu (l’estiu passat vaig tenir ocasió de veure la seva tomba a la catedral d’Uppsala) o l’intent de generar un altre ordre amb més elements a considerar del matemàtic indi Ranganathan.

Un lloc per cada cosa?

L’esforç humà per homogeneïtzar, per estandarditzar, amb classificacions, llistes i mapes, ha tingut sempre el mateix problema: influïts per la limitació de les coses físiques, sempre es considerava que hi havia un lloc per cada cosa (un mamífer no és una au).

Fins que la digitalització ens ha permès mirar-nos les coses d’una altra manera. Les etiquetes que va crear Joshua Schachter quan es va inventar una eina per compartir enllaços fan possible que un element es pugui desar i buscar de moltes més maneres i (amb efectes encara més punyents) que es pugui compartir amb més facilitat. Aquesta era la intuïció d'aquells que van pensar en les possibilitats de l'hipertext.

Compartir per aprendre

El pas següent, que Weinberger analitza a la segona meitat del llibre, té a veure amb aquesta idea de compartir. Ja no ens trobem davant d’una classificació duta a terme per especialistes sinó per tothom que hi vulgui participar. La suma de totes les etiquetes que la gent col·loca a les fotos o textos que desa dóna com a resultat un coneixement que ja no és individual sinó que prové de contribucions plurals. Encara més: aquest esforç col·lectiu arriba a prioritzar en funció del volum d’interessos que un assumpte genera (en això es basen eines com Digg o Menéame).

És veritat que el procés és ple d’imperfeccions. Sovint no etiquetem en funció del que pensem sinó també del que volem que es pensi de nosaltres. Mentre etiquetem també construïm la nostra identitat i no sempre tenim prou clar si posem etiquetes per nosaltres mateixos o pels altres. Però fins i tot amb aquests inconvenients el nou mètode es demostra més fiable i, sobretot, més útil. La Wikipèdia pot contenir molts errors però permet una acció correctora molt superior i més dinàmica que la de les enciclopèdies anteriors.

Canvi d'actituds

La seva proposta es pot resumir en quatre actituds que ell mateix llista:

- Filtrar cap enfora i no cap endins (qui cerca és capaç de filtrar, no cal que ho faci qui desa)

- Cada fulla pot anar a moltes branques (si algun lector vol desar aquest apunt ho pot fer amb les etiquetes que se li acudeixin, sense límits)

- Tot pot ser una meta dada o una etiqueta al mateix temps (tot està connectat en totes direccions)

- No té cap sentit voler-ho controlar (cadascú exerceix el control de què és capaç)

Per això la nova manera de mirar les coses també incideix en una altra noció d’autoritat i per això, quan ens referim a l’empresa, creiem que el concepte de jerarquia canvia de forma radical (encara que hi hagi a moltes empreses tot de persones que no ho han entès i malden per exercir les últimes hores d’un poder que ja no tenen).

El poder del desordre digital

M’ha interessat molt la claredat amb què sosté que el món no és ordenat (les espècies animals, posa per cas, no són un fet de la naturalesa sinó fruit de la nostra manera d’observar-la i provar d’entendre-la).

El desordre és una virtut i en bona mesura és el preu que acceptem a canvi de la llibertat (no oblidem que és aquesta vocació de llibertat la que inspira la WWW, un espai de tothom on per fer aportacions no cal passar per cap registre central.

Per això hi ha països on l’accés a la xarxa no és lliure o per això a la UE hi ha alguns intents de tallar aquesta possibilitat real d’exercir com a persones lliures.

Al final, deixa clar aquest principi que fa temps que molts defensem: acumular informació, retenir-la, posseir-la en exclusiva, no dóna poder. Al contrari, per ser algú s’ha de participar i això implica compartir.

Vet aquí per què en comptes de llegir el llibre i anotar en algun paperot el que m’ha interessat he preferit exposar-ho aquí. Potser a algú altre li sigui d’interès i si d’aquesta manera participo jo mateix em sento millor (el meu desenvolupament com a persona està vinculat a la capacitat que tingui de compartir).

En parlarem més

És un llibre que m'ha interessat de veritat i que pot seduir de manera particular els professionals de la documentació i de les biblioteques. A les meves notes de lectura hi tenia molts altres detalls que he decidit deixar fora d'aquest apunt per no estendre'm més, però tinc la sensació que a poc a poc aniré exposant algunes d'aquestes idees. Si més no, després que l'escolti l'octubre vinent i quan algun altre lector hi digui la seva.

PARLA WEINBERGER:

A la revista d’Infonomia li van fer una entrevista. Es pot llegir i veure el vídeo.