El bloc és un mitjà d’expressió de les persones

Hi ha una discussió més menys freqüent que se centra en una pregunta disjuntiva sobre els blocs (dit així, en plural, com si conformessin un conjunt): són o no són mitjans de comunicació?

Aquesta qüestió també apareix als debats de l’etapa online del CIPE II i és un dels fils a seguir en el taller que modera Xavi Salvatella.

Abans d’atrevir-me a apostar per la resposta que em sembla més raonable hauríem de veure si els mitjans han percebut aquesta existència i si creuen que al darrere hi ha un canvi cultural de més abast que la simple disposició d’unes eines que fan possible l’expressió personal a la xarxa.

Mitjans tradicionals

El paper dels anomenats mitjans tradicionals (se’ls anomena així potser per presentar-los com uns espais 'antiquats') és encara el més potent però d’una ambiguïtat potser volguda.

Els que ho estudien, com el professor David Domingo, arriben a la conclusió que la cultura central del periodisme afavoreix una aproximació 'top-down', encara que en el paisatge s’hi observin signes d’una cultura de la participació que emergeix.

Els periodistes, per tant, mantenen la seva capacitat de decisió més enllà de les aportacions que provinguin de fora de les redaccions.

Segons un altre estudi que el mateix Domingo ha aportat al debat del CIPE II (en l’apartat de “participació”), obra dels professors belgues Steve Paulussen i Pieter Ugille, és difícil que es produeixin gaires canvis mentre els mitjans mantinguin les seves formes digitals en estructures separades i sovint també en llocs distants de "la redacció".

Una síntesi d’aquest estudi podria ser:

- Després que Dan Gillmor (que serà aviat a Barcelona) es referís al periodisme ciutadà es va estendre un cert entusiasme.

- A l’inici, els estudis posaven el focus a observar fins a quin punt la realitat dels blocs podria substituir la realitat periodística en comptes de considerar que les dues activitats que es podien trobar, com es prefereix en els més recents.

- Apostaven massa per la confiança en l’impuls provinent de la tecnologia, sense atendre altres factors.

- Els problemes reals tenen més a veure amb les rutines diàries i les estructures empresarials. A més d’un escepticisme ben estès entre els periodistes.

Mitjans digitals

Les versions digitals dels mitjans tradicionals, per tant, tendeixen a recloure els espais de participació en àmbits concisos. D’aquestes relacions particulars n’ha parlat sovint Karma Peiró i també ho va fer en la conversa que vam mantenir aquí abans de l’estiu.

Els continguts dels ciutadans acaben convertits en una més de les fonts (i no sempre se cita).

Una excepció notable la representa Pau Llop, que impulsa una xarxa on els ciutadans són la font original i els periodistes d’ofici assumeixen les tasques de comprovació, redacció i edició (si ho entès bé). La combinació dóna bottup com a resultat.

Hi ha altres mitjans digitals que ja han nascut en aquest entorn i que no són blocs però n'aprofiten part de la tecnologia i és evident que s'insereixen en un context d'idees semblant.

Poden ser d’abast local o tenir la vocació d’ampliar aquesta idea de localitat. Algun dia en voldré parlar però avui només m’hi he referit com a prèvia a l’intent de respondre aquesta pregunta de blanc o negre que escoltem sovint.

Blocs que són mitjans

Hi ha dos casos de blocs que em sembla que és poc discutible que actuen com a mitjans de comunicació.

Els blocs verticals, de tipus temàtic, agrupats com a model de negoci, són llocs d'informació i d'intercanvi, usen el format del bloc amb contundència però no són un mitjà d’expressió personal.

El fenomen del bloc vertical té més a veure amb el dels mitjans especialitzats.

En castellà hi ha una experiència molt potent i fa temps que penso, potser de manera equivocada, que o bé la CCMA o bé Cultura03 són empreses que tindrien capacitat per ficar-se en aquest terreny amb certa decisió.

Quan la revista Nat va decidir que no es tornaria a publicar vaig lamentar que no haguessin decidit traslladar els seus continguts sota la forma d’un bloc temàtic. Potser el bloc temàtic Vida digital sigui una mostra d’aquesta possible via.

Els blocs corporatius també són un exemple d’us del format per disposar d’un mitjà de comunicació. Tots els blocs personals que en el fons actuen com a blocs corporatius (és a dir, que els signa algú de forma clara però on només es tracten assumptes amb la finalitat de relacionar una marca amb el ciutadà) també són en certa manera mitjans de comunicació.

Blocs que són personals

Per fi, tornem als blocs personals. Un bloc pot compartir amb un grup reduït una passió determinada o pot exercir de lloc de trobada per grups més importants. Pot agrupar altres blocs o pot només ensenyar els esborranys, les idees inicials.

De vegades s’argumenta que els blocs no són mitjans només per treure’ls una càrrega de responsabilitat. Això seria absurd. El Codi Penal val per tothom. Es van comentar aquí aquestes idees, amb motiu de la Catosfera.

Blocs que volen ser mitjans

Però hi ha un cas a part. Els dels blocs personals que volen actuar com a mitjans.

Malden per ser considerats mitjans fiables en el seu entorn. La majoria responen a un perfil especialitzat (em costaria molt no imaginar que un lloc com ara microsiervos no sigui considerat un mitjà de referència).

Altres vegades no es limiten a una temàtica especialitzada i adopten en molts aspectes la idea d’expressió d’un mitjà periodístic.

Eina de periodistes

Això vol dir que potser "l'eina bloc" no permetrà que tothom sigui periodista (qui havia dit que això hagués de passar?) però per aquells que en tinguin la vocació serà molt més fàcil demostrar les seves aptituds, ensinistrar-se, fer-se un nom i guanyar credibilitat.

No tots els blocs són mitjans de comunicació però hi ha força blocs que volen fer periodisme i el judici sobre els resultats l'hauran de compartir els observadors amb els lectors que s'hagi guanyat.

I aquest em sembla un punt molt més interessant. Hi ha proves de la potència d’aquest periodisme tan local, que voldré observar i comentar els pròxims mesos, i propostes per fer més fàcil l'intent als que ho vulguin provar.

És un assumpte que cada vegada m'interessa més. Per això hi he dedicat un apunt potser massa llarg que m'ha de servir d'inici.

Primera resposta

Per respondre la pregunta inicial, diré com ho veig.

Els blocs, pel fet de ser-ho, no esdevenen mitjans de comunicació més enllà de la seva capacitat d'expressió personal.

Però poden aspirar a convertir-se en mitjans especialitzats, de marca i locals. I, a més, són una eina poderosa per l'exercici del periodisme, tant pel d'opinió com pel que observa els fets i els exposa amb contrast d'informació.