14/2/08

Compartint l’experiència a la CCMA

Qui sap que l’emissora icatfm s’hauria pogut dir “mucumu” a proposta d’una agència de naming?

Qui sap que amb un procés d’automatisme és possible programar tot un trimestre de fórmula musical amb material d’estoc per emetre a la TDT?

Suposo que fora de la CCMA aquests detalls són del tot desconeguts però és que també ho són a dins. Això no té res d’estrany. A moltes organitzacions grans hi ha tot d’activitats que solen conèixer només aquells que hi estan més implicats. És ben natural que sigui així però tothom sol estar d’acord que si fos d’una altra manera encara seria millor.

Vaig dir que en aquest espai provaria de compartir l’experiència dels projectes que impulso i ara compleixo aquest anunci amb un cas ben concret.

Cada dijous a la mateixa hora, una setmana a la ràdio i una setmana a la tele, es convoca un acte breu, senzill i modest, que només representa una oportunitat d’intercanvi. Algú explica una experiència professional en deu minuts i els que hi assisteixen fan preguntes deu minuts més. Són sessions curtes però es tracta d’oferir l’ocasió d’un primer contacte. Són d’assistència lliure, tothom que vulgui hi pot anar i no hi ha “instruccions de dalt” per acudir-hi. Això és un acte de llibertat. Una invitació per compartir el que sabem, 25 anys després de treballar plegats.

Aquesta activitat té un nom singular: joquesé. I pels que no hi puguin anar, el responsable d’aquesta acció, en Rafael Bigorra, escriu un resum al bloc intern del joquese.

Que sigui intern implica que sols es poden fer comentaris si estàs registrat com a empleat de la CCMA. Potser aquesta és una limitació que un dia voldrem superar, de moment calia començar amb prudència i humilitat.

Avui s’ha fet la segona sessió i per tant encara és molt aviat per fer-ne valoracions. A la primera hi havia una dotzena de persones i a la d’avui n’érem una desena. No volen ser actes massius sinó que es tracta de fer veure que explicar el que hem après té sentit i pot formar part de la nostra activitat professional.

Algunes de les sessions previstes tractaran qüestions com aquestes: “El meu programa s’emet abans a internet que a la tv”, “el departament de coproduccions usa una newsletter per contactar amb els partners externs”, “com fem servir i per què els decorats virtuals”...

En fi, que no es tracta de vendre èxits sinó de compartir experiència i estar disposat a aprendre dels altres. Seré sincer: ara mateix, la disposició a aprendre dels altres no és majoritària en una organització que ha tingut èxit i on algunes bosses d’arrogància se solen oposar a aquesta idea. Però, com em deia l’àvia, de mica en mica s’omple la pica.

Cap comentari: