Crític per correspondre

Com que miro de relatar l’experiència en una redacció digital és raonable que intenti aportar una visió crítica (que no vol dir criticaire).

Observo, comento i em pregunto per on vaig. També explico que m'equivoco , si me n'adono, i per què.

Però tot aquest esforç no tindria sentit si no deixés ben clar, almenys una vegada, que la feina que faig m’agrada molt.

He d’explicar fets i situacions, provant d’informar de manera comprensible i m’agrada explicar coses.

M’he de centrar en l’entorn d’Internet. Això m’exigeix un certa capacitat per endinsar-me en tot de nodes que desconec d’una xarxa que tot just intueixo una mica. Em fascina viure en aquest entorn i provar d’entendre’l.

Totes dues coses m’obliguen a pensar i aprendre, que són les activitats que m’interessen més després d’explicar coses.

O sigui que en conjunt se m’ha encomanat una missió que m’agrada, em fascina i m’interessa.

Que a sobre em proporcioni una ocasió per compartir l'experiència en aquest blog ho converteix en un privilegi.

Tinc molta sort de tenir aquesta feina.

Per això em sembla que hi he de correspondre provant de contribuir amb algun valor al mitjà on treballo.

Per la mateixa raó, estic convençut que seria indecent que em deixés portar per l’entusiasme sense aportar una visió crítica.