Dissabte a la nit vaig parlar amb el meu pare per telèfon. Com que ell sabia que havia anat a cobrir les jornades de la Catosfera, em va comentar que havia vist en algun informatiu televisiu que s'esmentava aquesta trobada. Em va dir: "Han explicat que Ernest Benach hi va anar, però no he pogut entendre què és això de la Catosfera. En realitat, la notícia era que Benach havia dit alguna cosa en algun lloc".
31/1/10
Explicant la Catosfera per al 3cat24.cat
publicat per
jnqm
a les
11:57
10
comentaris
etiquetes:
catosfera,
informació,
llibre d'estil,
twitter
26/1/10
Criteri periodístic sobre l'empresa on treballes?
Si no he amagat gaire el meu esperit crític ni tampoc el meu entusiasme, quan un o altre m'han semblat importants, és raonable que quan tingui motius d'orgull els faci públics igualment.
Avui he confirmat una certesa molt notable que em ve de gust compartir aquí.
Els meus caps m'han enviat a un acte en què parlava el president de la CCMA, Albert Sáez. Quan he tornat a la redacció, he exposat el que em semblava que havia de ser l'enfocament i obertura de la peça, amb un titular clar.
Els meus caps hi han estat d'acord i he escrit una peça, potser massa de pressa però mirant d'explicar amb brevetat la notícia.
Més tard, hi ha hagut una nota de premsa oficial. Allò que a mi m'havia semblat de relleu, ni tan sols hi apareixia.
Hi ha hagut una contradicció? O només punts de vista diferents?
Als mitjans de la CCMA, els que fem feina de periodista hem triat amb el nostre criteri què era notícia i no he rebut cap indicació per variar aquest enfocament, tot i que la seva omissió a la nota oficial podia fer creure que des del consell de govern de la CCMA no es considerava que l'assumpte fos rellevant.
Siguem sincers.
Crec de veritat que és molt difícil trobar una altra empresa de comunicació on el que avui ens ha passat a nosaltres, amb tota naturalitat, es pugui reproduir amb la mateixa llibertat.
Per això en dies com aquest em sento molt orgullós del criteri dels mitjans públics i d'un grau de llibertat que per a molts altres col·legues és gairebé una missió impossible.
publicat per
jnqm
a les
20:52
3
comentaris
etiquetes:
ccma,
comunicació,
empresa,
informació,
llibertat
24/1/10
Hiperescriure: oferir l'experiència de la hiperlectura
“www.costabrava.org és un portal amb accés a Facebook, www.barcelonaturisme.com permet accedir directament al portal de Tripadvisor”
“Des dels temps de Thomas Cook, l'inventor del turisme i creador de la primera agència de viatges, el turisme s'ha basat en el valor de la informació”
“Aquest darrer pas ha guanyat moltes possibilitats a partir del desenvolupament de l'anomenada realitat augmentada.”
“Una altra eina que s'intenta estendre són els codis QR de resposta ràpida.”
Es podria dir que em sembla d'una hipertextualitat "massa col·loquial" per al formalisme d'un mitjà públic generalista. L'evito de la mateixa manera que esquivo segons quines construccions textuals massa col·loquials.
“per atendre els solitaris que viatgen sols, els que es mouen amb nens, les dones que només volen viatjar amb altres dones, els gais i lesbianes o els amants de l'aventura.”
“Els turistes poden comparar preus, recombinar ofertes i decidir que viatgen sense maletes.”
“Les aplicacions de les TIC al turisme s'incrementen cada dia i encara queda un camí per recórrer en la direcció de l'absoluta virtualització del viatge.”
Vull dir que pensar-hi ja forma part de pensar en el text perquè miro de concebre’l com a hipertext des del primer moment, des de molt abans de començar a escriure. Però això potser que ho deixi per un altre apunt.
publicat per
jnqm
a les
21:21
0
comentaris
etiquetes:
hipertext,
informació,
periodisme,
text
18/1/10
Noves eines d'informació al 3cat24
publicat per
jnqm
a les
15:05
1 comentaris
etiquetes:
eina,
formats,
giny,
periodisme,
redacció
16/1/10
La claredat, el matís i la innovació
La claredat de les peces informatives no està sempre al servei del matís. Però hi ha vegades en què el matís és rellevant. Què hem de fer en aquests casos?
Aquest setmana vaig assistir a una presentació que es feia al departament d'Educació perquè uns quants periodistes entenguéssim com serà la nova plataforma de continguts digitals que l'administració prepara.
Vaig intentar fer una peça molt explicativa, a risc de semblar massa transmissor del missatge que ens donava el govern, perquè entenia que era l'ocasió de ser molt clar i provar de fer entendre un projecte molt innovador.
Però és tan innovador que costa d'explicar.
A la ràdio de l'empresa on treballo van optar per dir que a partir del setembre hi haurà llibres de text digitals gratis. En altres mitjans van optar per fer el mateix.
