11/12/07

"Le web 3" de París: més claus per la innovació

Assisteixo a les sessions de Le Web 3, convocades per Loic Le Meur En aquest post i els pròxims provaré de resumir què s’hi cou, des de la meva mirada, és clar. No ho faré en ordre cronològic dels que intervenen sinó a partir de les qüestions que em criden l’atenció. Començo per tot el que fins ara s’ha dit sobre innovació.

Suprimir, reduir pes

Evan Williams, un dels creadors de Blogger i després de Twitter, ha exposat aquesta experiència com a exemple. Una de les maneres d’innovar és suprimir (ja consta en el famós mètode “scamper” que a la CCMA ens va ensenyar ja fa temps en Franc Ponti).

Si a un bloc li treus comentaris, llargada de text, imatges i li continues traient coses, al final et queda el microbloc, o sigui, twitter, ens ha dit.

I ens ha proposat d’imaginar què passaria si seguíssim aquest camí. Per exemple: i si es crea una xarxa social on hi hagi un límit de contactes (tots els “col·leccionistes de contactes” que vampiregen per facebook o xing no sabrien pas què fer).

Una idea i cent còpies

Kevin Rose, creador de Digg, s’ha mostrat jovial i confiat i ha deixat clar que no hi ha tanta innovació com ens podria semblar perquè veu que al voltant de cada idea nova hi ha centenars de repeticions i còpies de tota mena. Per això ha dit que aquest esperit d’imitació, si de cas, és el risc real que això sigui “bombolla”.

Manté una empresa petita i confia que sabrà conservar l'estil de l'inici.

Google i la cultura veloç

Nelson Mattos, de Google, ens ha recordat quina és la situació: les connexions esdevenen ubíques, es democratitzen (jo no elegiria aquesta paraula) les eines de producció i els preus d’emmagatzematge baixen molt.

El repàs al paisatge inclou la confirmació que utilitzem la xarxa per obtenir, en aquest ordre: informació (cerques, premsa digital), comunicació (correus, missatges instantanis), comerç (encara hi ha molt de recorregut per fer) i creació de comunitats (en expansió). .

En el cas de Google, la innovació es basa en tres elements clau: la cultura (s’ha d’entendre què demana l’usuari i comprendre que aquesta demanda canvia segons el país, les tradicions, els hàbits i raons d’índole diversa a més de facilitar una feina sense frens jeràrquics), la col•laboració (compartir dóna valor i s’avança més de pressa, sobretot si això es fa amb equips petits) i la velocitat (no pots córrer el risc que preparis un producte i que quan el treguis al mercat sigui tard, t’has d’anticipar ensumant què voldran i a més ho has d’enllestir de pressa).

Cap comentari: