Els blocs i "la voluntat de ser"

Aquests dies han començat les votacions per escollir quins blocs catalans seran premiats. No faré aquí comentaris negatius sobre una iniciativa que admeto que no acabo de comprendre i felicito d’entrada tots les guanyadors, que consti així.

Però vull anotar un detall que m’ha cridat l’atenció.

Els premis es donen per categories i aquests grups es fan d’acord amb la temàtica que es tracti al bloc: cinema (per què no el teatre o la dansa o la música contemporània?), educació, literatura, economia, política, esports... Sembla una classificació temàtica fins que ens trobem amb un premi als blocs personals (de cop i volta ja no es valora el tema sinó el tipus d’autoria) i un altre de periodisme (aquí es valora el procediment). Per fi, com que ja es veu que en queden molts fora del paquet, hi ha una categoria calaix de sastre que s’anomena “miscel·lània”.

No és aquest el lloc des d’on emetre crítiques. Segur que els impulsors d’aquests premis hi han rumiat prou. Però se m’acudeix que hi ha altres maneres de mirar els blocs i m’atreveixo a presentar la meva proposta personal.

No fa gaire exposava la convicció que el bloc és un mitjà d’expressió, per damunt de tot, i que està vinculat a una vocació de comunicar. Ara voldria anar una mica més enllà.

No m’acaba d’interessar la classificació temàtica que es fa en aquests premis i prefereixo mirar els blocs en funció de la seva intenció, dels seus objectius. Per dir-ho amb una mica més de solemnitat, a partir de la seva “voluntat de ser”.

Aquesta decisió determina la forma i els objectius i, com és obvi, la temàtica que prefereixi esdevé des d’aquesta perspectiva un assumpte menor.

Vist així, observo blocs que…

Volen ser un mitjà d’expressió personal

- Poden ser personals o col·lectius.

- Poden tenir formats molt variats (dietari, quadern de notes...).

- Poden tenir un tema preferit o no.

- Tendeixen a preferir l’opinió abans que la informació (sovint equivalen al paper que tenen les "cartes al director" de molts diaris).

- Poden ser una activitat independent o poden estar vinculats a un projecte més ampli de configuració d’una identitat digital.

- Sovint tenen pocs enllaços però no sempre és així.

Volen ser una eina

- Solen ser col·lectius encara que tingui un autor o coordinador personal.

- Poden estar oberts a tothom o restringits a un grup de lectors (com seria el cas d’un bloc familiar, de viatge, d’un col·lectiu...)

- Poden ser una eina pedagògica (per fer un curs, un seminari…), una eina professional (com els blocs de projecte, els blocs que incorporen els paquets com Lotus Connections) o una eina de màrqueting. Solen tenir aquesta finalitats els blocs corporatius, molts blocs d’emprenedors i alguns blocs personals que no confessen la seva finalitat però que la demostren cada dia.

- Els blocs dedicats al ciberactivisme també em sembla que entren en aquest grup. Després de tot, si pretenc analitzar la seva intenció, quan l’agitació social és la finalitat el bloc sols és un instrument. Molts blocs polítics tenen aquesta vocació molt més que no la intenció informativa.

- En conjunt, aquests blocs solen tenir enllaços i afavoreixen la conversa (fins i tot si aquesta té lloc en un grup restringit).

Volen ser un mitjà d’informació

- Solen recollir altres informacions i actuen com a difusors

- N’hi ha que són obra d’un autor col·lectiu i professionalitzat (blocs verticals) i per tant incorporen un model de negoci i n’hi ha que la seva especialització els ha dut a obtenir esponsorització.

- N’hi ha que proporcionen informació especialitzada però també n’hi ha que se centren en un exercici de periodisme local, una categoria que m’interessa cada vegada més d’observar.

- Aquests blocs no n’hi ha prou que tinguin voluntat de ser periodístics. Han de ser-ho (és a dir, seguir les pautes del periodisme i per tant obtenir informació de primera mà, contrastar-la amb altres fonts i a partir del rigor proporcionar als lectors informació novedosa).

En Genís Roca em comentava fa més d’un any que un bloc, per damunt de tot, és un bloc de notes personal, allà on hi escrius allò que no vols oblidar. Hi estic d'acord. Però hi ha altres maneres de tenir un bloc de notes personal. En un bloc hi ha gairebé sempre, a més, la finalitat de compartir aquests apunts amb altres persones. És a dir: hi ha intenció comunicadora. Aquesta sembla la base.

En fi, no dono la qüestió per resolta. Segur que en podem continuar parlant. Però volia si més no indicar un punt de vista que, ara mateix, em sap greu, discrepa de la simple classificació temàtica, on hi falta quasi de tot (i els blocs de cuina o jardineria?) i hi ha força incoherència en la categortzació.

El bloc és un mitjà d’expressió de les persones

Hi ha una discussió més menys freqüent que se centra en una pregunta disjuntiva sobre els blocs (dit així, en plural, com si conformessin un conjunt): són o no són mitjans de comunicació?

Aquesta qüestió també apareix als debats de l’etapa online del CIPE II i és un dels fils a seguir en el taller que modera Xavi Salvatella.

Abans d’atrevir-me a apostar per la resposta que em sembla més raonable hauríem de veure si els mitjans han percebut aquesta existència i si creuen que al darrere hi ha un canvi cultural de més abast que la simple disposició d’unes eines que fan possible l’expressió personal a la xarxa.

Mitjans tradicionals

El paper dels anomenats mitjans tradicionals (se’ls anomena així potser per presentar-los com uns espais 'antiquats') és encara el més potent però d’una ambiguïtat potser volguda.

Els que ho estudien, com el professor David Domingo, arriben a la conclusió que la cultura central del periodisme afavoreix una aproximació 'top-down', encara que en el paisatge s’hi observin signes d’una cultura de la participació que emergeix.

Els periodistes, per tant, mantenen la seva capacitat de decisió més enllà de les aportacions que provinguin de fora de les redaccions.

Segons un altre estudi que el mateix Domingo ha aportat al debat del CIPE II (en l’apartat de “participació”), obra dels professors belgues Steve Paulussen i Pieter Ugille, és difícil que es produeixin gaires canvis mentre els mitjans mantinguin les seves formes digitals en estructures separades i sovint també en llocs distants de "la redacció".

Una síntesi d’aquest estudi podria ser:

- Després que Dan Gillmor (que serà aviat a Barcelona) es referís al periodisme ciutadà es va estendre un cert entusiasme.

- A l’inici, els estudis posaven el focus a observar fins a quin punt la realitat dels blocs podria substituir la realitat periodística en comptes de considerar que les dues activitats que es podien trobar, com es prefereix en els més recents.

- Apostaven massa per la confiança en l’impuls provinent de la tecnologia, sense atendre altres factors.

- Els problemes reals tenen més a veure amb les rutines diàries i les estructures empresarials. A més d’un escepticisme ben estès entre els periodistes.

Mitjans digitals

Les versions digitals dels mitjans tradicionals, per tant, tendeixen a recloure els espais de participació en àmbits concisos. D’aquestes relacions particulars n’ha parlat sovint Karma Peiró i també ho va fer en la conversa que vam mantenir aquí abans de l’estiu.

Els continguts dels ciutadans acaben convertits en una més de les fonts (i no sempre se cita).

Una excepció notable la representa Pau Llop, que impulsa una xarxa on els ciutadans són la font original i els periodistes d’ofici assumeixen les tasques de comprovació, redacció i edició (si ho entès bé). La combinació dóna bottup com a resultat.

Hi ha altres mitjans digitals que ja han nascut en aquest entorn i que no són blocs però n'aprofiten part de la tecnologia i és evident que s'insereixen en un context d'idees semblant.

Poden ser d’abast local o tenir la vocació d’ampliar aquesta idea de localitat. Algun dia en voldré parlar però avui només m’hi he referit com a prèvia a l’intent de respondre aquesta pregunta de blanc o negre que escoltem sovint.

Blocs que són mitjans

Hi ha dos casos de blocs que em sembla que és poc discutible que actuen com a mitjans de comunicació.

Els blocs verticals, de tipus temàtic, agrupats com a model de negoci, són llocs d'informació i d'intercanvi, usen el format del bloc amb contundència però no són un mitjà d’expressió personal.

El fenomen del bloc vertical té més a veure amb el dels mitjans especialitzats.

En castellà hi ha una experiència molt potent i fa temps que penso, potser de manera equivocada, que o bé la CCMA o bé Cultura03 són empreses que tindrien capacitat per ficar-se en aquest terreny amb certa decisió.

Quan la revista Nat va decidir que no es tornaria a publicar vaig lamentar que no haguessin decidit traslladar els seus continguts sota la forma d’un bloc temàtic. Potser el bloc temàtic Vida digital sigui una mostra d’aquesta possible via.

