18/9/10

La idea i les eines (tendències de canvi a l'empresa)


Empreses diferents

El Grup Clade és un conglomerat d’empreses molt interessant. Hi ha cooperatives i fundacions dedicades a la transformació d’aliments, a la impressió i edició, als processos, a la formació, a la venda i difusió de productes culturals i al material escolar i a l’atenció social.

El que tenen en comú no és una línia de producció ni un un sector ni tan sols un estil. Els uneix una ideologia sobre com han de ser les empreses i una tenacitat per desenvolupar una manera de fer que havia estat més estesa fa dècades i que ara es renova per adaptar-se als canvis que tots intentem entendre.

Em van demanar que fes un "taller" (en realitat vam fer una altra coa però em sembla que en vam dir així) on provéssim unes quantes eines que ells volien enfocar cap a la comunicació i que vaig maldar per convencer-los que sobretot són l’expressió d’una altra mirada.

Eines a la caixa

Vaig repetir allò que les eines no s’han d’adorar en un altar, és millor tenir-les a la caixa d’eines. El que importa és la idea i d’això tendim a parlar-ne menys, perquè sempre hi ha venedors d’eines que s’entusiasmen amb la sacralització dels instruments, a veure si així es converteixen en el forjador màgic de l’edat del ferro o el monjo copista de l’edat mitjana.

Ens hi vam estar quatre hores i dues més i em va semblar que algunes coses ja les havia comentat quan compartia el poc que sé amb professors d’Elisava o amb estudiants de la UPF o amb companys de la CCMA...

Què hi ha

Una mica com si el temps no hagués acabat de passar. Aquesta petita perspectiva reforça la idea que les eines només són útils, el que costa de copsar és què hi ha de debò al seu darrere.

Les possibilitats de connexió que tenim pel davant són tan increïbles que encara se’ns fa difícil d’imaginar-ho prou bé.

Acabo de llegir un llibre que exposa amb claredat unes quantes tendències. Exactament 32. L’han escrit Juan Freire i Antoni Gutiérrez-Rubí. El vaig recomanar a la trentena de persones que eren al “taller” del grup Clade, que vam fer a Mollet.

És un d’aquests textos que ens ajuda a veure-hi una mica més enllà, per damunt de les eines. L’han escrit dues persones amb una professió que consisteix a explicar, de debò, què està passant.

Si acabes de llegir un bon llibre i t’han encarregat que participis en una sessió de quatres hores més dues, faràs bé de recomanar el que has acabat d’aprendre. Comença per l'últim bon llibre on hagis après.

Dibuixants

No puc saber si els va servir de gaire. Però em sembla que no és important. Totes les persones que hi eren ja sabien què han de fer. La majoria ja fan servir els instruments que tenen a l’abast i se’n surten amb nota. Suposo que va estar bé donar-los una petita empenta, com algú que et tusta l’esquena mentre t’anima a tornar-hi. Confio que almenys això sortís amb encert.

Sobretot, m'agradaria haver transmès la convicció que es tracta d'imaginar el món d'una altra manera. Perquè amb aquestes eines tenim la possibilitat d'influir en el dibuix segurament com no s'ha pogut mai. Dec ser un ingenu, però m'agrada veure-ho d'aquesta manera.

Per això m'agrada intentar entendre el canvi. I no hi ha res millor per aprendre que compartir el poc que saps. Potser no deixes empremta, s'ha de tenir molta experiència per aconseguir-ho, però és la millor manera de repassar els apunts. O sigui que per mi va ser una sort increïble que m'ho demanessin. Els ho agraeixo tant com agraeixo als autors del llibre que l'hagin escrit.

Cap comentari: