Distingir: exercici decent amb una font

Aquest matí he viscut una d’aquelles situacions característiques de l’ofici que ara practico que val la pena compartir aquí.

Alarma

Ja fa uns dies que m’havia adonat dels advertiments de Vincent Cerf i altres persones sobre el risc que el nombre d’adreces IP arribi al seu límit. M’havia trobat amb alguna informació més aviat alarmista i vaig creure que la nostra feina no era tenir un títol fàcil sinó esbrinar què significa això i explicar-ho de la manera més clara possible.

Calma

Per això en vam parlar a la redacció i vam demanar ajuda a unes quantes fonts que ens semblaven rellevants en aquest assumpte. També ens vam adreçar a puntCAT, per raons òbvies. Les seves relacions amb l’organisme ICANN els converteixen en una font ideal en aquest cas.

Ajuda

Com que ja fa temps que tinc bones relacions amb l’equip de comunicació, va ser fàcil fer la petició i al cap de poc ja teníem una explicació molt clara i llarga. Tot i que el seu director es troba a Cartagena de Indias, en una reunió de l’ICANN, s’hi van posar en contacte i vam obtenir unes declaracions seves.

Per tant, tenia moltes raons per donar-los les gràcies, com he fet. La peça sobre el topall en el nombre d'adreces IP no hauria sigut possible sense els seus aclariments i anotacions.

Sorpresa

Quan he obert la seva pàgina, per copiar-ne la URL i inserir un hiperenllaç, m’he adonat que hi havia alguna cosa estranya. De seguida he entès que la portada del seu lloc web havia rebut un “atac hacker” i els he telefonat una altra vegada. He entès que era el primer que els ho feia notar i he considerat raonable donar-los una mica de temps.

Raresa

Hem parlat unes quantes vegades i al final he pogut fer la peça.

La situació era peculiar. Una font que m’ha ajudat protagonitza de cop una notícia que preferirien que no existís. Si no ho hagués vist ningú, no hauria passat res, però ho he vist i m’ha semblat que era un fet més o menys rellevant o com a mínim noticiable.

Em sabia molt de greu, perquè comprenia que en haurien preferit que ho ignorés. Però ells també han comprès que no podia deixar-ho córrer.

Acord

He volgut que m’aclarissin els fets i els he proposat que subratllessin l’essencial. Em demanaven que deixés clar que només s’ha atacat la portada, no el lloc web, que el registre del domini .cat no ha sofert cap inconvenient i que fugís de l’alarmisme. M’ha semblat molt raonable i he procurat que la peça informativa sobre aquest atac contingués amb claredat aquests elements.

Incomoditat

Però això no m’evitava una certa incomoditat. Ells m’havien ajudat molt, i s’havien esforçat per donar-me un cop de mà, mentre que al cap d’unes hores jo insistia a publicar una notícia sobre l’atac. No penso que hagi estat desagraït, crec que he fet el que tocava i estic segur que tant Jordi Iparraguirre com l’equip de comunicació es fan el càrrec de les obligacions que tots plegats tenim. A mi em correspon no desinformar ni aixecar pors absurdes, però a ells els toca ser transparents, com així ha estat, i posar-me al corrent de la incidència.

Decència

A més, abans d’escriure res els he telefonat i fins i tot els he fet arribar una imatge amb “el cop de pantalla” que havia capturat per ajudar-los. No tinc cap dubte que he actuat amb decència.

És la feina. I ja està. No passa res.

Dificultat

Però quan la feina t’empeny a posar en una situació poc agradable unes persones que t’acaben de fer més fàcil la redacció d’un article s’ha de tenir una certa dosi de sang freda per acarar la conversa amb molta tranquil·litat, deixant clar, com se sol dir, que una cosa és una cosa i una altra n’és una altra.

Com a la fotografia que he triat per il·lustrar aquest apunt: el cafè i la llet són al mateix got però es poden distingir amb claredat.

Estic satisfet de la meva reacció i de la seva actitud. El temps dirà si tots hem entès bé les regles d’aquest joc, però avui no tinc cap raó per dubtar que tot ha anat bé.