Els blocs corporatius també són un exemple d’us del format per disposar d’un mitjà de comunicació. Tots els blocs personals que en el fons actuen com a blocs corporatius (és a dir, que els signa algú de forma clara però on només es tracten assumptes amb la finalitat de relacionar una marca amb el ciutadà) també són en certa manera mitjans de comunicació.

Blocs que són personals

Per fi, tornem als blocs personals. Un bloc pot compartir amb un grup reduït una passió determinada o pot exercir de lloc de trobada per grups més importants. Pot agrupar altres blocs o pot només ensenyar els esborranys, les idees inicials.

De vegades s’argumenta que els blocs no són mitjans només per treure’ls una càrrega de responsabilitat. Això seria absurd. El Codi Penal val per tothom. Es van comentar aquí aquestes idees, amb motiu de la Catosfera.

Blocs que volen ser mitjans

Però hi ha un cas a part. Els dels blocs personals que volen actuar com a mitjans.

Malden per ser considerats mitjans fiables en el seu entorn. La majoria responen a un perfil especialitzat (em costaria molt no imaginar que un lloc com ara microsiervos no sigui considerat un mitjà de referència).

Altres vegades no es limiten a una temàtica especialitzada i adopten en molts aspectes la idea d’expressió d’un mitjà periodístic.

Eina de periodistes

Això vol dir que potser "l'eina bloc" no permetrà que tothom sigui periodista (qui havia dit que això hagués de passar?) però per aquells que en tinguin la vocació serà molt més fàcil demostrar les seves aptituds, ensinistrar-se, fer-se un nom i guanyar credibilitat.

No tots els blocs són mitjans de comunicació però hi ha força blocs que volen fer periodisme i el judici sobre els resultats l'hauran de compartir els observadors amb els lectors que s'hagi guanyat.

I aquest em sembla un punt molt més interessant. Hi ha proves de la potència d’aquest periodisme tan local, que voldré observar i comentar els pròxims mesos, i propostes per fer més fàcil l'intent als que ho vulguin provar.

És un assumpte que cada vegada m'interessa més. Per això hi he dedicat un apunt potser massa llarg que m'ha de servir d'inici.

Primera resposta

Per respondre la pregunta inicial, diré com ho veig.

Els blocs, pel fet de ser-ho, no esdevenen mitjans de comunicació més enllà de la seva capacitat d'expressió personal.

Però poden aspirar a convertir-se en mitjans especialitzats, de marca i locals. I, a més, són una eina poderosa per l'exercici del periodisme, tant pel d'opinió com pel que observa els fets i els exposa amb contrast d'informació.

La CCMA també usa blocs per conversar amb l'entorn

L’hàbit de la transparència no és encara prou comú al nostre entorn però se’n comencen a veure exemples que ens haurien d’aportar raons per l’esperança. N’hi ha diversos i en sectors diferents però per avui em limitaré a donar d’exemple els que tinc més a prop, a l’entorn de la CCMA, sense que això s’hagi de veure com un acte de promoció de l'empresa on treballo (ho he mirat d'aclarir des del primer dia). És, si de cas, una reflexió oberta.

Ja vaig explicar que tenim un bloc intern (sols s’hi accedeix si s’està a la xarxa interna de la CCMA) per una acció impulsada des de l'equip del 25è aniversari i la direcció de Gestió del Coneixement. A més, fa pocs dies s’ha obert un bloc intern des de la direcció d’Innovació.

I com que els serveis informàtics promocionen una eina tipus “lloc de treball” que incorpora blocs i wikis, a poc a poc més professionals de la CCMA es podran habituar a aquesta manera d'expressar-se.

Obrim la porta

Però siguem sincers. Un bloc intern és mig bloc. Està bé per un equip de treball, per impulsar un projecte... Però els blocs corporatius són una altra cosa i els blocs personals de directius d’empresa en són encara una altra de més diferent.

Ara mateix, els únics blocs oberts de què disposem (que jo conegui) són tres.

- El que escriuen, per explicar com funciona el 3cat24.cat, Karma Peiró (responsable de participació) i Jaume Masdeu (director).

- El del Màster de TV3. Com em va explicar el seu responsable, l’Eduard Boet, els estudiants del màster no entenien que un bloc fos intern, capat, i ara que s’ha obert és quan s’han animat a participar-hi.

- I el bloc d’Interactiva, que com que va firmat de forma neutra és el que té més aspecte de bloc corporatiu, sense components personals. És una llàstima. Recordo que quan em vaig llançar a escriure el bloc del canal 33, els mateixos responsables d'Interactiva em van suggerir que donés la cara i el firmés, com així vaig fer. De tota manera, explica molt bé per què fan el que fan i ens introdueix, per exemple, a la noció d’icatització, és a dir, la manera com el model d’IcatFm serveix per altres projectes i com de moment s’ha traslladat a la música clàssica.

Aquest matí he sabut que els serveis informàtics també volen disposar d'un bloc propi. Però, si no ho he entès malament, dubten entre fer un bloc obert o fer-ne un de tancat. No cal dir que els animo a obrir-lo.

Comunicar per ser directiu

El que de veritat m’agradaria (i diria que a molts ciutadans també) seria llegir el bloc del director de TV3, el bloc del director de Catalunya Ràdio, el bloc del nou director general (diuen que el seu nomenament serà imminent però no en tinc cap detall), el bloc del president del Consell de Govern...

En fi, animar tots aquests directius a llançar-se a l’arena és part de la meva feina i per tant si encara no el tenen també és perquè no ho estic fent prou bé. Ho escric aquí per recordar-me en públic que aquest és un repte pendent. De moment sé que ha obert finestra el responsable de Responsabilitat Social i Corporativa, que a més ostenta la màxima responsabilitat sobre compres, en Jaume Pérez.

Tinc la sensació que molt aviat es considerarà la capacitat de comunicació personal, també mitjançant el bloc, com una de les habilitats requerides per exercir de directiu. Més encara en el sector de la comunicació.

Exemples i propostes

A més, a la CCMA hi ha desenes de blocs de tota mena, però no estan ben bé destinats a explicar l'empresa o a conversar amb l’entorn sinó que són en ells mateixos productes adreçats als ciutadans (podeu veure la presentació que se’n va fer durant les jornades de la Catosfera).

A excepció del penúltim paràgraf, que em fa una mica de vergonya d'enllaçar i que entomo com un repte per fer-ho millor cada dia, aquest apunt de Genís Roca és d’una gran utilitat per decidir-se a escriure un bloc d’orientació professional. I el llibre d’Alorza amb què comença el seu escrit, i que també he llegit, és una lectura molt recomanable.

Compartint reflexions amb l’eina Feevy

Conèixer

Quan vaig conèixer l’eina Feevy, gràcies a un avís de Borja Rius, tenia clar que la faria servir però encara no sabia com.

Feevy permet que s’actualitzin en un bloc els apunts que escriuen les persones que tu esculls. I ho presenta d’una manera que hi pots afegir fotos d’aquestes persones i instal·lar-ho en aquest lateral que, de fet, és una columna de servei.

Estratègia

No m’entusiasmava la idea de seleccionar uns quants enllaços dels que ja tenia i, a més, em proposava endreçar-los en grups diversos però amb nexes comuns (sobre el canvi o com a exercici de compartir). Tal com ho tinc ara em fa l’efecte que ho puc fer créixer i mantenir l’esquema que presento.

Oportunitat

Però diria que per fi li he trobat una oportunitat. No utilitzo Feevy per uns enllaços dels que m’agrada posar al bloc (enllaços més propers, potser més autèntics) sinó per donar un altre servei als lectors que es vulguin trobar aquí. És provisional -com gairebé tot- i posa el focus en un sol assumpte.

Aprendre

He triat quatre autors que ara mateix m’interessa saber què diuen i que parlen d’allò de què m’ocupo a l’empresa on treballo. Per això, al meu Feevy, de moment s’hi actualitzen els apunts d’Andrew McAfee (impulsor de la idea d’empresa 2.0), Euan Semple (amb molts anys a la BBC), Emanuele Quintarelli (activista de la mateixa causa) i J. P. Rangaswami.

A l’últim el vaig poder escoltar i valorar amb un cert entusiasme a París.

A uns quants dels altres tindré la fortuna d’escoltar-los ben aviat a la cita europea més rellevant d’aquest any sobre les possibilitats de l’empresa 2.0.

Compartir

Aquest servei vol complementar la proposta que es fa amb els enllaços i els apunts compartits des de Google Reader.

Si més no, que valgui de prova. El Feevy i altres eines per compartir també han de tenir la seva oportunitat a dins de les grans organitzacions. Se'ns acudeixen utilitats?

ENLLAÇOS RELACIONATS:

Explico el que aprenc

Compartir apunts amb Google Reader

Per seguir mitjançant la subscripció RSS els apunts dels blocs que m’interessen faig servir Google Reader. Utilitzo tot sovint el botó amb una estrella que desa els textos marcats en una carpeta de preferits (“starred items”, en diu). Però hi ha una altra tecla molt atractiva que fa pocs dies que he començat a clicar i que em sembla un servei addicional.

