11/2/09

Quan s’ataca una llengua s’ataquen totes

“No creo que sea bueno que en Badalona haya barrios donde la lengua predominante sea el árabe”.

Aquesta frase és molt recent i l’ha dita el cap dels regidors del PP de Badalona, Xavi Garcia Albiol, que ja s’ha distingit altres vegades per emprendre aquesta ruta perillosa.

Sospito que el regidor no diria mai el mateix de la llengua dels immigrants que han arribat d’Equador, Colòmbia o el Perú. Però més enllà d’aquesta sospita, la pregunta que ens podem fer tots és si aquesta afirmació inclou altres llengües.

Què passa amb el finlandès?

Per exemple: “No crec que sigui bo que a Badalona hi hagi barris on la llengua predominant sigui l’arameu”.

O el francès. O l’italià amb accent de Màntua. O el finlandès. Què diria el regidor si tinguéssim un barri on es parlés molt de finlandès?

És curiós que no hagi esmentat l’urdú, llengua que parlen molts dels immigrants que han arribat del Pakistan. Potser és que el regidor confon aquest idioma amb l’àrab o potser és que li sembla que si diu "urdú" no l’entendran i si diu "àrab" tothom es deixarà portar per la idea que l’àrab és una llengua més perillosa que les altres.

El que preocupa a Garcia Albiol és l’àrab? No ho crec, una cosa és que faci servir tàctiques feixistes, com es fa evident, i una altra que sigui tan ignorant.

Dragons de colors

Hi ha barris de Badalona on se sent molt de xinès. Desconec quina de les variants, però és xinès. També es pot veure a molts rètols dels magatzems d’importació. Però el regidor del PP no ha dit res del xinès. Potser perquè li sembla que el xinès fa pensar en dragons de colors i un plat de porc agredolç i en canvi creu que l’àrab pot fer pensar en bombes.

Quan algú fa servir una llengua per insinuar altres coses, quan algú llança una idea com aquesta, encara que dissimuli, és un extremista molt perillós.

Imaginem, aquesta frase: “No crec que sigui bo que a Badalona hi hagi barris on predominin els jueus”. Com sona? Una mica com a l’Alemanya dels anys trenta, oi?

En aquest bloc no m’ocupo gaire de política, per no dir que gens, però sí que he parlat de la llengua i dels usos perversos que se li poden atribuir. Per això hi torno ara, sense manies.

El meu pare va estudiar semítiques i a casa era molt natural veure llibres en àrab i hebreu. Quan érem nens, de vegades ens ensenyava els números i algunes lletres. Cap dels fills no li ha seguit aquesta pista però tots hem après a respectar la llengua dels altres per damunt de tot.

Conviure o odiar

A Badalona hi ha molts barris on la llengua que predomina és el castellà. I en zones més restringides hi predomina el català. Les últimes dècades, els uns i els altres han après a conviure. Però potser algú creu que la convivència no fa guanyar vots.

L’extrema dreta sap que si aprofita l’estat de xoc que la crisi econòmica provoca per treure el pitjor de cadascú i excitar l’odi potser n’aconsegueixi rèdits electorals. I els sembla que si això dóna vots ja no cal aturar-se a pensar si en aquesta partida s’hi val tot.

No fa gaire van fer servir la religió. Els rètols de campanya parlaven de mesquites. Ara li ha arribat l’hora a la llengua. Suposo que un dia se li escaparà que no creu que sigui bo que en alguns barris de la ciutat hi predomini la pell fosca.

Potser el PP no és d’extrema dreta però aquestes actituds sí que ho són. No m’impressiona gaire que Garcia Albiol segueixi dient les coses que diu. Però sí que m’entristiria una resposta tova, calculada, per part de tots els altres grups polítics. Que no tinguin por de perdre vots. Quan algú diu aquestes coses, s’ha de contestar de seguida i amb claredat. A l’extrema dreta se li ha de plantar cara. Molt més quan es disfressa amb l’aparença democràtica.

PER SABER-NE MÉS:

La notícia


Garcia Albiol segons ell mateix

Garcia Albiol i el cop de puny

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola Janquim (últimament passo sovint per aquí),

Conec molt i molt bé Badalona, inclús, com encertadament diu un amic meu, "les tres Badalones: la del fill de Can tal, ubicada al centre; la dels de segona generació, i la molt pobra". Dubto que Garcia Albiol en conegui la diferència, o més aviat pot ser que li faci aquesta heterogeneïtat.

Dins la dimensió badalonina hi ha un mosaic cultural que només amenaça als ignorants, i que no té més sortida que una convivència respectuosa: la de tots, amb les seves llengües i el seu patrimoni cultural.

El comentari del polític Garcia Albiol segueix la línia de la política actual: aprofitar situacions i estats emocionals per treure els impulsos més baixos dels votants: la de sortir corrents darrere algú, o apuntar amb el dit, o mirar malament al diferent, com deia Brassens.

I és trist però sovint tenen èxit (electoral)!

El més lleig, però, és identificar cultura amb actes de violència,i més per a una finalitat electoral. Dóna a entendre que la cultura és més o menys valuosa, o que té millors o pitjors connotacions en funció d'on ve.

Aquest senyor, si monta una llibreria, triaria els llibres per procedència o per contingut? Potser triaria els escrits en català o castellà sense anar més lluny. Segur que se li en colaria algun feixista, masclista, que atemptés contra els drets humans o ves a saber què... Però almenys, no és "àrab".

Gràcies per compartir això i deixar-ho comentar!

Anònim ha dit...

No puc estar mes d’acord amb el que escrius, Joan.
Malauradament, no veig que els grups municipals progressistes donin la resposta contundent que reclames. Mes aviat, intueixo que la resposta (o la no resposta) pot estar supeditada a un càlcul electoral. Es mes, crec que al personatge el veuen com ‘aquell- que- diu- tonteries- de- tant -en -tant’ però que, en el fons, el que diu no es perillós. Em fa por que no ens acostumen a veure al personatge com a una caricatura i que arribi a despertar simpaties a la manera de la tendresa que desperta el Franco caricaturitzat al programa Polònia.
He presenciat alguns plens del nostre ajuntament i he vist amb estupor les rialles que desperten en la majoria de regidors els exabruptes del personatge.
Tan de bo hi hagués una resposta contundent.

Lluís K. ha dit...

Saps el més fomut, Janquim?
Que les expressions de l'inefable personatge, no son ja pròpies exclusivament de l'extrema dreta, com tu exposes. El que diu el llarguirut personatge pots sentir-ho de forma mooooolt habitual en gent d'esquerres, de centre, lliberals, conservadors, i de qualsevol altra tendència i ideologia, al nostre benvolgut país.