Dos interrogants, uns parèntesis i la llibertat

Primer interrogant

Fa pocs dies vaig redactar una informació sobre el servei de música Spotify. Com que partia d’¡una nota d’agència i d’una nota de l’empresa, vaig creure que no ho havia de firmar.

Un lector va deixar un comentari on feia notar que la peça no estava prou ben escrita perquè no s’aclaria que les novetats que l’empresa anunciava (limitació de les hores de consum musical per mes) no tenien efectes retroactius (és a dir, que en principi no afectaven als usuaris que ja ho són perquè han rebut una invitació).

Moderació aliena

Ja he explicat aquí que els redactors no participem de la moderació dels comentaris. És una de les moltes tasques que asumeixen els editors del mitjà on treballo. Per tant, no saps que hi ha un comentari si de tant en tant no revises el que t’han publicat.

He respost moltes vegades els comentaris dels lectors i sempre he firmat amb el mateix nom que firmo les peces i aquest blog. Fins i tot quan és una peça que no havia firmat, com aquesta sobre Spotify.Hauria pogut mantenir l’anonimat i no fer públic qui era el responsable de l’error advertit al comentari. L’absència de firma m’hauria permès no dir res però vaig creure que tenia l’obligació de contestar.

Entre parèntesis

(Entre parèntesis diré que qui fos que moderés aquell comentari tampoc no me’n va advertir, però és que això no forma part de la missió de ningú).

(També entre parèntesis diré que tinc la sensació de ser l’únic redactor, de la vintena que treballem al 3ca24, que actua d’aquesta manera, però no crec que aquest detall tingui cap importància personal. És una qüestió que ateny als responsables del mitjà. Si tens comentaris potser has de pensar si consideraràs que una part del temps dels redactors s’ha de destinar a participar en aquest diàleg... però només he dit “potser”).

La pregunta

Vet aquí el primer interrogant que obro per als lectors d’aquest blog.Vaig fer bé de contestar el comentari i firmar-ho?

Podria acabar aquí però hi ha un altre detall de la meva experiència a la feina que també m’ha fet pensar.

Segon interrogant

He publicat fa poc una peça que m’ha agradat molt de fer sobre aquest entreteniment que ha circulat per Twitter amb l’etiqueta #tweetvintage (no en dic res més perquè allà ja queda explicat).

Mentre l’escrivia, em vaig trobar que havia d’explicar què és un “hashtag” i es donava la circumstància que ho havia explicat feia molt poc... en aquest blog. M’havia de repetir? Em vaig citar de forma indirecta amb un enllaç opac.

Al blog he citat sovint articles que he fet per al 3cat24. De fet, parlar de la meva feina i rumiar-hi és una de les accions que duc a terme aquí.

La Karma Peiro fa encara més: de vegades posa al seu blog allò que no ha cabut al mitjà, sempre més restrictiu, per raons òbvies, a l’hora d’assignar espai (ho explica ella mateixa).

Però la cita a l’inrevés no l’havia feta mai. És el primer cop en sis mesos que incloc un enllaç al meu blog des d’una peça del 3cat24.

La pregunta

Crec que oferia un servei correcte (ampliació d’un concepte) però sempre queda el dubte. No hauria d’evitar aquest tipus d’enllaç, a risc que algú hi vegi un intent de donar a comnèixer el meu blog entre els lectors del mitjà on treballo?

Suposo que encara ho podria mirar d’una altra forma. I si fos una obligació que els periodistes que escrivim en un mitjà digital donem a conèixer el nostre blog perquè sigui natural tenir-ne un?

Llibertat

En tot cas, els editors no han comentat res o sigui que puc interpretar el silenci com aquiescència.

Tinc l’hàbit de plantejar-me dubtes i tot sovint els comparteixo aquí, però el cert és que disposo de molta llibertat, que trobo força característica dels mitjans públics. La mateixa llibertat que vaig tenir, per exemple, per triar la manera com firmaria les peces al 3cat24 o per redactar una informació sobre l’empresa on treballo.