Cada vegada que la clico, l’apunt marcat apareix en una capsa d’apunts compartits que he inclòs al bloc, gairebé al final de la columna de l’esquerra.
Em permet incloure en aquest espai un seguit d’enllaços que potser no trobarien una posició més estable als meus apartats d’enllaços i, de vegades, em serveix per exposar qüestions que no tenen tant a veure amb el que se sol tractar aquí.

Compartir apunts em sembla fantàstic, tot i que imagino que pocs lectors deuen baixar tan avall, si és que visiten el bloc i no el segueixen amb un lector com Google Reader. Cada vegada que trio un text imagino què faria si me'l trobés en una capsa semblant (a la meva hi diu: “janquim’s shared items”) en un bloc que visités (a més de la subscripció procuro descobrir llocs nous cada dia). I sempre em fa l’efecte que, atret per la curiositat, hi posaria el cursor al damunt i me n’aniria a veure què hi ha a més del títol.

Com que només n’hi caben 10, cada dia canvien aquests apunts compartits. És una altra manera d’aportar al bloc actualitat i actualització. Vull creure que els lectors que hi hagi també ho valoraran, com he dit que faig, com un servei addicional.

Material de consulta sobre RSS

Què vol dir molt ben explicat per Genís Roca.

Un article entenedor a El País.

Una guia molt completa.

Un vídeo molt conegut (n'he citat altres d'aquesta col·lecció), que es pot llegir en català i que incrusto tot seguit.

Endreço els enllaços

Vaig dir a principi d'any que provaria de millorar la llista d'enllaços amb la voluntat d'oferir un servei coherent amb els continguts d'aquest espai.

És clar que hi haurà més canvis i reformes, d'això es tracta, però ara té un aspecte que indica prou bé cap a on es podrà dirigir.

Proporciono enllaços que conec (no aquells que es troben en llistats sinó els que he visitat més d'un cop, sovint hi estic subscrit) i els ofereixo en paquets temàtics vinculats sempre a la idea de contribuir al panorama del canvi.

Distingeixo els enllaços endreçats en aquests grups dels que tenen a veure amb les relacions d'amistat. Tot i l'enfocament professional d'aquest lloc no volia renunciar a enllaçar amics que he retrobat a la xarxa i d'altres amb qui em ve de gust compartir interessos.

A més, comparteixo lectures, xarxes, posts... d'una manera més visible.

També aniré millorant la pàgina on em presento i explico el bloc.

I he incorporat una traducció automàtica força imperfecta que, no obstant això, resol si més no el problema de la incomprensió total pels lectors de la resta d'Espanya.

Relacionat amb això he publicat:

Explico el que aprenc

Els meus enllaços i els teus

Exploració, realisme, valentia, intel·ligència... a la Catosfera

La segona jornada de la Catosfera ha tingut taules temàtiques amb les dues sales plenes (literatura, negocis, política, empresa, xarxes, periodisme...). En comptes de fer una crònica ordenada del que s’ha dit sobre cada qüestió trio un resum personal d’allò que m’ha interessat més.

L'exploració de Laura Borràs sobre les possibilitats de lectura en pantalla. Ha adoptat un to molt acadèmic però ha sabut causar bona impressió quan demostrava les combinacions possibles de textos i músiques, imatges i jocs de cerca en un espai tridimensional.

He trobat altres impressions sobre aquesta taula.

La valentia de Pau Llop amb el seu projecte en marxa de ciutadans periodistes que treballen de costat amb ciutadans no periodistes. Té les idees clares, les sap exposar amb força però molta mà esquerra.

El realisme de l’emprenedor Dídac Lee que, després de deu minuts sobre els canvis la cultura 2.0 aporta a l’empresa ha recordat que fer un negoci consisteix en el mateix que fa segles: els ingressos han de superar les despeses

La intel·ligència de Genís Roca, que ha deixat anar la seva convicció que a l’empresa no s’hi pot entrar amb el 2.0 si abans no es fa més 1.5. M’ha semblat una manera clara d’explicar que fa falta més difusió, explicació, abandonar la temptació de qualsevol debat endogàmic sobre el canvi cultural i, sense negar-lo, exposar amb claredat el benefici de les eines i posar en marxa una cadena de bones pràctiques.

En aquesta mateixa taula hi he participat per intentar dir alguna cosa sobre l’equilibri complicat del bloc personal quan també s’orienta cap a objectius professionals. Potser era un assumpte una mica ensopit pels assistents i per això he provat d’incorporar-hi una mirada informal. Diria que s’ha percebut de manera positiva.

A més, com sol passar en aquests llocs, ha estat una oportunitat per conèixer persones a qui només havia llegit: Marc Vidal, César Calderón, Carlos Guadian, Núria Masdéu i Martí Cabré...

Demà al matí hi ha una taula on es presenten “els blocs de la CCMA”.

Què és un bloc? Primera discussió a la Catosfera

Què és un bloc? Així ha començat el debat a les Jornades de la Catosfera s’han obert aquesta tarda a Granollers sota l’impuls de Marc Vidal.

Com que sóc un blocaire recent hauria de guiar-me la prudència però com que m’agrada dir el que penso no em queda més remei que explicar que discrepo d'algunes posicions que he observat fins ara.

Blocs per canviar les coses

César Calderón ha fet una presentació intel·ligent i entretinguda per posar l’accent en el caràcter d’agent ciberactivista dels blocs. Tot seguit, en els torns dels assistents, s’han alçat veus sobre la conveniènica que els blocaires tinguem propostes comunes.

No sé veure cap raó a favor d’això. Que hi hagi blocs amb aquest enfocament ciberactivista està molt bé però això no defineix el conjunt. I si algú vol que el seu bloc sigui el lloc des d’on compartir receptes de pastissos o ens vol parlar de les seves passejades per no se sap quina contrada? Doncs també està molt bé.

Cada bloc és un món...

No entenc aquesta dèria per unir els blocaires més enllà d’allò que els uneix: fer blocs. O és que tothom que usa el telèfon ha de dir i pensar el mateix? Què uneix la gent que condueix més enllà de conduir?

La idea que els blocaires representen un contrapès a una suposada visió oficial de l’actualitat (com ha dit Marc Vidal) em sembla una idealització excessiva. Molts blocs poden ser oficials (si és que això vol dir res) i fins i tot tenir interessos comercials (per què no?).

Atorgar als blocs un cert aroma contra un sistema determinat em sembla una suposició molt arriscada. N’hi ha que volen adoptar aquest paper i n’hi ha que no. Si a més s’afirma que els blocs tenen un paper de vigilància em recorda massa el paper que sovint s’han atribuït els periodistes. Vigilar què? Contra qui? Més encara quan tot seguit es diu que els blocaires no fan periodisme. Dependrà. N’hi ha que sí i n’hi ha que no. No estic d’acord amb la idea de Vicent Partal que el periodisme necessita d’un mitjà per existir.

Partal, que és una autoritat, i un dels pioners, ha fet en la meva opinió força demagògia. Assegurar que els blocs ho fan bé mentre que els mitjans ho fan malament m’ha semblat una trampa doble: parteix d’una falsa suposició (que els blocs s’oposen als mitjans de comunicació) i és tan maniqueu que no es pot sostenir sense enrojolar-se. Em sap greu perquè conec en Vicent des de fa anys i li tinc un gran respecte. Però avui no compartim aquesta visió.

...i la xarxa és part del món

El debat era sobre la necessitat o no d’un codi ètic pels blocs. Estic d’acord amb Partal que aquest codi és innecessari. Tal com ho veig, ja n’hi ha: totes les lleis que ens regeixen. Ni més ni menys. I això és coherent amb el que procuro sostenir una vegada i una altra en aquest espai: la xarxa no és un món a part, és part d’aquest món.

Explico el que aprenc

Quan escric aquí no pretenc explicar a ningú què hauria d'aprendre. Potser aquesta actitud té sentit en els mestres i professors (no n'estic segur) però no serviria de gaire en un bloc personal d'orientació professional. Més aviat busco el contrari: explicar el que aprenc. Compartir el que em crida l'atenció. I mirar d'oferir un exemple de "bona pràctica" (fer servir l'eina bloc per comunicar-me).

Amb cinc mesos d'escriptura i a prop del mig centenar de posts, m'adono que la intenció principal de gairebé tot el que he publicat era només aquesta: explicar el que aprenia.

Per això, trobo sentit a presentar-ne un resum en aquest primer post de l'any.

He intentat reflexionar sobre les eines que tot just començava a fer servir.

divulgant les eines

exposant la noció d'empresa 2.0


Amb una aproximació més periodística he intentat fer una certa crònica dels actes on he assistit per destacar el que hi he après.

le web 3

jornada de bones pràctiques de gestió del coneixement al departament de justícia

broadcat

conferencia de Sanchez Tabernero

8th European Conference on Knowledge Management


De tant en tant he exposat amb la màxima transparència algunes activitats que tenen lloc a l'empresa on treballo a més de conversar de forma pública amb uns quants dels seus directius, amb la intenció gens dissimulada d'animar aquestes persones a emprendre pel seu compte activitats semblants de comunicació cap enfora.

El que aprenia sobre les organitzacions em feia exposar mirades personals sobre el canvi que molts impulsem.

sobre les persones

sobre les eines

En conjunt, per tant, si em faig algun retret és l'escassetat d'apunts on la meva opinió sigui més present, sense temors, i si tinc alguna satisfacció té a veure amb la certesa que a algú li hagi estat d'utilitat com ho són per mi els blocs que miro de seguir. Per això trobo natural acabar amb una selecció dels blocs que m'ajuden.

consultoria artesana en red

otro blog +

alianzo

A més de tots els que hi ha a la columna esquerra. Aquest és un altre "servei" d'un bloc. Ha d'oferir enllaços d'interès que permetin continuar la navegació. Dedicar el temps adequat per millorar el blogroll és un bon propòsit d'inici d'any.

El meu twitter

Aquest bloc està dedicat a uns quants assumptes que m’interessen però no pas a tot el que m’interessa, ni de bon tros. Va ser una decisió rotunda des del principi, volia deixar clar què s’hi podria trobar. Em sembla que aquest pas és quasi una obligació quan fas un bloc. El lector té dret a preguntar-se: “I això de què va?” i hauria de trobar una resposta més o menys neta.

La conseqüència és que en quedaven fora els comentaris i situacions més personals.

Per una altra banda, he volgut pensar de què em podia servir la idea del microblog. Com se sap, el que twitter permet són dues coses: la immediatesa i la brevetat, a més del contacte ràpid amb altres persones. La majoria de persones fan servir aquesta eina per explicar-nos què fan, on són, a qui veuen...

He trigat una mica perquè abans de llançar-m’hi volia tenir clar què hi faria, és a dir, què volia compartir. A Twitter hi ha qui en treu profit per donar a conèixer les activitats de la seva empresa, per servir notícies, per difondre activitats culturals o per respondre a emergències.

Mirant de ser fidel a les dues normes (immediatesa i brevetat) però sense deixar que aquesta regulació m’angoixi, he decidit una manera pròpia de ser a twitter: provo d’exposar part de les meves opinions i comentaris amb tots els sentits. Això vol dir que explico què he vist (i llegit), sentit (o escoltat), tastat, ensumat (aquí hauria de preferir la prospectiva a l’aroma) o tocat. Em sembla que és una aposta sincera i personal a la vegada que, per algú, podria ser un complement d’aquest bloc. Confio que l’intent sigui comprès.

A tothom que m’hi vulgui seguir, per tant, només li cal anar a http://twitter.com/janquim. Si aquest lector també s’anima a tenir el seu propi espai a twitter i s’hi registra, em podrà afegir a la llista d’aquells a qui segueix.

Genís Roca ha explicat molt bé què és el microblogging i què representa twitter. També he vist aquests altres articles on hi ha aclariments interessants sobre aquesta eina.

Benvinguts al meu twitter.

Bon humor davant de l'immobilisme

L'últim post potser era massa crític. Voldria explicar per què.

Si entenem que el canvi consisteix a donar als continguts 2.0 una capsa particular (com es fa amb programes i canals especialitzats per cinèfils, melòmans, lletraferits...) atorguem a aquest canvi un paper molt restringit. No era un atac al programa sinó una crítica sobre la perspectiva que hi ha implícita.

El canvi de què parlem és d'un altre abast. Té a veure amb nous hàbits, que topen amb l'entorn inadaptat.

Si encapsar les imatges en funció de la seva procedència (es generen fora de la redacció? s'emeten en un programa especial) em sembla un error també m'ho sembla convertir la xarxa en un proveïdor barat de vídeos pels programes d'escudella.

No té sentit que es redueixi la transcendència del canvi com si fos una altra afició minoritària ni en té gaire més presentar la xarxa com una personificació del mal, com recorda Caspa TV en aquests posts. El paper de les plataformes es discuteix.

Per això ens trobem davant de situacions que no acabem d'entendre, com aquesta història d'una dona que penja un vídeo domèstic del seu fill, perquè el vegin uns parents, però que té de banda sonora una cançó de Prince. Els drets d'autor serveixen de pretext per prohibir el vídeo i la dona protesta. El resultat és previsible i segueix la Llei Mides de l'Expressió Lliure: ara l'han vist centenars de milers de persones. És el mateix que va passar amb la portada de 'El Jueves', que ha acabat amb una sentència molt discutida.

Aquest espai vol contribuir al canvi. Per això enllaço aquest vídeo, com a proposta exemplar del bon humor necessari davant de l'immobilisme. Un detall que no havia comentat sobre la sessió al voltant de la web 2.0 per l'alta direcció de la CCMA és que va començar amb aquest divertiment.

Blocs a la televisió pública

La 2 ha obert no fa gaire un bloc (a més d’altres serveis que permeten enviar-hi vídeos i notícies). Caldrà veure com progressa però de moment la novetat contrasta amb el Canal 33, que va tancar el seu bloc fa uns mesos i que aleshores era l'únic d'una cadena on es parlava de programació.

En vaig parlar al primer post i ho hauré de fer més cops, perquè l’eina del bloc corporatiu a poc a poc va adquirint cert relleu en la televisió pública, on es fa evident que s’han de trobar altres maneres, més enllà de la mateixa pantalla, de comunicar-se amb els ciutadans.

Actualització (9 novembre 2007): L'enllaç al bloc esmentat ja no funciona. El mantinc per no desvirturar el text tal com es va escriure però me n'adono avui, mentre redacto un altre post sobre aquest canal. Potser el bloc ha desaparegut conjuntament amb la secció que per fi ha donat lloc a un altre programa. També he de puntualitzar que es va presentar com a bloc de la cadena (això era en part novedós) però que actuava més com a secció (i això ja no és tan novedós).

El primer bloc no és el primer bloc

Aquest és el primer post del primer bloc personal. Però no és el primer que escric. El setembre de 2006 es va publicar el bloc 33 obert, el primer que es feia per explicar la programació d'un canal de televisió, i me'n vaig ocupar més de mig any. Entenia que formava part de la feina de direcció d'un canal de televisió, més encara en una empresa pública. Des del principi sabia que no seria fàcil trobar l'equilibri entre la transparència i la confidencialitat. Quan vaig assumir una altra missió a la mateixa empresa no va quedar més remei que tancar-lo. El penúltim post era un balanç sobre l'experiència d'haver escrit un bloc corporatiu, amb tota mena de contradiccions.

Mesos després, amb la mirada professional posada en la reflexió que se sol anomenar 'gestió del coneixement', aquest fet té un altre interès. En un moment en què cada dia més persones i grups valoren disposar d'una identitat digital, al nostre país encara és complicat desenvolupar aquest instrument de comunicació.

Miraré de parlar-ne altres vegades, amb més dades, però valgui com a primer apunt un cas que m'ha cridat l'atenció.

El gerent del grup Cultura03 és Oriol Soler, a qui no conec. Però em va interessar la seva decisió de fer un bloc, Núvol vermell, que era a la vegada personal i corporatiu. Per desgràcia, vaig descobrir la seva activitat quan ja l'havia tancat, no fa gaires setmanes. Havia començat amb uns principis clars que va mirar de seguir fins al final. Quan el va tancar, entre altres arguments, deia que el bloc li donava molta feina i que ja en tenia molta com a gerent.

Se m'acut que aquest és el moll de l'os: fins a quin punt l'empresa entenia que no era una feina extra sinó part de la feina.

El més interessant no és l'ús del bloc com a mitjà de comunicació sinó la decisió d'entrar en una altra dimensió on toca replantejar-se la noció de confidencialitat i el significat de la paraula 'secret' i calcular les implicacions de la transparència, com s'anota en aquests 'Six tips for corporate bloggers'. Perquè no es tracta només d'acceptar una possibilitat amb intenció utilitarista sinó de voler ser part d'un canvi.

Un debat com aquest haurà de tenir en compte l'experiència pionera de Scobleizer, autor del 'The Corporate Weblog Manifesto', el febrer de 2003, i les noves maneres d'entendre la relació entre els que proveeixen béns i serveis i els que els consumeixen. Com s'expressa en el 'Cluetrain Manifesto', per exemple.

Hi ha en l'entorn de l'empresa veus que s'hi apunten, com he vist a Ekips. I se'n troben moltes més, amb recursos amplis, a blogscorporativos.com.

No conec l'Oriol Soler però m'atreveixo a animar-lo perquè hi torni. De la mateixa manera que en el post de comiat de '33 obert' suggeria als meus caps que es decidissin a llançar-s'hi.