janquim

22/9/10

"Èxit" informatiu gràcies al taxista 2.0

Sense fer soroll

La feina que faig té una certa visibilitat, perquè publico peces informatives en un mitjà de comunicació, però en general és molt discreta. Els assumptes que provo de tractar no solen ser gaire espectaculars.

Però de vegades hi ha un “tema” que, no se sap per quina raó, aconsegueix cridar l’atenció dels usuaris. Fa pocs dies, vaig escriure sobre Ricard Tomàs, un taxista d’Igualada una mica particular.

Un "èxit"

Es va convertir en la notícia més llegida d’aquell dia al 3cat24, segons que em van dir els meus caps. No sé dir per quina raó, però suposo que hi va ajudar el fet que el protagonista d’aquella peça sigui algú força actiu a la xarxa.

L’endemà, m'ho va dir ell mateix, el van entrevistar a un parell d’emissores de ràdio i a dues cadenes de tele. O sigui que la peça devia tenir el seu ressò.

Hi tinc algun mèrit? No, cap. És fàcil d’explicar.

La història

A l’estiu, vaig ser a Copons, per conèixer millor tot el que està passant en aquest poble de l’Anoia amb les noves tecnologies. Havíem quedat amb en Ricard Espelt que ho faríem, mesos enrere. Un cop allà, en Ricard em va parlar d’un altre Ricard. Va ser ell qui em va passar el contacte del “taxista 2.0”.

La cita

Després, via Twitter, vam intentar citar-nos. A la fi, va ser tan amable que es va traslladar fins a Sant Joan Despí. Vaig veure el seu vehicle, hi vaig pujar com si fos un client i vaig fer un parell de fotografies amb el meu mòbil. Després, vam seure a la cafeteria de TV3 i vam estar parlant una mica més d’una hora.

Vaig escriure la peça, hi vaig incloure enllaços, com tinc per costum. En comptes de fer un redactat tipus notícia, vaig dotar el text d’un to més co·loquial i amè. No era un reportatge, no tenia aquest abast, però volia transmetre una mica de personalitat a la peça (em sembla que em vaig quedar a ran dels tòpics, què hi farem).

Sapastre sense gaires eines

Vet aquí com ho vaig fer. Amb ajuda, amb complicitat, amb enllaços i la imatge obtinguda per un autèntic sapastre de la fotografia. Amb aquesta simplicitat, sense eines sofisticades i amb una bona conversa, vaig fer una peça que ha sigut de les que s’han llegit més.

No sé què faig

Potser això que faig no és ben bé periodisme. No sé com n’hauria de dir.

21/9/10

Exemples i lliçons d'una tarda de pluja

Enciclopèdia oberta

Enciclopèdia ha fet un salt important. Ho he escrit avui en una peça per al 3cat24. S’obren a les contribucions dels usuaris. Amb control d’accés (cal estar registrat) i control de continguts (supervisió del text, que han de validar), però tot i això és un pas molt notable.

Història

Van començar amb fascicles. Un dia els van abandonar i només van quedar els volums ja relligats. Després, van arribar a internet. Però la consulta estava restringida. L’any 2008, van obrir el seu web a un accés universal i gratuït. I ara accepten que els usuaris poden contribuir a aquesta obra que va representar, entre els anys seixanta i setanta, molt més que una obra de consulta.

Perquè ens en fem una idea, fa una pila d’anys la seu de l’editorial va ser assaltada per l’extrema dreta.

Enllaçant

Ara, els usuaris s’han alliberat a la xarxa. La Viquipèdia s’ha convertit en un lloc de consulta molt visitat.

Però l’Enciclopèdia encara aporta uns continguts que també mereixen atenció. Els falta adquirir la cultura de l’hiperenllaç... o no tenen recursos per assumir els costos de dur a terme l’operació en una obra que “ja està escrita”. Però els seus continguts són importants.

Valor

Hi ha moltes obres de consulta d’aquest grup editorial que és difícil que donin beneficis permanents. Quantes vegades a la vida compraràs un diccionari català neerlandès o a l'inrevés? Però tot aquesta producció existeix i deu valer la pena posar aquest coneixement a disposició del país, amb el procediment que calgui perquè no hi perdi res ningú.

Exemple

Els últims canvis al seu web, per tant, són un bon pas. Expliquen moltes coses. Hi veig un resum del canvi que les empreses viuen. Els editors d’obres de referència, i els altres també, saben que la digitalització comporta una reducció dels costos d’emmegatzematge i distribució.

Informació

A més, m’interessa avaluar el procés que la peça ha demanat.

Com tantes persones, faig anar un lector de subscripcions de blogs. Hauria de tornar-ho a endreçar perquè l’última creació de carpetes és de fa quasi un any, quan em vaig incorporar a la redacció del 3cat24.

Fonts

Revisant els apunts pendents, m’he topat amb un post de Beat, un lloc que sempre m’ha merescut molta confiança i que em sol interessar amb les novetats que explica. Hi he vist la referència a l’Enciclopèdia.

No recordava haver-ho vist en un altre mitjà però no me n’he preocupat gaire. És un assumpte petit que a mi m’ha cridat l’atenció i que s’ajusta a la mena d’assumptes que poden interessar als usuaris d’un mitjà públic en català.

Declaracions

He consultat el blog corporatiu de l’empresa, també les explicacions que hi ha al seu web i tot això m’ha fet pensar que no calia demanar declaracions a ningú.

Potser haurien millorat la informació però he cregut que tenia fonts suficients per a un breu. Les he citades, amb hiperenllaços, i he donat per aquesta mateixa via una mica de context.

Dubtes

Ara bé, n’hi ha prou de citar Beat? N’hi ha prou d’elaborar un text nou que no sigui un copy/paste? No ho sé del cert. Crec que al 3cat24 hem sigut honestos i veraços però no sé si a Beat ho han entès igual.

O sigui que en una sola peça i la seva elaboració em sembla veure-hi tot de lliçons que encara no sé si he après...

Pistes

Si més no, intueixo que hi ha bones pistes sobre el canvi, sobre com s’adapta l’empresa, sobre com es transforma l’edició, sobre com l’enciclopedisme s’actualitza, sobre com s’elabora la informació, sobre la col·laboració, sobre els enllaços que uns quants mirem de posar sempre i de fer-ho amb sentit, amb intenció...

Pluja

Aquesta feina té això, qualsevol tarda plujosa es converteix en una oportunitat inesperada per aprendre.

20/9/10

Compartint visions sobre estratègia electoral

Un acte

Beers&Politics és un acte que convoquen Xavier Peytibi i Juan Víctor Izquierdo. No hi havia anat mai fins divendres passat.

Un format

El format és tan simple com còmode. Al voltant d’unes taules, en un local de Gràcia, i amb una cervesa al davant, un convidat exposa una ponència breu. Tot seguit, s’obre un debat sense torns, molt lliure.

Un estil

Hi ha apassionament però tothom es respecta. La majoria dels assistents són joves professionals que elaboren estratègies, dissenyen tàctiques o instrueixen els ciberactivistes perquè disposin d’eines en la “batalla electoral”.

N’hi ha que tenen més distància emotiva i n’hi ha que són clarament afins a un partit. Tot i això, l’ambient és de gran trasversalitat, les converses posteriors flueixen amb harmonia i tothom procura aprendre dels altres.

En un país tan carregat de confrontacions, molts cops supèrflues, aquesta atmosfera és agradable i dóna ànims per creure que el debat democràtic és possible més enllà del “teatre” que tant sovint incorpora la política.

Una empremta

Peytibi ha fet un resum ajustat de la sessió, que va comptar amb una presentació inicial de Pau Canaleta molt intel·ligent i carregada d’arguments. Edgar Rovira també hi ha dit la seva i segurament ho han fet altres dels que hi van ser.

De manera que a la xarxa es disposa d’un seguit de textos que expliquen, a qui li interessi, com podria ser aquesta campanya.

Una convicció

Hi ha altres grups de joves professionals que també es troben i intercanvien idees. I la majoria de les vegades deixen una empremta digital que és fàcil de seguir. És una altra prova que val la pena compartir el coneixement.

