Ajustar el rellotge del detall per triar bé la informació generalista

El cas de iPulse m’interessa com a lliçó de periodisme.

Els fets

L’explico de pressa. Uns emprenedors creen l’aplicació iPulse, que agrega continguts d’altres fonts. L’aplicació té molt d’èxit a l’iPad. Una de les fonts, el New York Times, reclama a Apple perquè considera que són continguts seus i que iPulse en treu profit (és una aplicació de pagament). Apple retira l’aplicació. Apple arriba a un acord amb els creadors, que la modifiquen lleugerament. L’aplicació torna a estar disponible.

La informació

Alguns mitjans van publicar una gran notícia (crec que moguts per la idea que sempre que un gran mitjà entri en controvèrsia amb les noves tecnologies és una demostració més d’una suposada batalla): Apple retira iPulse a petició de NYT.

La ideologia

Anoto aquí que hi ha un rerefons ideològic que ha empès el periodista a publicar-ho: hi ha una batalla, els mitjans tradicionals són conservadors, els mitjans digitals són imaginatius, els conservadors censuren i Apple fa cas a un conservador que censura. En fi, segur que alguna cosa semblant va passar pel cap d’algú... massa de pressa.

Després va caldre publicar que les coses s’havien resolt.

Les preguntes

Tal com ho veig, les preguntes havien de ser unes altres.

Si treballes en un mitjà generalista, no pots atendre petites oscil·lacions que no saps com acabaran. L’actualització permanent té sentit per tractar dels assumptes del país, dels grans afers internacionals... però no en el detall d’una secció de ciència i tecnologia (algun dia hauré d’explicar per què trobo tan desencertada aquesta classificació i per què considero que aquest nom no es correspon amb els continguts que intentem incorporar-hi).

Els generalistes

Al nostre usuari (i en general a l’usuari dels mitjans de la competència, mitjans generalistes en català o adreçats al públic de Catalunya) no li acaba d’interessar aquest detall, entre altres coses perquè la gran majoria no llegeixen mai el NYT. Molt pocs tenen iPulse, potser cap. És una notícia de mitjà especialitzat i aquells que hi tenen interès ho han llegit en blogs i en informacions dels Estats Units.

No és una notícia de mitjans generalistes catalans.

El gènere

Però encara hi ha més: l’únic interès seria que aquella mirada més analítica tingués sentit i que de debò fos una prova d’una batalla soterrada entre dues maneres d’entendre la comunicació. Però això no es pot ventilar amb una notícia. Demana una mica d’aprofundiment (per tant, no seria el gènere adequat).

I per fi, com que hi ha modificacions, és una mica absurd fer-ne un seguiment tan immediat.

I aquesta és la pregunta que volia fer aquí.

Com sabem triar el ritme de cada informació?

El ritme

En un mitjà generalista té sentit un minut a minut d’un partit de futbol, d’una sessió parlamentària o d’un conflicte concret, però no en té cap el seguiment amb lupa de la vida d’una aplicació poc difosa entre els nostres lectors, per a un aparell que encara és minoritari i fruit d’una decisió que pot canviar (i canvia) al cap de 24 hores.

S’ha d’entendre en quin entorn proves d’informar.

L’assaig i l’error

En l’entorn tecnològic, com en el científic, hi ha moltes proves i error, les grans xarxes assagen procediments i davant de la reacció dels usuaris les esmenen (i està bé que sigui així: qui vulgui entrar en aquesta qüestió trobarà bones respostes a les primeres pàgines del capìtol vuitè del llibre “Y Google, ¿cómo lo haría” de Jeff Jarvis).

El públic

El periodista ha de saber que en aquest entorn no es pot seguir el minut a minut (ni el dia a dia) si no vol convertir-se en un mitjà especialitzat i quedar-se sense públic perquè el públic de mitjans especialitzats no ens busca als generalistes i el públic generalista no vol peces de mitjà especialitzat.

També hi ha els moviments tàctics de les empreses, a les seccions d’economia els passa també que de vegades empaiten detalls de curta volada en comptes d’oferir-nos una visió més comprensible. Però una bona secció d’economia de mitjà generalista sap molt bé què ens ha de dir i què no. La resta ja sabem on trobar-la.

Els criteris

En general sóc partidari de la prudència i tot sovint descarto possibles notícies quan em sembla que:

- És un detall de mitjà especialitzat, que sols interessa un públic que en general ja accedeix a les fonts que nosaltres podem referir.

- No afecta de cap manera els ciutadans de Catalunya i no té gaire sentit tampoc com a prova d’allò que vindrà (per exemple: Spotify arriba a la tele, però només a Suècia i Finlàndia; ens preguntem quants lectors del 3cat24 poden tenir un interès real en aquest detall)

El rellotge

És obvi que l’ajustament d’aquest rellotge no és el mateix en totes les persones i de vegades la necessitat de material o “el vici de l’actualització” poden fer creure que aquests detalls són urgents i de vital importància.

Estic segur que m’he equivocat més d’un cop, tant per descartar una informació com per creure que valia la pena atendre-la.

Tenir aquest rellotge equilibrat se suposa que és una de les habilitats de l’ofici, i com que només s’aprèn a nedar quan nedes, miro d’ajustar els errors mentre prenc decisions i faig propostes, que no sempre són encertades ni sempre tenen l’aqüiescència dels responsables del mitjà.

Aquest és un dels trets que fan atractiva la meva feina. Altrament, seria avorrida i menys estimulant.