L'optimisme com a missatge de marca

El missatge

“30.000 entregues diàries ens carreguen d’optimisme”. Aquest és el missatge que he vist en una camioneta d’Envialia.

Que facin servir el seu mitjà de transport com a mitjà de comunicació no és nou però sí m’ha cridat l’atenció la seva actualitzaciò per adoptar el missatge a la situació de crisi.

No fa gaire ja em vaig fixar en la “campanya antipublicitat” de Carrefour.

Però aquí, a més de l’adaptació al canvi hi ha un missatge interessant.

La foto no és gaire bona (he esborrat la matrícula) però compleix l’efecte testimonial. Quantes camionetes d’aquesta empresa recorren ciutats i carreteres amb els seus eslogans?

“Cada minut que passa és un minut menys perquè passi la crisi”. Amb aquesta frase, l’empresa recorda un dels seus referents (el temps) i llança una crida a l’optimisme.

Aconsegueix així que el seu públic li reconegui aquest esperit? Li reporta beneficis directes? L’ajuda a sostenir els atributs de la seva marca?

Problemes de reputació

Envialia va tenir fa dos anys problemes de reputació digital. L’exposició pública d’un cas concret va contribuir a empitjorar la percepció sobre els serveis d’aquesta empresa de missatgeria urgent.

Potser això hi té a veure. Potser han volgut canviar d’aspecte.

Idees contra el pessimisme

Si més no, és original, crida l’atenció i és ben rebut en un entorn en què els voltors ja fa mesos que no paren de subratllar tot el que va malament en comptes de proposar remeis perquè vagi millor.

Hi ha alguns profetes del passat que han obtingut molta notorietat amb el seu afany per esclafar els ànims, no he acabat de saber si amb algun interès inversor personal però en tot cas basant la popularitat en l’art d’escampar el desànim i el ditxós “jo ja ho deia”.

A mi sempre m’han interessat més les reaccions positives, els gestos dels emprenedors, històries com la de les nines de Famosa.

Envialia ens envia un missatge que té la virtut de fer-nos adonar que el pessimisme no resol res i ho complica tot.

Però em pregunto què passaria si aquest corrent fos seguit de tal manera que ens caigués una pluja d’anuncis d’aquest to un punt mel·líflu. Si de cop i volta totes les marques ens repetissin a cada segon la cançó aquella de Joan Manuel Serrat potser no ho resistiríem, oi?