18/9/10

La idea i les eines (tendències de canvi a l'empresa)

Empreses diferents

El Grup Clade és un conglomerat d’empreses molt interessant. Hi ha cooperatives i fundacions dedicades a la transformació d’aliments, a la impressió i edició, als processos, a la formació, a la venda i difusió de productes culturals i al material escolar i a l’atenció social.

El que tenen en comú no és una línia de producció ni un un sector ni tan sols un estil. Els uneix una ideologia sobre com han de ser les empreses i una tenacitat per desenvolupar una manera de fer que havia estat més estesa fa dècades i que ara es renova per adaptar-se als canvis que tots intentem entendre.

Em van demanar que fes un "taller" (en realitat vam fer una altra coa però em sembla que en vam dir així) on provéssim unes quantes eines que ells volien enfocar cap a la comunicació i que vaig maldar per convencer-los que sobretot són l’expressió d’una altra mirada.

Eines a la caixa

Vaig repetir allò que les eines no s’han d’adorar en un altar, és millor tenir-les a la caixa d’eines. El que importa és la idea i d’això tendim a parlar-ne menys, perquè sempre hi ha venedors d’eines que s’entusiasmen amb la sacralització dels instruments, a veure si així es converteixen en el forjador màgic de l’edat del ferro o el monjo copista de l’edat mitjana.

Ens hi vam estar quatre hores i dues més i em va semblar que algunes coses ja les havia comentat quan compartia el poc que sé amb professors d’Elisava o amb estudiants de la UPF o amb companys de la CCMA...

Què hi ha

Una mica com si el temps no hagués acabat de passar. Aquesta petita perspectiva reforça la idea que les eines només són útils, el que costa de copsar és què hi ha de debò al seu darrere.

Les possibilitats de connexió que tenim pel davant són tan increïbles que encara se’ns fa difícil d’imaginar-ho prou bé.

Acabo de llegir un llibre que exposa amb claredat unes quantes tendències. Exactament 32. L’han escrit Juan Freire i Antoni Gutiérrez-Rubí. El vaig recomanar a la trentena de persones que eren al “taller” del grup Clade, que vam fer a Mollet.

És un d’aquests textos que ens ajuda a veure-hi una mica més enllà, per damunt de les eines. L’han escrit dues persones amb una professió que consisteix a explicar, de debò, què està passant.

Si acabes de llegir un bon llibre i t’han encarregat que participis en una sessió de quatres hores més dues, faràs bé de recomanar el que has acabat d’aprendre. Comença per l'últim bon llibre on hagis après.

Dibuixants

No puc saber si els va servir de gaire. Però em sembla que no és important. Totes les persones que hi eren ja sabien què han de fer. La majoria ja fan servir els instruments que tenen a l’abast i se’n surten amb nota. Suposo que va estar bé donar-los una petita empenta, com algú que et tusta l’esquena mentre t’anima a tornar-hi. Confio que almenys això sortís amb encert.

Sobretot, m'agradaria haver transmès la convicció que es tracta d'imaginar el món d'una altra manera. Perquè amb aquestes eines tenim la possibilitat d'influir en el dibuix segurament com no s'ha pogut mai. Dec ser un ingenu, però m'agrada veure-ho d'aquesta manera.

Per això m'agrada intentar entendre el canvi. I no hi ha res millor per aprendre que compartir el poc que saps. Potser no deixes empremta, s'ha de tenir molta experiència per aconseguir-ho, però és la millor manera de repassar els apunts. O sigui que per mi va ser una sort increïble que m'ho demanessin. Els ho agraeixo tant com agraeixo als autors del llibre que l'hagin escrit.

14/9/10

La campanya digital del 28-N

Els partits polítics catalans preparen la campanya i també ho fan a la xarxa. Vaig escriure una peça fa molt poc on mirava de presentar la situació.

Anit, a més, vaig tenir l’oportunitat de moderar un debat que em semblar prou interessant. Política Redes és un acte nascut a Saragossa que ja ha passat per Madrid i que impulsa Carlos Gutierrez.

Durant quasi dues hores, els ponents que representaven l’arc parlamentari actual es van mostrar prou sincers i directes i van mantenir també alguna breu disputa amb molta correcció i esportivitat.

No sóc capaç de resumir l’acte sencer perquè s’hi van dir moltes coses i perquè tenia feina a mirar de complir la tasca que se m’havia assignat, gràcies a la confiança que em van fer tant la direcció del 3cat24.cat com la de TVC quan van suggerir el meu nom als organitzadors.

Però sí que puc intentar anotar amb brevetat uns quants detalls que val la pena observar com a mostra de les diferències que hi ha, per descomptat, però també com la prova que la política catalana ja es troba ficada de cap en aquest canvi que les noves tecnologies faciliten (Antoni Gutiérrez-Rubí ha penjat un llistat dels recursos d'aquests partits).

CiU (el ponent era Edgar Rovira - @erovira)

Aposten des de fa temps per una xarxa social pròpia inspirada en accions primerenques com la del candidat nordamericà Howard Dean. Han produït més vídeos que ningú en els darrers mesos.

El seu candidat no tecleja la resposta però sí que es comunica a través de Facebook, segueix els comentaris i n’indica les respostes.

PSC (la ponent era Raquel Querol - @rquerolbello)

Aposten per la seva xarxa de blogs, des d’on pensen mobilitzar els ciberactivistes que els donen suport. El seu lema a la xarxa és la “participació”.

El seu candidiat no fa anar de forma directa aquestes eines però ha inclòs la seva revisió en la rutina diària i cada matí comunica a l’equip pertinent quins assumptes vol que apareguin a la seva pàgina de Facebook, que no és un perfil personal. No té compte personal de Twitter.

ERC (el ponent era Ignasi Llorente - @illorente)

Renuncien a utilitzar massa recursos i creuen que és millor fer servir aquells que els siguin més pràctics.

El seu candidat no fa anar un compte a Twitter però sí que gestiona de forma personal el compte a Facebook. Va sorprendre el seu equip quan un diumenge va publicar-hi una recepta per preparar un arròs.

IC (la ponent era Eva Marin - @marinpei)

Aposten pel vídeo i el seu canal de Youtube els sembla l’eina més útil. Creuen que així arriben als seus simpatitzants i més enllà i confien en la viralitat d’aquestes produccions audiovisuals.

El seu candidat ha renunciat a Twitter però segueix Facebook, sense intervenir-hi sempre de forma personal.

PP (el ponent era Carlos Parry - @carlosparry)

Prefereixen Facebook a Twitter, que els sembla una eina menys útil. Aposten per aquesta xarxa social potser més que cap altre grup.

La seva candidata no fa anar directament aquestes eines però n’està al corrent i dóna les indicacions corresponents.

Ciudadanos (el ponent era Fran Hervías - @franhervias)

També aposten pel vídeo i llueixen els números que els presenten com un equip exitós en aquest terreny. Són partidaris d’un estil més desenfadat i no consideren cap agressió participar en el mur d’un contrincant. Solen fer-ho al del PP.

El seu candidat és qui “tuiteja” la majoria de missatges tot i que el compte personal també té suport del seu equip.

10/9/10

Devia ser la calor...

Inici

L’inici del curs escolar em va dur fins a un institut de secundària. Volia veure de més a la vora alguna mostra del pla Educat1x1.

A la peça que vaig fer per al 3cat24 crec que hi deixava clar que la renovació esperona prou alumnes i professors però que el model educatiu es manté ben estàtic.

Contrast

En comptes de proposar-se com a projecte aprendre plegats, molts docents encara pretenen “ensenyar”. Em sembla una llàstima, però com ja vaig posar de relleu en una peça anterior, per sort hi ha milers de professionals que ho enfoquen d’una altra manera.

Tinta

Hi ha un assumpte que encara em té molt intrigat. A casa, com a tantes altres llars, han arribat aquests dies una bona pila de llibres.

No acabo d’entendre aquesta dèria per gastar paper i tinta, la veritat. Jo mateix també miro que publiquin els llibres que escric, però tots aquests centenars de milers de manuals que cada any es tornen a imprimir...

Manuals

A banda que trobo una mica obsoleta la creença que hi hagi un “manual”, un llibre que aplegui la informació imprescindible de qualsevol matèria, sobretot a Secundària i a Batxillerat.