Em sembla una mirada més "popular" i admeto que és molt comprensible i que de seguida atrau l'usuari.
Jo vaig preferir parlar d'una "plataforma de continguts digitals", perquè les persones que ens ho presentaven es referien tota l'estona a continguts digitals i no a llibres de text digitals.
Per què?
Adaptar-se o crear
Perquè un llibre digital només és un llibre sense paper. Però un llibre. Per això ha aconseguit un IVA com els dels llibres.
Però els continguts docents digitals van molt més enllà dels llibres. Almenys és el que espero. Si només fem llibres de text digitals no anem gaire enllà.
Continguts i abstracció
Però la majoria dels usuaris del mitjà generalista des d'on emeto les peces informatives que elaboro potser no entenen tan de pressa l'expressió més inconcreta de "continguts digitals" i de seguida comprenen la idea de "llibre de text digital".
Què havia de fer? Ser més comprensible, com intento sempre? O mantenir el matís perquè em semblava rellevant tot i el risc de no ser prou clar?
La resposta l'hauria d'haver trobada en un detall de la presentació que mentre escrivia no vaig tenir prou present. El "polític" (en el sentit molt ampli del terme), o sigui, el director general Jaume Graells, va parlar de llibres de text, em sembla recordar. Els responsables del projecte, David Medina i Xavier Kirckner, van parlar sempre de continguts digitals.
No en tinc prou amb fer la feina. Necessito comprovar on m'he equivocat, rumiar-hi una mica i pensar com ho podria fer millor.
Però en principi m'interessa molt més la gent que s'arrisca, els països que tenen ambició autèntica.
publicat per
jnqm
a les
16:30
3
comentaris
etiquetes:
educació,
innovacio,
periodisme,
redacció
3/1/10
Com poso enllaços a les peces informatives
Quan hi ha un font directa val la pena enllaçar-hi. Sovint, les notes d’agència remeten a una nota oficial d’algun organisme o de la Policia o d’una entitat... i aquestes notes solen trobar-se en algun web accessible. És freqüent que aquesta nota coincideixi quasi del tot amb la nota d’agència. L’accés a la font original elimina un intermediari que no ha aportat valor (fora de donar a conèixer una nota pública, un comunicat, un informe...) i permet a l’usuari comprovar per ell mateix l’origen de la informació.
Si les fonts són persones amb qui s’ha parlat, és possible donar-ne informació digital com ara el seu blog personal o una pàgina de referència bàsica.
No em sembla raonable enllaçar cada vegada amb organismes, entitats, institucions... perquè els usuaris ja saben com arribar-hi, si no són webs poc coneguts. En aquest cas, els he enllaçat, igual que he fet si es tracta de llocs de molta actualitat.
Si la informació es basa en un informe, un estudi, una enquesta o un article publicat en un altre mitjà sempre procuro donar accés a aquest element central. Que l’usuari hi tingui accés i es pugui fer la idea que cregui sobre la matèria. El periodista li ha resumit l’informe, però res no serà de tanta qualitat informativa com accedir al text original (o qualsevol altre format no textual).
Hi ha hagut algun cas en què he posar un enllaç perquè entenia que oferia un servei. Si fas un breu d’agència sobre les pistes d’esquí que tanquen a causa del vent, té sentit donar accés cadascuna d’aquestes pistes perquè l’usuari decideixi amb un sol clic si vol comprovar la vigència d’aquesta informació.
Hi ha alguns termes que molts usuaris poden no tenir clars. En general, segueixo un principi una mica primitiu però que em va bé. Quan a mi mateix m’ha sorprès el terme, m’ha presentat dubtes i l’he hagut d’aclarir, per què no exposo la meva flaquesa i enllaço amb l’explicació que m’ha estat útil? Potser també ho serà a algú altre.
En aquests casos, opto per l’article de la Viquipèdia, si em sembla fiable. Si hi és en català, l’incloc (el mitjà on treballo és en català). Si no, passo al castellà. I si no hi és, en anglès o francès.
Però estic segur que podria ampliar aquests tipus d’enllaços a d’altres serveis enciclopèdics. I a d’altres modalitats (mapes, gràfics, presentacions...)
De vegades, sobre una informació concreta hi ha punts de vista diversos. Si trobo opinions de valor, com que ja estan publicades, per incloure-les no cal demanar permís a ningú, només enllaçar-hi (i fer-ho saber als autors de la peça enllaçada, per cortesia).
Els blogs esdevenen així una font molt valuosa i encara que se’ls cita poc sovint als mitjans generalistes miro de fer-ho sempre que em sembla que aporten valor a la informació. Que és molt sovint.
Un periodista pot demostrar que hi ha debat sobre un assumpte demanant a dues perosnes que li facin declaracions. Però com que a la blogosfera ja hi ha moltes opinions públiques, es poden citar sense cap inconvenient.
publicat per
jnqm
a les
20:58
3
comentaris
etiquetes:
hipertext,
periodisme,
redacció,
text