22/7/07

El primer bloc no és el primer bloc

Aquest és el primer post del primer bloc personal. Però no és el primer que escric. El setembre de 2006 es va publicar el bloc 33 obert, el primer que es feia per explicar la programació d'un canal de televisió, i me'n vaig ocupar més de mig any. Entenia que formava part de la feina de direcció d'un canal de televisió, més encara en una empresa pública. Des del principi sabia que no seria fàcil trobar l'equilibri entre la transparència i la confidencialitat. Quan vaig assumir una altra missió a la mateixa empresa no va quedar més remei que tancar-lo. El penúltim post era un balanç sobre l'experiència d'haver escrit un bloc corporatiu, amb tota mena de contradiccions.

Mesos després, amb la mirada professional posada en la reflexió que se sol anomenar 'gestió del coneixement', aquest fet té un altre interès. En un moment en què cada dia més persones i grups valoren disposar d'una identitat digital, al nostre país encara és complicat desenvolupar aquest instrument de comunicació.

Miraré de parlar-ne altres vegades, amb més dades, però valgui com a primer apunt un cas que m'ha cridat l'atenció.

El gerent del grup Cultura03 és Oriol Soler, a qui no conec. Però em va interessar la seva decisió de fer un bloc, Núvol vermell, que era a la vegada personal i corporatiu. Per desgràcia, vaig descobrir la seva activitat quan ja l'havia tancat, no fa gaires setmanes. Havia començat amb uns principis clars que va mirar de seguir fins al final. Quan el va tancar, entre altres arguments, deia que el bloc li donava molta feina i que ja en tenia molta com a gerent.

Se m'acut que aquest és el moll de l'os: fins a quin punt l'empresa entenia que no era una feina extra sinó part de la feina.

El més interessant no és l'ús del bloc com a mitjà de comunicació sinó la decisió d'entrar en una altra dimensió on toca replantejar-se la noció de confidencialitat i el significat de la paraula 'secret' i calcular les implicacions de la transparència, com s'anota en aquests 'Six tips for corporate bloggers'. Perquè no es tracta només d'acceptar una possibilitat amb intenció utilitarista sinó de voler ser part d'un canvi.

Un debat com aquest haurà de tenir en compte l'experiència pionera de Scobleizer, autor del 'The Corporate Weblog Manifesto', el febrer de 2003, i les noves maneres d'entendre la relació entre els que proveeixen béns i serveis i els que els consumeixen. Com s'expressa en el 'Cluetrain Manifesto', per exemple.

Hi ha en l'entorn de l'empresa veus que s'hi apunten, com he vist a Ekips. I se'n troben moltes més, amb recursos amplis, a blogscorporativos.com.

No conec l'Oriol Soler però m'atreveixo a animar-lo perquè hi torni. De la mateixa manera que en el post de comiat de '33 obert' suggeria als meus caps que es decidissin a llançar-s'hi.