6/11/10

Evolució de l'onomàstica catalana (1920-2009): a l'escola d'internet

Un dia vaig exposar una visualització de l’estadística onomàstica amb Wordle, que permet fer-se una idea de la freqüència amb una ullada.

Avui presento un altre intent. He fet servir el mateix exemple per facilitar la comparació.

Aquest gràfic dinàmic permet seguir l’evolució dels 25 noms més freqüents a cada dècada.

No ho he mirat però dono per fet que ja s’ha presentat abans. No pretenc aportar una novetat sinó el resultat d’un exercici que vaig començar fa poc.






Utilitats

El gràfic permet adonar-se de manera ràpida de l’evolució.

Hi ha noms que veuen molt reduït el volum de la seva bombolla a mesura que passa el temps.

Com que només recull els 25 primers de cada dècada, hi ha noms que apareixen molt tard.

Amb el pas dels anys, els percentatges disminueixen. És a dir: ja no hi ha grans noms que predominen perquè la varietat és molt més elevada.

Aquesta és una conclusió que ja era a les dades però que amb aquesta mirada es fa evident.

Problemes

Per millorar, caldria que en s’ampliés el nombre i el gràfic inclogués els primers 100 noms de cada dècada.

Un inconvenient és que les dades se situen en dècades i com que l’eina avança per anys (o en tot cas no he après a a canviar els intèrvals), fa l’efecte que la ruta entre els punts A i B sigui linial i deu ser ben serrada.

Punts forts

Però si els detalls es perden, per veure tendències em sembla una bona eina.

És útil per seguir la pista d’un nom concret (sempre que en aquell període sigui entre els 25 primers) que es pot marcar al requadre de la dreta.

Procés


La veritat és que ha sigut fàcil. Massa i tot. Per això sospito que hi deu haver una bona colla de mapes semblants.

Les dades són a idescat.

Només calia fer un “copiar&enganxar” i passar-ho al full de càlcul de Google Docs. Per crear una taula.

He tingut en compte les normes d’aquesta visualització:

- La primera columna és per a l’entitat observada (en aquest cas, els noms).
- A la segona, hi ha els anys (en aquest cas, l’inici d’una dècada).
- A la tercera hi he posat
el percentatge de persones que duen aquest nom sobre el total dels nascuts a la mateixa dècada (en %).
- A la quarta, la posició en aquella dècada (de 1 a 25).
- A la cinquena, si el nom correspon a home o dona (un color ho distingeix).
- A la sisena, la freqüèncìà (en milers de persones, que s’expressa en el volum de la bombolla).

Es desa des de Google Docs i s’acedeix a un codi per incrustar-lo, com he fet aquí.

Usos

És tan fàcil i aporta una visualització tan interessant, que el pròxim pas ha de ser trobar l’oportunitat adequada per utilitzar-lo, ara que hi he assajat una mica, al mitjà on treballo. Tard o d’hora, alguna informació quedarà reforçada si faig servir aquesta eina.

No m’estranyaria veure un ús d’aquesta eina en entorns periodístics que comuniquen per canals digitals. Tindria molt de sentit.

De la mateixa manera que no em sorprendria saber que hi ha mestres i professors que el fan servir a classe. És una eina senzilla que a sisè de Primària o als cursos d’ESO segur que ha de tenir molta utilitat. Em pregunto a quantes aules ja ho fan servir i no ho sabem.

La sopa d’all

Sí, ja ho sé, sembla ben bé que estigui inventant la sopa d’all.

No, no pretenia descobrir res. Només, com sempre, comparteixo el que aprenc.

Escola

Em sembla que en realitat el que m’agradaria més del món seria tornar a l’escola una altra vegada.

Em corregeixo. És el que faig. Vaig a escola i faig deures. El que passa és que l’escola es diu internet, els professors són totes les persones que inventen eines i les expliquen als seus tutorials i totes les persones que distribueixen coneixement i exposen les fonts. A més dels que ens posen deures.

Potser a Mart hi ha problemes, però vull deixar clar que la seva xarxa escolar és força bona. M'agrada l'escola marciana i m'agrada sobretot perquè hi accepten els nens que ja ens hem fet una mica grans.

Per això em sembla natural correspondre una mica i explicar què aprenc.

Materials

Ja fa temps que segueixo més o menys el que es diu sobre les dades i la informació. Però admeto que des que vaig assistir a la conferència de Paul Bradshaw, com sol passar quan escoltes algú que et fa mirar des d’una altra perspectiva, s’ha fet més intensa la meva aproximació cap a aquest entorn.

Si hi ha algú que tingui una dèria semblant, val la pena llegir de dalt a baix:

- aquest apunt de presentació del DataBlog (The Guardian)
- l’entrevista que Karma Peiró ha fet al mateix Bradshaw
- aquest resum que els organitzadors de l'acte comparteixen

Cap comentari: