13/11/09

Em proposo compartir aquesta experiència

Provaré d’anar comentant aquí una part de l’experiència en una redacció digital. No es tracta d’exposar sense motiu les sensacions personals, encara que hi puguin aparèixer, sinó de compartir el que aprengui i servir una mena de dietari tan autèntic com sàpiga sobre aquest ofici que respecto i estimo.

Intentaré combinar el relat d’aquesta experiència amb les reflexions que aquesta realitat em susciti.

Com que sóc un nouvingut, hauré d’anar amb compte amb els judicis. Però aquest mateixa posició, em sembla, potser doni a la meva mirada algun tret diferent que sigui d’utilitat.

M’adono que he escrit molts cops aquesta expressió: “que sigui d’utilitat”. Ha sigut una de les petites obsessions d’aquest blog, a més del verb “compartir”, que diria que també hi deu tenir una presència molt reiterada.

Confio, com sempre, que a tothom li sembli bé que hi hagi algú que vulgui explicar com fa la feina que fa i què es pregunta mentre la fa.

Va ser per aquesta mateixa voluntat que vaig voler conversar des d'un blog amb els espectadors d’un canal de televisió i que vaig explicar un intent de revisar els processos de transmissió de coneixement en una gran organització quan aquesta era la tasca que se m’havia encomanat.

No em prenc aquest anunci com una obligació, de manera que sempre me’n podré desdir. Al contrari d'una imposició, és un plaer parlar de la feina que faig.

M’ajuda a pensar-hi, confio que m’arribi a estalviar més equivocacions del compte i sospito que m’empeny a prendre’m la feina com un repte que val la pena anotar, per a mi mateix, i, si algú em vol acompanyar, per als lectors d’aquest blog.

La primera menció vull que sigui d’agraïment.

M’he incorporat a un equip de persones que m’ajuden a aprendre el funcionament del mitjà.

No diré que tinguin una paciència infinita per la senzilla raó que el terme infinit no s’ajusta al seu temps disponible. Tots tenen molta feina i aquí no hi ha ningú que pentini el gat.

La paraula adequada és “generositat”. Tots són molts generosos quan em regalen els seus minuts preciosos. Ho són tant com jo sóc àvar en la comprensió.

De vegades m’encallo amb procediments que haurien de ser quasi automàtics i necessito que m’ho facin veure amb exemples concrets. El mínim que puc fer és donar les gràcies de forma oberta.

Cap comentari: