20/9/07

És a dir barco

He sentit a la ràdio una falca de la campanya que fa El Periódico de la seva promoció de diccionaris. Els publicistes han triat un camí arriscat i pregunten coses com ara: “Com es diu ‘bogavante’ en català?”. Al lloc de ‘bogavante’ poseu-hi ‘llover a cántaros’ i altres expressions. A la falca que he sentit avui, l’exemple era aquest: “Com es diu ‘barco’ en català?”.

És curiós, perquè la primera resposta que se m’acudeix és que, tot sovint, ‘barco’ es pot dir ‘barco’. Fàcil, oi?

El debat sobre el model de la llengua adequat pels mitjans de comunicació massius va tenir el seu punt àlgid a finals dels vuitanta i a principis dels noranta i es va centrar en una falsa alternativa entre un suposat català light i un suposat català heavy. Els termes van fer fortuna i es van publicar molts articles que els feien servir.

Per sort, sembla que hem entrat en una etapa de més normalitat. Però l’elecció d’aquest exemple per la campanya m’ha sorprès.

En primer lloc, perquè la paraula ‘barco’ va ser una de les banderes que es van alçar en aquella batalla de fa quinze anys. Fins i tot, un grup de lingüistes va publicar un llibre que es titulava “El barco fantasma” i que va suscitar una certa polèmica. No sembla gaire sensat reobrir aquell debat.

També m’ha sorprès perquè la campanya és d’un diari que basa el seu èxit (el 40% de les vendes corresponen a l’edició catalana) en un català correcte però de registre periodístic i, per tant, més light que heavy, si haguéssim de simplificar-ho. El seu màxim responsable és Ricard Fité, un amic amb qui he treballat ja fa anys, i un dels autors d’aquell ‘barco fantasma’.

M’he decidit a consultar el terme ‘barco’ a l’ésadir, un servei lingüístic de consulta oberta. Es basa en l’experiència diària dels lingüistes de Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio i representa, per tant, una acció de servei públic per part de la CCRTV.

No fa gaire, l’Oriol Camps, que n’és el director, m’explicava que el portal té un èxit considerable. El maig va arribar a gairebé 23.000 visites i té una mitjana de quinze mil visites mensuals. Creix un 50% respecte de l’any passat i el temps de visita s’amplia cap als vuit minuts. Això vol dir que a més de les persones que volen saber què és l'ésadir també hi molts visitants que busquen solucions clares a les seves consultes concretes.

Camps també firmava “El barco fantasma” i això donava més interès a la meva cerca. El resultat és que ‘barco’ sí que apareix a l'ésadir. Es deixa clar que el terme no s’ha recollit al DIEC però, dit això, ells l’han entrat i donen moltes opcions per enriquir vocabulari.

Tot això mentre el corrector del Blogger em marca 'barco' amb un vermell estrident. Quina broma. Segur que al publicista enginyós que ha fet la campanya no se li han passat pel cap tots els records que la paraula ‘barco’ porta a bord.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Gràcies, janquim, per aquesta referència a l'ésAdir. He de fer-te alguna precisió, sobretot per fer justícia a les altres persones implicades en el projecte: en primer lloc, de l'ésAdir no en sóc director, sinó codirector, juntament amb Maria Alba Agulló, responsable del servei lingüístic de TV3. Així no em carrego tot sol aquesta responsabilitat. I qui s'encarrega de l'edició del web és en Jordi Solé Travé.
Per afegir algun detall al que tu expliques, em fixaré en la relació amb el diccionari oficial, el DIEC (2a. ed. 2007): hem comptat fins a 189 paraules o usos (significats, usos figurats, ampliacions, etc.) que han figurat primer a l'ésAdir i després han estat recollits al DIEC. D'altra banda, hem comptat 1.228 paraules o usos que figuren a l'ésAdir i no han estat recollits al DIEC. Alguns ho seran en futures edicions, altres no passaran de ser usos o paraules que apareixen en els mitjans sense arribar a tenir un reconeixement oficial. D'aquests, la gran majoria (572) provenen del català mateix. Es tracta d'ampliacions de significat, construccions desplegades amb paraules catalanes en paral·lel amb construccions d'altres llengües, compostos i derivats. 234 provenen de l'anglès; d'aquestes n'hi ha 42 d'adaptades gràficament al català. 142 vénen del castellà, amb 38 d'adaptades; a continuació se situen altres llengües europees: francès (42), italià(40), basc (13), alemany (10), rus (9), portuguès (6), gallec (4)... És interessant el volum de paraules que s'han d'atribuir a l'argot de procedències diverses (22), a apòcopes o escurçaments de paraules dins el català mateix (24), i a marques comercials de les quals s'han derivat paraules genèriques (19). El japonès (27), sobretot a través del manga, també fa créixer el nostre vocabulari, i l'àrab (10) per les notícies recents, relatives a la immigració o a les guerres d'Afganistan i de l'Iraq.
A l'ésAdir hi ha molta més informació lingüística: sobre pronúncia de noms estrangers, especialment de la música clàssica, però també de la política i dels esports. Molts porten associat un arxiu de veu perquè es pugui sentir com sonen. Darrerament hi hem afegit també la llista de pel·lícules de cinema doblades al català i emeses per TV3 o publicades en DVD amb versió catalana gràcies al Servei Català de Doblatge. Animo a qui hi estigui interesat a entrar a l'ésAdir i, si vol, contactar amb nosaltres a través de la nostra adreça de contacte (al peu de la pàgina).

jnqm ha dit...

Gràcies Oriol! Ara sí que el post ha quedat com cal i amb tota la informació necessària. I els dubtes sobre usos i el reconeixement oficial han quedat clars.

No em diràs que això del barco no tenia "morbo". Segur que ni hi han caigut. A veure si en Ricard hi diu la seva.