14/7/11

Cercles de ganxet al sofà d'un desconegut


El correu electrònic deixa a la bústia un missatge. Algú t’ha afegit en un dels seus cercles de Goggle+.

No saps qui és. Ni tan sols et sona el seu nom. Però la informació és rotunda. Aquest algú misteriós t’ha posat al seu món circular.


Normes

Solia tenir una norma privada, que ara faig pública. Al Facebook només agrego, en principi, persones amb les que ens hem conegut. Encara que sigui una coneixença breu en un acte públic. És com dir que només apunto a l’agenda les persones que m’han donat la seva targeta. Però sense agenda ni targetes.


La mateixa norma m’aconsellava ser més relaxat amb el LinkedIn. Potser no ens hem vist mai però compartim ofici o un sector professional o potser, això és tot, un dia ens podem ajudar. Doncs vinga, agregat, enxarxat.


Aquesta era la idea.


Fins que va arribar Google+.


I tot ha canviat.


Visibilitat

Gent desconeguda em reclou en alguna de les seves cirumferències personals.


Com que l’activitat professional m’empeny cap a la visibilitat, intueixo que deu ser bo que algú pensi que val la pena escollir-me. Ho agraeixo.

Gràcies, doncs, a tots els desconeguts que heu arrossegat la meva icona amb el ratolí o el mousepad del vostre maquinari.


Per a Google, l’expressió “request” no vol dir res. Animat per aquesta llibertat adquirida, m’he atrevit a fer el mateix.


I ara, com molta gent, ja tinc un cercle només per a aquelles persones que no conec però que m’agrada saber què diuen.


Perquè penso que m’anirà bé tenir més informació i que entre tots estem compartint el coneixement, de debò, sense grans escarafalls.


Potser un dia hi haurà tants noms que podré dividir l’espai en dos o més cercles.


Tot just acabo de traçar els meus primers cercles. Em fa por que l’allau em superi, ja ho vaig dir en l’apunt anterior.


Convidats

Però si una creació tan nova ja m’ha fet venir ganes d’escriure dos apunts seguits potser és que em comença a agradar de debò.


No puc predir si ho resistiré. Però m’estic acostumant sense gaire neguit a aquests missatges que rebo cada vegada que algú que no sé qui és em demostra que sí que sap qui sóc.


No és el primer cop que la xarxa m’obre les portes de cases desconegudes.


Sense haver-ho decidit, es veu que visc a uns quants cercles aliens.


Confio que em deixaran seure al sofà. Potser xerrarem una estona o ens hi quedarem ben escarxofats, no sé, per mirar un vídeo com aquest.





Cap comentari: