19/3/10

El jardí del pare s'estén a internet

No tinc costum de tractar aquí qüestions personals però avui em sembla que tinc una bona justificació per escapar-me d'aquesta norma no escrita: el meu pare ha obert un blog.

No fa gaires setmanes que ha fet 75 anys però aquesta dada no hauria d'enganyar ningú. Va ser el primer de la família a fer servir internet i, de fet, les primeres vegades que vaig navegar (recordo aquella bola del món de Netscape), abans de tenir-hi accés personal, va ser a casa seva. També va ser el primer a fer compres, sobretot de llibres i sobretot a Amazon però també a d'altres webs.

Vull dir amb això que no ha estat mai al marge d'internet, tot al contrari, i em sembla que té el costum de participar en uns quants fòrums on es debaten qüestions que li interessen.

Però encara no s'havia adreçat de forma pública a la xarxa i ara ho fa amb un blog que m'agrada molt, perquè hi explica el que veu al seu jardí, en una població del Vallès.

Tot i la seva formació en llengües semítiques i la seva tasca en el sector editorial, fins que es va jubilar, ha sigut sempre un naturalista apassionat i ara, en comptes d'enviar-nos a una selva espessa ens acosta a un jardí domèstic on, com demostra, la vida animal hi és molt més rica que no sospitem.


Quan jo devia tenir deu o onze anys, recordo que un dia em va demostrar que en un metre quadrat de jardí (en una casa on estiuejàvem, a Sant Feliu de Codines) hi havia centenars d'exemplars de desenes d'espècies diferents. A primer cop d'ull no s'hi veia res però quan ens vam ajupir, al cap de poca estona va quedar clar que el món petit dels insectes era grandiós.


Qui tingui curiositat a fer-se una idea dels ocells que s'aturen al seu jardí (que ell proveeix d'aliment els mesos d'hivern), pels mamífers que hi ronden i les plantes que hi creixen, hi trobarà un blog modest però atapeït d'informació fiable i de primera mà.


El nom que ha posat al blog no em sembla una manera eficaç de trobar audiència, perquè costa de recordar. Però té una bona raó per haver-lo triat i ell mateix ho explica quan es presenta.

1 comentari:

joanlluís ha dit...

Vols dir que s'han de dir aquestes coses del pare? Em faràs posar vermell! En qualsevol cas moltes gràcies, sense la teva insistència amable potser mai no hauria fet el pas de passar a un blog obert a tothom.
Joan (pare)