13/11/09

Que les eines no m'apartin de l'essencial

Les eines es poden convertir en una obsessió quan t’hi enfrontes per primer cop. 


El gestor de continguts que tenim al www.3cat24.cat no proporciona una experiència d’usuari gaire agradable però és el que hi ha i l’equip fa temps que se’n surt sense fer el ploricó, de manera que el meu repte és imitar-los i provar de dominar l'eina quasi tan bé com ells d’aquí a poques setmanes.

Quan explicava la nova feina, vaig dir que feia molts anys que no escrivia notícies. 


Més que escriure 

El que s’espera aquesta vegada és força més i n’hauré d’aprendre: retallar i editar fotografies, capturar vídeos i incrustar-los sense les facilitats que sols trobar a la xarxa, practicar el submarinisme entre els gestors de notícies de la tele i la ràdio i saber utilitzar els continguts d’àudio i d’imatge per afegir-los al mitjà digital. 

No em resulta senzill, hi ha dies que es fa més farragós i sempre tinc la sensació que sóc una mica lent en aquest aprenentatge. 

Fins aquí, l’experiència personal.

Les reflexions que se m’acudeixen, però, provenen de preguntes que em porten cap a una altra direcció.

L'essencial és explicar coses 

Si deixo que les eines m’obsessionin, no podré dedicar prou atenció a l’objecte central de la meva feina: elaborar peces informatives comprensibles i d’interès sobre una matèria determinada.

Aquesta és la qüestió i si deixes que les eines et facin perdre el cap corres el risc de desenfocar l’objecte.

Adquirir rutines 

Suposo que l’única manera és aconseguir que tot això que ara em sembla lent, molt mal resolt, pensat des de la perspectiva errònia dels resultats en pantalla en comptes de la perspectiva dels creadors dels continguts, es converteixi en una rutina assumida, a pesar dels inconvenients.

Queixar-se’n, més enllà de deixar dit el que és evident, o parar-hi massa atenció amb una vocació absurda de millorar-ho, perquè no em correspon, em podria desviar de la feina que he de fer i d'allò essencial en l'ofici: explicar coses de la millor manera, sense que es noti si m’ha trasbalsat més o menys l’editora de continguts.

En aquest cas, el que he d’esmolar no són les eines (ja hi haurà qui ho faci) sinó la claredat en l’exposició i l’encert en la selecció

1 comentari:

Unknown ha dit...

Això és ser positiu, anar per feina i no perdre's en batalles inútils.
M'agrada molt la teva postura: deixar constància de les pegues i de les coses millorables, però no aturar-se aquí i procurar tirar endavant posant-hi el millor d'un mateix.
Bravo!