17/12/10

Captaires i alcaldes virtuals

La mena de peces informatives que produeixo poden interessar més o menys però costa molt que apareguin a la llista de les més llegides. Passa de tant en tant i sovint no me n’adono fins que algú m’ho comenta perquè tinc el mal costum de no mirar gaire aquest rànquing.

De vegades hi ha un “èxit” esclatant, i de vegades és moderat, però tendeixo a atribuir-ho a la remor de les xarxes com Twitter, que solen empènyer segons quins assumptes. Agraeixo aquest interès compartit i me'l prenc com una exigència per millorar.

És el que deu haver succeït amb la història del sense sostre que escrivia missatges a Twitter. No repetiré aquí la narració, observo si de cas que pot haver interessat per tres raons ben diferents:

Intrigant

La manera com estava escrit l’article el dotava d’un cert misteri. Combinat amb l’aparent paradoxa d’unir un captaire que demana almonia amb eines d’internet, el tema esdevé intrigant, atractiu o curiós.

Social

Altres lectors s’hauran sentit animats perquè tracta un problema social seriós. Hi ha un públic sensible amb les dificultats de les persones i els esforços per canviar la situació dels que ho passen malament. No és el primer cop que enfoco la mirada cap a l’ús de les TIC amb una intenció social. M’interessa i crec que val la pena dedicar-hi atenció. Encara que s'hagi reiterat el tòpic de llançar una campanya així pels volts de Nadal.

Viral

Però a uns altres estic segur que els agradava saber més bé com s’havia fet una campanya viral, quins referents els havien inspirat, quines agències hi han contribuït. És un públic que hi ha vist l’aspecte professional.

La suma de tot plegat ha fet que la peça rebés aquest interès i suposo que era bona idea procurar que el text contingués elements per satisfer les tres demandes.

Ciutat

Per casualitat, l’endemà mateix em vaig abocar a la novetat recent de CityVille, un altre “joc social” que destaca perquè ha tingut un creixement extraordinari en menys de quinze dies. A més, ho confesso, em venia de gust esmentar SimCity, ni que fos de passada, perquè fa bastants anys m’hi havia entretingut moltes hores.

D’aquesta manera, després d’explicar a què responia la presència d’un captaire a Twitter he escrit alguna cosa sobre milions d’alcaldes virtuals que, a canvi d’aquesta petita satisfacció, són capaços de gastar diners de debò per comprar béns inexistents.

M’ha fet gràcia aquesta coincidència i m’ha fet veure que ja porto escrites unes quantes peces sobre els jocs. No pas sobre els grans èxits sinó sobre conceptes nous que s’estenen amb el desplegament de les xarxes. Per això, al final de la peça, en l’apartat de “notícies relacionades”, hi ha afegit una llista considerable.

Núvol

I m’he preguntat com evolucionarà CityVille. M’intriga si a les ciutats imaginàries que només existeixen al Núvol hi haurà sense sostre. Potser ho evitaran i es conformaran amb la floristeria i l’ajuntament. No ho sé. Però si n’hi afegissin, en un afany de realisme que seria més propi dels anomenats “jocs informatius”, caldria crear també un grup de persones com els professionals i voluntaris de la Fundació Arrels.


Cap comentari: