Aprendre i explicar-ho: un procés emocionant amb els "mapes lliures"

Ja he dit alguna vegada que m’agrada aquesta feina. Em permet aprendre. Quan has d’explicar alguna cosa, primer l’has d’entendre. I aquest procés encara el trobo molt emocionant.

És clar que he fet altres feines que també m’han permès aprendre. Potser té més a veure amb la manera de ser (tenir ganes d’aprendre coses) que no amb la feina que facis. En to cas, ara és molt evident. Vaig a llocs, escolto i miro d’explicar-ho. El procés és més net i clar que en altrs situacions o almenys m’ho sembla.

Fa pocs dies vaig ser a Girona, per atendre el primer dia d’un congrés sobre “mapes lliures”.

M’havia documentat una mica abans d’anar-hi i una font m’havia ajudat proporcionant-me uns quants enllaços de relleu.

Un cop allà, vaig seguir diferents ponències des de les nou del matí fins després de les sis de la tarda, totes en anglès (ja fa anys que acudeixo a cites semblants però sempre tinc por de perdre’m detalls importants).

A les pauses, vaig superar la timidesa mirant d’entrevistar persones que em semblaven rellevants.

Al final de la jornada, tenia moltes notes a l’ordinador i a la llibreta.

Moltes idees i molts detalls que no m’hi cabien.

Havia de fer tres coses i les havia de fer de pressa.

1.- Trobar una síntesi, és a dir: saber què volia explicar al públic generalista del mitjà on treballo i què s’havia de quedar fora perquè era de mitjà especialitzat.

2.- Tenir una estructura perquè el text avancés, des d’una explicació general cap a diverses qüestions que calia apuntar: alguns exemples, el cas català... de manera que s’hi encabissin totes les anotacions i declaracions que havia obtingut.

3.- Escriure un text que tot i ser llarg no excedís els límits del mitjà on treballo, amb frases clares i comprensibles, amb un cert estil, en un català tan genuí com fos possible, amb enllaços d’interès per a qui tingués ganes d’anar més enllà.

Tot això ho havia de fer en menys d’una hora i mitja (en realitat hi havia anat rumiant tot el dia però sempre hi ha un moment que necessites aturar-te i decidir exactament com ho faràs, jo vaig decidir-ho mentre caminava mirant el riu que envolta el Palau de Congressos que hi ha a La Devesa).

I abans, per força, ho havia d’haver entès. Potser no tot, segur que els mapes lliures no són bé el que jo he dit, segur que els experts em trobaran superficial i una mica forçat (sempre intentes que el text sigui atractiu i això et porta a buscar alguns elements que cridin l’atenció del lector).

Però no n’estic del tot descontent. Vaig aprendre moltes coses, em va agradar molt intentar explicar-ne unes quantes i vaig conèixer persones molt sàvies que tenen ganes de viure i d’aportar coneixement. Quan tens un dia així és quasi impossible no pensar que és un privilegi fer aquesta feina.

El resultat, per si algú s’hi ha encuriosit després d’aquesta explicació, va ser aquesta peça per al 3cat24:

http://www.3cat24.cat/noticia/762566/societat/Desenes-de-milers-de-voluntaris-elaboren-el-mapa-lliure-del-mon