19/11/08

Nedar en una altra dimensió

Quants amics pots tenir a facebook?

Quan vaig entrar a facebook no sabia com agregaria contactes però amb el temps s’ha demostrat que arriben i hi arribes, es multipliquen a poc a poc i sempre dubtes sobre el que fas.

Avui he llegit un apunt de David de Ugarte on explica la seva convicció que al final preferim les xarxes menudes i vinculades a les xarxes que ja tenim com a persones. Segons ell, això té a veure amb una condició llatina. Assegura que, mentre llocs com facebook sembla que ho aglutinin tot, hi ha proves que preferim espais més reals i reduïts. És el cas de l’eina feevy, que permet incrustar actualitzacions dels blogs que vulguis al teu blog. Dels més de cinquanta mil blogs que el fan servir, no n’hi ha cap que passi del centenar d’enllaços.

Quan vaig llegir el seu llibre El poder de las redes, em va interessar molt i ara he observat el seu experiment compartit (no sé com qualificar-ho) on presenta material per qui s’interessi per la reflexió teòrica sobre les xarxes.

Un dels punts que m’ha cridat l’atenció és l’afirmació que els nodes de les xarxes més grans acaben semblant els nodes d’una xarxa única (sense ser-ho). Aquesta confusió tindria a veure amb l’efecte dels rànquings, que també acaben convertint-se en notícia quan compten els contactes més contactats (per cert, que ja seria hora que facebook decidís canviar el nom "amics" per algun de més autèntic).

Com controles la privacitat

Si et mous en una xarxa gran has de saber on ets. En certa manera és el mateix que quan surts al carrer, et trobes en un lloc públic (on el dret a la intimitat no té les mateixes garanties).

Si a més és única, hi pots trobar tothom. Des del cap o qualsevol altre observador fins als parents més inesperats.

Sembla rellevant aprendre a gestionar aquesta presència a les xarxes (aquest vídeo en anglès acara amb humor els consells pertinents) i hi ha una recomanació general perquè tothom aprengui a controlar la privacitat o entengui que aquesta privacitat corre el risc de ser traspassada.

Un altre mitjà de comunicació

Si és tan gran i quasi única, de què serveix?

Si tens intenció de comunicar una informació, si participes en una campanya o si vols promocionar una marca, disposes d’una xarxa de persones a les que pots fer saber el que et sembli, però aleshores s’assembla més a una eina de comunicació on es tracta de tenir una identitat.

Conec persones que ho fan a l’inrevés: reserven aquestes xarxes pels amics (els amics de debò) i expliquen als contactes professionals o ocasionals per què no els agreguen.

Aprenent en el medi generalista

No acabo de tenir una norma estricta. Vaig començar fent servir xing perquè em semblava més seriosa però admeto que al final he acabat per no entrar-hi gaire. A facebook hi tinc contactes de feina, amics retrobats, companys d’ofici i persones a qui he conegut en un moment o altre i amb qui ens ha vingut de gust mantenir aquest mínim contacte sense cap altre compromís. I per ara m’hi trobo còmode.

Som a les beceroles. No sabem com fer-ho anar i és impossible no tenir una pila de dubtes sobre la nostra activitat.

Quan aprenia a nedar, fa quasi quaranta anys, en uns cursos amb Juan Céspedes (que havia entrenat a Mari Paz Corominas), recordo que als vestidors hi havia un rètol amb un lema força ridícul, a la manera dels lemes d’autoajuda, que encara no he oblidat: “Se aprende a nadar nadando”.

Tinc la senació que acabaré nedant en dues o tres xarxes més petites i efectives, no sé encara quines ni tan sols sé si les que em puguin interessar ja existeixen. Diria que això serà més comú. Perquè ara mateix no aprenem a moure’ns en el facebook sinó a entendre la idea de xarxa no presencial. Només estem aprenent a nedar.

I potser tots plegats conservarem un espai més ampli, una xarxa generalista, per quan necessitem fer unes quantes braçades en una altra dimensió.


ACTUALITZACIÓ: Un amic penja al seu mur de facebook aquest vídeo on s'ironitza sobre la privacitat i aquesta xarxa social.    

7 comentaris:

Anònim ha dit...

El tema de les xarxes socials, pels que ja tenen una edat, posem mes de 40 anys, resulta desconcertant. El resultat es imprevisible, no deixa de ser un afegit a uns mecanismes de relacio ja conformats.
Trobo molt interessant veure com s'hi relaciona la gent jove, pels qual el tema es tan natural o tan artificial com anar a sopar amb uns amics o trobar-se despres de classe. Quina representacio de la realitat s'esta formant dins el seu cap? Segur que es diferent de la que te la gent mes gran. Es un tema atractiu.
Slts

Anònim ha dit...

Personalment, valoro molt la possibilitat de tenir el suport de la tecnologia a les xarxes que ja existeixen i que, en el meu cas, acostumen a ser petites, duradores i lligades a contextos precisos: companys de feina, familiars propers o grups amb els quals comparteixo projectes o visions. En el meu cas, el tronc d’aquesta xarxa difusa acostuma a ser el correu electrònic, adreçat en petits núvols de destinataris. Això s’acompanya de sindicacions a “coses web 2.0” que tots tenim i que ens permeten anar sentint una mar de fons, una mena de slowtwitter sobre “què estem fent”. Curiosament, Facebook, Xing, Ning o Linkedin no han estat mai l’eina que en dona suport. Per cert, gairebé cap de les relacions creades exclusivament en un entorn digital ha tingut continuïtat o ha passat d’una breu relació. Ho escric tot a benefici d’inventari.

Una abraçada,

Boris

jnqm ha dit...

binot i boris, gràcies a tots dos per dir-hi la vostra

binot, d'acord que l'edat hi té a veure, la naturalitat amb què els més joves es mouen per les xarxes prova alguna cosa...

boris, d'acord amb tu que les xarxes menudes al final són les que valen (això provava de dir) i també és cert per mi que a les xarxes digitals no hi ha "contactes" que tinguin valor si no hi ha alguna cosa més... però com a eina per mantenir aquest contacte mínim em resulta molt útil, he retrobat amics de qui potser ja no teníem el telèfon, "gent perduda"... i em permet a més mantenir un mínim contacte (que sovint sols consisteix a saber què posen al seu "mur" o què han enllaçat) amb gent llunyana (en altres països). I moltes gràcies per tot el que dius... "a benefici d'inventari" i si m'ho permets a favor de tothom que participi en aquesta minúscula conversa

gràcies a tots dos per la confiança de seguir aquest lloc i per, encara més, gosar participar-hi

Anònim ha dit...

Facebook pot satisfer diferents necessitats i se li poden donar usos molt diversos, des de la petita xarxa íntima de familiars i amics (els de debò no els "amics feisbuc") fins al desbarrament més delirant que ens poguem imaginar. A mi em permet utilitzar una nova forma de relacionar-me i comunicar-me que em resulta moltíssim més atractiva que el simple correu-e, sense cap necessitat d'anar acumulant "amics"

Anònim ha dit...

nedar en un altre dimensió... jo només sé nedar a la piscina!

jnqm ha dit...

acabo de llegir un apunt de Donaire on aporta materials sobre l'ús polític (diríem social?)d'aquesta xarxa... http://don-aire.blogspot.com/2008/11/diez-usos-polticos-de-facebook.html

jnqm ha dit...

afegeixo només un apunt d'Ernest benach perquè em sembla rellevant que el president del Parlament sigui a facebook i expliqui què hi fa... i molt relacionat amb la mena de coses que s'apuntaven aquí.

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/114833