Com i per què he cobert la Penedesfera i una opinió sobre el format

Com es fa per cobrir unes jornades locals d’un grup de bloguistes per a un mitjà generalista?

Obligació

D’entrada, amb una convicció inicial: un mitjà digital que és públic té una certa obligació d’explicar a l’audiència generalista què passa a la xarxa.

Exemple d’esfera local

Vaig creure que era una bona oportunitat per dir alguna cosa de les blogosferes locals (perquè no podrem atendre totes les trobades que hi hagi, almenys que la Penedesfera sigui un exemple d’un paisatge general).

Exemples d’acció ciutadana

Després, vaig triar de fer una peça sobre una taula que em permetia posar exemples d’acció ciutadana amb recursos d’internet (una matèria que miro de seguir des d’enfocaments diversos, des del ciberactivisme polític fins a la campanya del Barça).

No ho veia clar

L’endemà vaig escoltar unes quantes sessions però no veia manera de convertit tot el que es deia (prou interessant) en una peça per a l’audiència generalista.

Innosfera

Potser hauria pogut atendre la primera Innosfera que es feia fora de Madrid, però acabaria massa tard i tenia assumptes familiars. Per sort, Javier Velilla em va avisar que aviat hi haurà una cita a Barcelona i vam quedar que miraré de cobrir-la.

Contactes

Aquesta és l’altra activitat important. Sempre que vaig a una trobada d’aquesta mena conec tres o quatre persones, acvordo unes quantes cites i “trobo” dos, tres o quatre temes que potser pugui fer més endavant.

Aquesta vegada no ha sigut una excepció.

A més de la Innosfera, he quedat amb una persona que admiro que d’aquí a dos mesos m’explicarà un projecte que m'interesssa molt.

Llista a l’agenda

Una altra persona em va parlar d’un projecte literari que hauré de conèixer millor.

Un grup de persones em van fer unes preguntes i em sembla que estarà bé explicar la seva aventura informativa.

Hi va haver una actuació “musical” que provaré d’explicar un altre dia.

Vaig conèixer dos bascos amb qui vam parlar de moltes coses i amb qui hem quedat que ens veurem d’aquí unes setmanes a Girona. Tenen entre mans uns projectes que també provaré d’explicar al 3cat24.

Vaig presentar-me a dues persones a qui encara no coneixia personalment i que són molt actives a la xarxa, Miquel Duran i Albert Garcia Pujades i la Irene que es presenta com la "mandarina de Newton", entre altres.

Salutacions

A més de saludar tot de coneguts a qui veig poc sovint, com Sergi Sabaté o Daniel Garcia Peris.

I va ser una bona oportunitat per conversar una estona amb Anna Fuster, Daniel Julià i Roger Melcior, l’equip creador de Rodalia.info.

Participació

A més, vaig participar en una taula i vaig tenir l’oportunitat d’explicar una mica la meva visió dels mitjans digitals i la participació dels usuaris.

Resultats

Tot això està molt bé. N’he tret 2 peces publicades, uns quants possibles temes propis pels pròxims mesos i una pila de salutacions cordials.

Però tot i aquests beneficis, no deixo de preguntar-me si tota l’energia que s’hi ha dedicat estava ben enfocada.

No ho estic criticant, sé que la Penedesfera és obra de voluntaris que hi deixen la pell i els reconec l’esforç.

Format discutible

Però goso discutir el format.

Fa falta la institucionalització?

Cal que ho inaugurin autoritats com l’alcalde de Vilanova i el president del Parlament?

Cal que duri dos dies?

Calia fer cartelleria i catering? Cal que sigui tot presencial si s’emet en "streaming"?

Cal convocar el públic o és millor anar allà on hi ha el públic?

És més, els bloguistes d’un territori, són un públic etiquetable?

Algunes taules podien interessar mestres i professors del Penedès, altres a empresaris locals, altres a les institucions culturals, altres als periodistes locals...

Però es va convocar als bloguistes...

Té sentit que un grup de bloguistes facin coses que no sigui coordinar blogs? Si és per saludar-nos, podíem fer una fideuà i pagar com Sant Andreu (cadascú es paga “lo seu”).

Els bascos em van explicar que allà fan trobades de set o vuit bloguistes. Es troben, maten un xai i fan una festa.

Tendència “aixopluc”

No ho sé, potser m’equivoco, però tinc la sensació que totes les iniciatives interessants tendeixen a buscar aixopluc públic, subvenció procedent d’impostos, suports institucionals, i formats estandaritzats, molt clàssics, amb taules presidencials elevades i públic escàs.

Siguem sincers, a les sessions més atapeïdes hi havia potser una seixantena de persones... i em sembla que sóc generós. Molts dels assistents érem ponents d’alguna taula o moderadors...

Sinceritat

No ho sé, no n’estic segur, però em sembla que a les blogosferes els ha arribat l’hora de repensar com es troben i per què es troben.

Ho dic sense cap mala fe, ja he demostrat que sóc capaç d’acudir a la cita, fer la ponència amb tanta sinceritat i amb tant d’entusiasme com puc, i informar-ne amb dues peces en un mitjà generalista (em sembla que és l’únic mitjà no local que ho ha cobert).

Però ara, quan ja s’ha acabat, em sembla correcte donar una opinió mesurada perquè tinc la convicció que el format s’ha de renovar abans que les blogosferes locals entrin en un pendent molt arriscat.