Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris procés. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris procés. Mostrar tots els missatges

24/1/11

Tots els colors de Julian Assange

Reinterpretar Julian Assange és ara un entreteniment artístic. Un web ofereix la possibilitat d’acolorir diversos retrats del creador de Wikileaks de manera que cadascú expressi o bé el suport o bé el rebuig amb aquest procediment tan propi del parvulari.

Hi ha obres interessants, perquè van més enllà de la distracció i proposen una visió d’Assange expressada amb la tria de la paleta o amb elements afegits que distorsionen el personatge i l’acosten a una caricatura.

Els llibres escolars d’aquest gènere han trobat a internet una altra via, amb col·leccions de dibuixos per imprimir o per pintar en línia, des dels típics animalons fins a una il·lustració de la Bíblia. Però també s’han fet servir abans com a instrument de comunicació política.

Un llibre per acolorir sobre el Tea Party ha suscitat una polèmica animada pels mitjans més dretans dels Estats Units, que han destacat com els seus editors han rebut insults de tota mena. És un llibre que pretén explicar les idees d’aquest moviment d’una manera que els nens l’entenguin... mentre posen color a les imatges que es mostren en traços negres sobre un fons blanc. Tot per aprendre.

Uns anys enrere, un llibre semblant va ser retirat a causa d’una pàgina dedicada als atacs de l’11-S. Es va considerar inadequat que els nens haguessin d’aportar els vermells i els taronges del foc. Els seus editors estaven convençuts que havien sigut prudents però que calia mostrar aquell atemptat d’una manera comprensible. El web va ser retirat però la il·lustració es pot descarregar.

Al grup terrorrista Hesbol·là se li ha atribuït la difusió d’un llibre per a nens, basat en la mateixa tècnica, que pretendria inculcar als menuts l’odi als jueus i donar-los justificacions per a l’ús de coets contra Israel. Potser sí.

Però també podria ser que no. Un suposat llibre per acolorir que s’atribuïa als Panteres Negres és posat com un exemple d’accions agitadores dels serveis secrets nord-americans. Sense proves, però amb certa insistència, s’assegura que els Panteres Negres van trobar odiós el contingut d’aquest llibret que presenta escenes en què uns “combatents” assassinen “porcs blancs” sense cap mirament.

L’ús d’aquests materials en política no és, per tant, cap novetat. Els presidents dels Estats Units es troben a disposició dels nens de tot el món perquè els pintin la cara com més bé els sembli.

L’arribada d’Assange a aquest país dels llapis de colors no sembla que sigui cap maniobra de distracció. En realitat, no cal. Ens hem distret amb la seva excursió sueca i ara mateix deu haver-hi més catalans que han sentit a parlar dels preservatius que aquest altre “combatent” es posava o no que no pas coneixedors de totes les referències a Catalunya que s’han fet en els documents diplomàtics desvelats fins a aquest moment.

Més aviat té l’aire d’un gest “pop”, com el signe d’aquesta època de recreacions i apropiacions degudes. Reaprofitar, reconvertir, mesclar i fer de l’obra derivada una obra nova són processos d’avui. La democratització de l’expressió també consisteix en aquest lleure amb substància.


Només hi ha un Julian Assange. Però a la galeria d’imatges que el núvol aplega s’hi van sumant tots els Assange que algú ha repensat.

La resta del món també és un gran dibuix. Fons blanc i línies fosques. Tothom pot triar entre pintar-lo, fins allà on es vegi amb cor, o deixar que se n’encarreguin els que acumulen els pots de pintura i pretenen el monopoli dels pinzells.

D'això parlava Assange, l’home que tothom acoloreix.

13/12/10

Com produeixo continguts informatius


He fet un diagrama que vol reproduir el procés de la meva feina quotidiana al portal de notícies on treballo.

Abans de seguir endavant cal fer un aclariment. El gràfic no expressa un ideal, no és una proposta sobre com es podria dur a terme aquest procés. Vol ser, tot al contrari, la constatació d’una realitat. Vol descriure què faig en comptes de suggerir com s’hauria de fer.

Llegenda

He inclòs diversos codis que cal saber per fer una “lectura” completa.

El procés s’inicia i es tanca amb un element de color negre.

De color torrat he marcat les tasques que no són de tipus textual. La seva vinculació amb fletxes, però, deixa clar que són essencials.

De color bronze hi ha les tasques prèvies a la redacció d’un text.

Es pot observar que quan es tracta de peces d’agència o refregits, tot el procés es concentra en aquest espai. La resta d'accions són molt ràpides ja que solen consistir tan sols a traduir (si cal) i “copiar i enganxar”.

De color blau hi ha indicat l'etapa que es desenvolupa amb un processador de textos, que sol ser el Word si uso l’ordinador de la redacció i el Pages si faig servir el meu portàtil.

De color verd hi ha marcats tots els passos que es fan amb l’editor web, en aquest cas el que l'empresa corporativa que se n'encarrega ens posa a disposició.

L'aspecte de document fa notar que som en un punt del procés que es basa a obtenir aquest resultat. Els rectangles expressen obligacions d’algun segment del procés mentre que els hexàgons denoten un pas opcional.

Entendre'm

He fet aquest diagrama per entendre què faig i per adonar-me que la captura de documents, dades i imatges forma part, tot i que no sempre, de la redacció de peces informatives escrites. Per imatge s'ha d'entendre també l'opció d'audiovisual. Hi ha altres companys que usen sovint la captura d'àudio, a partir de cròniques radiofòniques. No hi he inclòs aquesta menció en solitari perquè no ho tinc per costum.

A més d’aquesta visió integral, val la pena subratllar un altre element que es fa més comprensible: els retorn.

Les fletxes amb punts indiquen la necessitat de tornar enrere. En funció del tipus de peça que s’escrigui, aquest retorn tindrà més o menys intensitat.

Utilitat

No estic segur que tingui gaire utilitat perquè en bona part és el resum d’una obvietat, però a mi m’ha anat bé. Em permet veure en quins aspectes podria millorar i a on poso l’accent. Aquests detalls no els he indicat de cap manera perquè m’ha semblat que eren d’índole més personal.

Aquest apunt forma un conjunt amb un escrit sobre les fonts i un altre sobre els refregits.