10/3/08

Nous enfocaments per les organitzacions

Al darrer apunt vaig provar de resumir les presentacions sobre noves eines per l’empresa que es van fer a la trobada Enterprise 2.0 Summit, de Hannover, amb uns quants exemples d’aplicacions. Em quedava pendent dir res de les intervencions més centrades en aspectes teòrics.

Les persones, la col·laboració i l’espai interestel·lar

Jenny Ambrozek va criticar el debat de matisos entre l’inventor del terme “empresa 2.0”, Andrew McAfee , i Tom Davenport (m’hi vaig referir fa uns mesos).

Va sostenir que és una discussió que no té en compte el valor de les relacions entre les persones i va insistir en la necessitat d’entendre els espais on aquestes relacions tenen lloc (va fer servir una comparació distreta: no ens fixem en els ànecs sinó en la bassa). Venia a dir que les eines poden ser més o menys interessants però que resulta més revelador atendre les relacions entre persones perquè modifiquen les organitzacions i la manera de treballar.

Amb menys control hi ha més innovació. El cas conegut d’Innocentive , (mereix moltes pàgines a Wikinomics), que obre projectes de recerca perquè hi col·laborin milers de científics, li va servir per refermar-se en la convicció que la col·laboració serà una peça clau del canvi.

Em va semblar molt atractiva la idea que el més important no té lloc als marcs limitats de les eines sinó que s’esdevé en els espais que hi ha entre les eines. És una abstracció una mica complexa però que espero comprendre més bé. De moment, prefereixo imaginar-ho d’una manera senzilla. Si les eines són les estrelles aparents del canvi, des de la nostra perspectiva, ella es devia referir a una mena d’espai interestel·lar.

L’efecte xarxa i les resistències

Dion Hinchcliffe
va desgranar els avantatges de les noves eines en un to divulgatiu però amb unes diapositives gràfiques massa carregades.

El factor principal del canvi que implica la nova concepció de la xarxa és que el control passa cap a l’àmbit del consum (això inclou l’usuari intern o extern). Per això va esmentar la transformació de les intranets d’empreses cap a models més participatius.

Va comentar que l’efecte xarxa incideix sobre aquells béns que adquireixen més valor si són compartits (des del telèfon fins als blocs) per fer notar que ara mateix gairebé tot tendeix a aquest patró.

A la fi, l'expert i divulgador Hinchcliffe, que arribava com l'estrella de la sessió, es va referir a les resistències al canvi que sol haver-hi i que voldré comentar.

- Els sèniors amb tecnofòbia: no estic gens segur que a la CCMA això sigui així, potser per la mena d’empresa que som

- Les preocupacions sobre productivitat i seguretat: em sembla que sí que tenim, diria, i és una opinió del tot personal, de forma exagerada

- La resistència des de la gestió: és del tot raonable perquè sol ser un entorn sobrecarregat, molt més a l’empresa pública; els quasi dos-cents comandaments de la CCMA solen estar prou atrapats pel dia a dia com per distreure’s amb “eines inútils”.

Parèntesi a propòsit de la CCMA

Per això és tan important que tot allò que es proposi aporti beneficis clars i immediats i que siguin beneficis de caràcter personal. Ara mateix, amb algunes de les eines que assagem a la CCMA volem començar amb un repte senzill però que podria ser interessant: reduir el nombre de reunions. Tot just comencem a provar en grups de projecte allò que en zones més tècniques de l’empresa ja és més comú però que també s’ha fet servir des de fa temps en àrees de continguts. Versions anteriors del lloc de treball que comentava en l’apunt anterior s’havien emprat fa anys, per exemple, a Nous Formats i a Enginyeria de TVC.

On ets en la corba de la innovació?

La sessió la va tancar Simon Wardley, que l’havia obert i liderat amb molt d’enginy, amb una presentació fantàstica per explicar-nos la corba de la innovació.

En síntesi, feia comprendre la rapidesa amb què allò que és nou esdevé el mateix de sempre, és a dir, allò que és una idea es converteix en una mercaderia (o també, hi podríem afegir, com un coneixement específic es transforma en genèric).

La innovació demana inversions més altes i implica més riscos. Amb la mercaderia tot s’acaba centrant en els costos. Les exigències són diferents, per tant, en funció del punt de la corba en què es trobi un projecte. Si és innovador, si es troba en estat de transició o si ja ha esdevingut “allò de sempre” requerirà aproximacions diverses.

Quan a les organitzacions es pensa en l’oferta d’eines (com si calgués oferir res que no fos ara mateix d’accés universal amb electricitat i connexió a una xarxa), se sol actuar a partir de l’esquema de l’empresa, amb el ditxós organigrama. El que Wardley proposava era canviar aquesta atenció per àrees per l’aplicació de la corba de la innovació. Mètodes diferents en funció de la posició en aquesta corba i no basats en el territori amb bandera per on circules. Una pista interessant.

ACTUALITZACIÓ (19/03/08): Al seu bloc, Wardley ha penjat el vídeo on es veu la seva presentació i se'l sent (anglès). D'interès autèntic pels lectors que es vulguin capbussar en aquesta mirada sobre la innovació.

ALTRES RESUMS

Com altres vegades que assisteixo a un acte d’aquesta mena, trobo raonable que els lectors d’aquest bloc vulguin contrastar la informació.

Em semblen bons resums el que han escrit François Nonnemacher, en el seu bloc en anglès, i l’italià Emanuele Quintarelli.

NOTA TÈCNICA

A les primeres presentacions de la cita a Alemanya no hi havia gaires ordinadors encesos. A la primera pausa van córrer a estendre una xarxa casolana d’endolls. Aleshores tots vam treure el portàtil. És una acció senzilla però en altres conferències no ho he vist. A la Catosfera, per exemple, no va ser possible. És una llàstima. Com que és obvi que necessitem electricitat, per què no facilitar-hi l’accés als que assisteixen a un acte d’aquesta mena? És fàcil, barat i tothom ho agraeix. Ja ho vaig comentar després d'assistir a LeWeb3 (París).

POSTAL FINAL

Hannover és una ciutat mitjana que allotja moltes fires i congressos. Està agermanada amb Perpinyà i Hiroshima, entre altres ciutats. És on va néixer la Pelikan (hi havia una exposició al Museu d'Història) i s'hi va fer l'Expo 2000. L'espai de la fira és de veritat gegantí, ben comunicat amb transport públic, gratuït per tothom que assistia al CeBit.

Cap comentari: