M'avisen d’un cas de còpia molt singular. Ja he parlat aquí dues vegades de les redaccions que practiquen el “copiar i enganxar” com a procediment periodístic (una i dues).
Però aquesta vegada es tracta d’un document sencer, oficial, que una administració ha elaborat i pagat i d’una còpia increïble que una altra administració ha fet.
“Oberts a la seguretat” és una “guia pràctica de seguretat adreçada als establiments comercials”, produïda des dels Mossos d’Esquadra i amb el suport de la Confederació de Comerç de Catalunya.
Pel que he vist, se’n van distribuir prop de cent mil exemplars durant les festes nadalenques, fa uns quants mesos.
“Comercio es seguridad” és una “guia práctica de seguridad dirigida al comerciante”.
L’autoria queda clara quan es diu al principi:
“La Confederació de Comerç de Catalunya i la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra, amb l’interès comú de millorar la seguretat en el sector del comerç, han elaborat conjuntament aquesta guia pràctica per tal de donar eines d’autoprotecció adreçades a tots els comerciants de Catalunya”.
La versió en castellà ho diu així:
“La Dirección General de Política Comercial solicitó a la Confederación Española de Comercio el diseño de la presente guía práctica en materia de seguridad en el sector comercial.”
Logotips
Fora d’aquests paràgrafs inicials, les dues guies són exactament la mateixa (una és en català i l’altra en castellà). La castellana porta els logotips del ministeri de l’interior, el ministeri d’Indústria i el Govern d’Espanya.
Hi ha una diferència important. Al final, naturalment, la guia espanyola no proporciona el telèfon dels Mossos sinó el de la policia espanyola. I hi ha una il·lustració canviada (només una). La imatge del cotxe dels Mossos s’ha substituït per una imatge de sirenes policials inidentificables...
No és que el text sigui el mateix (que ho és). És que el disseny és el mateix i les il·lustracions. Tot. Una és una simple traducció de l'altra.
Fins i tot els colors corporatius dels Mossos (blau i vermell) s’han mantingut (sense pensar si també eren els colors corporatius del govern espanyol, que sembla que opta sempre pel groc).
La compaginació, les il·lustracions, en fi, que és el mateix producte.
Podria ser que la Confederació del Comerç fes saber a la Confederación Española que disposava d’aquest document però el resultat és que el ministeri de l’Interior fa circular com a pròpia una guia de la policia catalana.
Estalvi, acord o plagi?
Ja ho sé, és un assumpte menor. Amb tantes notícies interessants que hi ha m’he fixat en un aspecte menor. Però trobo que té molta gràcia que les administracions arribin a aquest grau de plagi.
Caldria saber quants diners de pressupost públic s’ha endut aquesta edició de la guia espanyola... considerant que el producte ja estava fet per la policia catalana.
Una altra pregunta seria si els Mossos saben de manera oficial que la seva guia ha “inspirat” aquesta versió i si ja formava part de la seva missió elaborar un producte per al ministeri de l’Interior...És a dir, estaria bé esbrinar si és un cop de mà entre administracions (amb algun estalvi associat) o si és una jugada de les confederacions de comerç...
2 comentaris:
La meva teoria, desde la absoluta ignorància:
La guia es va solicitar a una empresa externa (que bé podia ser la mateixa que va fer el document dels Mossos) va trobar el manual dels Mossos (o ja el coneixia) i PATAPAM.
La pregunta de veritat és: Si Interior va externalitzar l'elaboració, quant va pagar pels treballs de traducció?
Marc
Gràcis per deixar un comentari.
La teva "teoria" sona prou bé, quasi sempre hi ha una explicació senzilla i la causa no té mala intenció... però estem d'acord diria que en aquest cas la còpia és molt... com ho diria? Descarada? EL disseny, els colors corporatius... no és sols un error per la despesa sinó també com a acció de "marca". Em sembla més aviat un mèrit dels Mossos, en aquest cas, i un error flagrant d'Interior.
Gràcies per voler dir aquí el que penses.
Publica un comentari a l'entrada