He mirat per sobre uns quants d’aquests manuals nous d’aquest any i estic segur que en poques hores (que haurien de ser lectives) podria trobar tota la informació que aquests manuals contenen i força més. A la xarxa. De fonts fiables.

Sistema

Suposo que forma part d’una mena d’obligació inherent al sistema. Hi ha uns quants autors de manuals que s’hi han acostumat, uns editors que sembla que s’han quedat sense imaginació i uns llibreters que si no fos per aquestes compres de juliol i setembre ho passarien molt malament. Em sap greu sobretot pels llibreters, que mereixen molta més fortuna tot i que no els aniria malament reinventar una mica el negoci.

Girar

En fi, que som de nou a les portes de la tardor, que ja fa uns quants dies que he tornat a la redacció, que el món de vegades sembla que no giri i que ara com ara prefereixo no valorar en públic l’únic canvi notable que s’ha produït aquests dies a l’empresa on treballo. Tinc la sensació que no cal.

Persones

La majoria de persones sensates ja saben que al món hi ha persones disposades a liderar un projecte i persones que prefereixen aterrar de puntetes per agafar embranzida, com si una empresa amb milers d’empleats i milions d’usuaris només fos un trampolí.

Empenta

M’encanta tornar-m’hi a posar. M’agrada ser on sóc i també reprendre aquest blog que he tingut desatès. Devia ser la calor...

26/7/10

Segona llista per a un balanç (9 mesos a la redacció)

21/7/10

Explicacions: què és això de la finestra

Explicar la posició

Jeff Jarvis ofereix al seu blog una explicació clara de les seves posicions, per evitar malentesos amb els seus lectors i fins i tot anota quina mena d’interessos econòmics pot tenir, i les seves creences religioses, perquè troba més honest deixar clar al lector el seu punt de partida.

Els lectors d’aquest blog ja saben que no m’ocupo de política. M’interessen aquí molts altres assumptes que tenen a veure amb el canvi que les TIC ens ajuden a fer i, des de fa uns mesos, des de la feina de periodista, he intentat aportar reflexions sobre la manera com expliquem les coses.

Per tant, em podria estalviar cap mena d’explicació.

Una acció audaç o ingènua

Però els últims dies circula per la xarxa un document que potser té sentit que miri d’explicar aquí.

No sé si és una acció audaç o només ingènua.

Sigui com sigui, confio que aquest posicionament no desviarà l’atenció de cap lector. Aquest blog seguirà sent el mateix. No canvia.

Però vull donar una explicació sobre una proposta que aquí només havia insinuat.

Posició

En termes polítics, sóc pragmàtic i divideixo l’espectre entre dues grans posicions, les més socialdemòcrates i les més liberals. M’inclino sense vergonya per les primeres, encara que molts amics em diuen que de vegades no ho sembla. Dec ser una mena de socialdemòcrata liberal, no ho sé.

En qüestions de drets civils i altres assumptes morals, em sento més aviat radical (en el sentit recte de la paraula, en vaig parlar un dia aquí).

Pel que fa a les propostes de solució per a Catalunya, després d’una joventut nacionalista em vaig anar acostant al federalisme, sobretot seguint les idees i propostes de persones com Pasqual Maragall o Quim Nadal. De fet, durant uns quants anys, vaig adqurir una experiència, que encara m’és útil, treballant en algunes campanyes electorals, sempre per a candidats del PSC.

És una de la desena de feines que he fet en els últims vint-i-cinc anys i des d'aquest blog sempre hi ha hagut i hi ha un enllaç a la meva biografia professional.

Una fallida

Em vaig desvincular de la política quan vaig emprendre un projecte que no volia que tingués cap mena de risc a causa d’això i, com tothom, una mica per esgotament.

Durant els darrers anys, he mantingut les meves opcions personals i he sigut un votant de l’actual govern de Catalunya, tot i que en els últims dos o tres anys he anat rumiant amb amics sobre la fallida de la proposta federal de manera cada vegada més intensa.

No estic sol. L'estadística diu que formo part d'un moviment ampli de persones que compartíem una posició i que avui creiem que hi ha una urgència a resoldre d'una vegada per totes.

Els darrers mesos, he mirat de resumir la meva mirada i me n’ha sortit un document que em sembla que conté crítiques força dures a l’independentisme i al nacionalisme, tot i que sense aquesta aportació no seríem a on som, i que convida els federalistes a ser col·laboradors d’un projecte que ens permeti sortir de l’atzucac, d’aquest bucle del qual tinc la impressió que la classe política no vol acabar de sortir.

Compartir-ho

Crec que s’equivoquen. Crec que hi ha una sortida. Ho he explicat. Ho he escrit. Per a mi, per entendre’m, però m’ha semblat que podia ser útil si ho compartia.

En aquest document, enfoco la qüestió de la independència d’una altra manera. No dic que sigui bona ni tan sols és original. Hi ha desenes d'articles i llibres que ho saben dir millor.

I segur que no hauria estat capaç d’escriure res sense totes les aportacions de persones que sí que estan preparades per tractar d’aquests assumptes. Jo no sé res. Només he escrit el que m’ha semblat entendre.

Interès

Però m'ha sobtat que el text ha tingut força lectures (o visites) i he rebut comentaris que demostraven molt d’interès, en pocs dies. I això que som a l'estiu.

És veritat que m'he preocupat de fer-lo arribar a uns quants amics i coneguts, però també ho és que he rebut notes de persones que no coneixia de res i que subratllaven aspectes del text que trobaven d'interès.

Per això vaig decidir fer una presentació que ajudés els posibles lectors a entrar una mica en el text, abans de decidir que hi podien dedicar mitja hora.

Ja està, ara ha quedat explicat.

Sortir del bucle

Mantinc en general les meves preferències. Per entendre’ns: l’endemà de la independència, és molt probable que torni a votar la socialdemocràcia, tingui les sigles que tingui. Encara que molts amics em trobin una mica liberal i que jo em senti en molts aspectes més radical.

Però ara mateix crec que és una urgència sortir del bucle. La proposta d’estar 30 anys més negociant, discutint, al bucle, no m’il·lusiona gens ni mica. I el concert econòmic em sembla una jugada més o menys vivaç però dins del mateix bucle.

Vet-ho aquí.

Ja està. Ja no caldrà que aquí en parlem més.

En aquest blog no faig política.

I els lectors saben que no és el que ofereixo.

Però he volgut donar una explicació.

Per evitar malentesos.

Tots som moltes coses alhora.

I una d’aquests “coses” que sóc és el document que he escrit i la presentació que n'he fet.

La presentació és aquesta:

La finestra on Prezi

13/7/10

Aprendre i explicar-ho: un procés emocionant amb els "mapes lliures"

Ja he dit alguna vegada que m’agrada aquesta feina. Em permet aprendre. Quan has d’explicar alguna cosa, primer l’has d’entendre. I aquest procés encara el trobo molt emocionant.

És clar que he fet altres feines que també m’han permès aprendre. Potser té més a veure amb la manera de ser (tenir ganes d’aprendre coses) que no amb la feina que facis. En to cas, ara és molt evident. Vaig a llocs, escolto i miro d’explicar-ho. El procés és més net i clar que en altrs situacions o almenys m’ho sembla.

Fa pocs dies vaig ser a Girona, per atendre el primer dia d’un congrés sobre “mapes lliures”.

M’havia documentat una mica abans d’anar-hi i una font m’havia ajudat proporcionant-me uns quants enllaços de relleu.

Un cop allà, vaig seguir diferents ponències des de les nou del matí fins després de les sis de la tarda, totes en anglès (ja fa anys que acudeixo a cites semblants però sempre tinc por de perdre’m detalls importants).

A les pauses, vaig superar la timidesa mirant d’entrevistar persones que em semblaven rellevants.

Al final de la jornada, tenia moltes notes a l’ordinador i a la llibreta.

Moltes idees i molts detalls que no m’hi cabien.

Havia de fer tres coses i les havia de fer de pressa.

1.- Trobar una síntesi, és a dir: saber què volia explicar al públic generalista del mitjà on treballo i què s’havia de quedar fora perquè era de mitjà especialitzat.

2.- Tenir una estructura perquè el text avancés, des d’una explicació general cap a diverses qüestions que calia apuntar: alguns exemples, el cas català... de manera que s’hi encabissin totes les anotacions i declaracions que havia obtingut.

3.- Escriure un text que tot i ser llarg no excedís els límits del mitjà on treballo, amb frases clares i comprensibles, amb un cert estil, en un català tan genuí com fos possible, amb enllaços d’interès per a qui tingués ganes d’anar més enllà.

Tot això ho havia de fer en menys d’una hora i mitja (en realitat hi havia anat rumiant tot el dia però sempre hi ha un moment que necessites aturar-te i decidir exactament com ho faràs, jo vaig decidir-ho mentre caminava mirant el riu que envolta el Palau de Congressos que hi ha a La Devesa).

I abans, per força, ho havia d’haver entès. Potser no tot, segur que els mapes lliures no són bé el que jo he dit, segur que els experts em trobaran superficial i una mica forçat (sempre intentes que el text sigui atractiu i això et porta a buscar alguns elements que cridin l’atenció del lector).

Però no n’estic del tot descontent. Vaig aprendre moltes coses, em va agradar molt intentar explicar-ne unes quantes i vaig conèixer persones molt sàvies que tenen ganes de viure i d’aportar coneixement. Quan tens un dia així és quasi impossible no pensar que és un privilegi fer aquesta feina.

El resultat, per si algú s’hi ha encuriosit després d’aquesta explicació, va ser aquesta peça per al 3cat24:

http://www.3cat24.cat/noticia/762566/societat/Desenes-de-milers-de-voluntaris-elaboren-el-mapa-lliure-del-mon

12/7/10

Copsant les xarxes des del mitjà públic digital: el cas de la sentència

Els últims dies, entre altres feines que no he deixat de fer, he tingut ocasió de seguir de ben a prop l’eco que a les xarxes socials ha provocat l’assumpte de la sentència.

De primer, vaig observar que hi havia moviments tènues, en contrast, si més no, amb els gestos unitaris que s’havien produït el dia de l’editorial conjunt.

http://www.3cat24.cat/noticia/747487/societat/El-ciberactivisme-respon-de-manera-desigual-davant-la-sentencia-sobre-lEstatut

Crec que aquesta distinció es devia sobretot a la falta de lideratge. En l’altra ocasió hi havia hagut un grup que impulsava i animava mentre que aquesta vegada tot quedava més a l’atzar de la reacció espontània.

Però a poc a poc es començaven a produir algunes reaccions, i vaig fer una peça per assenyalar-ho.

http://www.3cat24.cat/noticia/749477/societat/Difonen-un-giny-que-afegeix-la-senyera-al-perfil-dels-comptes-a-Facebook-i-Twitter

Quan faltava menys per a la manifestació, alguns usuaris molt actius van llançar propostes i vaig provar de fer-me’n ressò per informar els lectors del mitjà on treballo.

http://www.3cat24.cat/noticia/756246/societat/Usuaris-del-Twitter-convoquen-una-cita-per-anar-plegats-a-la-manifestacio-del-10-J

http://www.3cat24.cat/noticia/758366/politica/Un-grup-de-bloguistes-difon-un-text-comu-a-favor-de-la-manifestacio-enmig-dun-debat-tens-sobre-la-convocatoria

Per fi, se’m va encarregar un seguiment de la manifestació a les xarxes. Això tenia diversos inconvenients, el primer de tots era que se m’impedia acudir a una manifestació on m’hauria agradat ser.

Però la dificultat més greu era intentar fer una peça equilibrada, molt de pressa, mirant què es deia sense gaire temps de reflexió, sense posar tots els enllaços, sabent que a la redacció estarien molt enfeinats i que no tindrien gaire temps per editar res... Més que una peça informativa feia una nota d’urgència, n’era conscient i això em desagradava profundament. M’agrada treballar d’una altra manera.

http://www.3cat24.cat/noticia/763447/societat/Milers-de-missatges-reprodueixen-la-manifestacio-massiva-a-Twitter

Per fi, m’havia compromès a enviar una segona peça i aleshores em vaig adonar que el que havia de dir anava en contra dels mitjans de comunicació. Però vaig creure que havia de ser valent i dir-ho igualment.

Perquè a aquella hora ja era evident que internet permet que les persones desin fotografies i vídeos i que ho comparteixin amb tothom. Permet enviar missatges. Permet opinar, conversar.

Per quina raó has d’acudir a una galeria d’un mitjà de comunicació, on tot està filtrat, si pots fer servir les eines de la xarxa? Ara mateix, a internet hi ha acumulat un arxiu potent sobre la manifesatció, només fa falta que algú miri d’agregar-lo, d’endreçar-lo. Potser aquesta hauria de ser la feina dels mitjans, endreçar el que les persones ja ens diuen

http://www.3cat24.cat/noticia/763626/societat/Els-manifestants-creen-un-arxiu-historic-a-internet-amb-textos-i-imatges-de-la-manifestacio

És una mica la reflexió que ja havia fet en aquest blog a causa de les imatges que la gent envia als mitjans quan hi ha una nevada o qualsevol altra situació que la gent considera “fotogènica”.

En tot cas, ara m’adono que tinc un enfilall de peces que demostren que les xarxes socials són ben vives.

A més, els enllaços que he anat posant en aquest apunt són el testimoni no sols de la meva feina sinó també d’una implicació, la del mitjà digital públic d’aquest país que, de forma clara, s’ha compromès amb la ciutadania per mirar de copsar l’estat d’ànim de l’anomenada catosfera.

Sols per això ja hauria valgut la pena, encara que a mi, personalment, em quedi el desencís de la feina apressada, de totes les mancances que he exhibit i tots els defectes que no he sabut evitar.

7/7/10

Abans que es tanqui la finestra

La noció de “finestra” és molt emprada entre els venedors i compradors de productes audiovisuals. Es refereixen al període durant el qual els drets permeten l’exhibició d’un film o l’emissió d’una sèrie.

Els professionals d’aquest segment debaten si la finestra aquesta o aquella és massa curta o massa llarga.

Entenc com a “finestra”, per tant, l’oportunitat que algun fet s’esdevingui, que algun projecte arribi a port, que alguna idea progressi.

Les finestres s’obren, sí, però també es tanquen.

De vegades és possible controlar-ho però molts cops el context és tan poderós que actua com un fort corrent d’aire, que tanca les finestres encara que no ho vulguis.

Llegia fa poc sobre el cas de Ronald Wayne, un dels tres fundadors d’Apple, que va vendre’s les accions per 800 dòlars fa molt i molt de temps, un 10% que avui valdria 22.000 milions.

Aquest és un cas personal, algú que, com diu el mateix Wayne, confirma que quan som en un punt crucial no ens en solem adonar.

Hi ha molts altres casos, els músics que van deixar grups que després van ser molt populars i altres artistes o emprenedors que no van tenir tota la sort que potser mereixien.

Les empreses noves saben que a més de la planificació i l’encert depenen força de la sort, o sigui, de com afronten la seva “finestra”.

Però hi ha finestres que van molt més enllà d’una persona.

Són oportunitats que s’obren per a una comunitat, per a una idea determinada o per a un país.

En aquests casos, la pèrdua no consisteix a deixar escapar una mica de fama o uns quants milions de dòlars sinó que té conseqüències de més abast.

És veritat que costa molt adonar-se que ets en una cruïlla decisòria quan hi arribes. Però si tens la sensació que t’arriba aire fresc, si veus un paisatge que no veies, és legítim començar a creure que hi ha una finestra oberta.

En aquestes situacions, no estic gens segur que sigui gaire pràctic discutir sobre el color del marc ni aturar-se a comentar la pols que s’ha enganxat als vidres.

Hi ha el risc que una ventada tanqui la finestra oberta i, també hi ha la possibilitat que mentre ens entretenim amb el marc i els vidres vingui algú i aprofiti l’avinentesa per tirar avall la persiana.

3/7/10

L'optimisme com a missatge de marca

El missatge

“30.000 entregues diàries ens carreguen d’optimisme”. Aquest és el missatge que he vist en una camioneta d’Envialia.

Que facin servir el seu mitjà de transport com a mitjà de comunicació no és nou però sí m’ha cridat l’atenció la seva actualitzaciò per adoptar el missatge a la situació de crisi.

No fa gaire ja em vaig fixar en la “campanya antipublicitat” de Carrefour.

Però aquí, a més de l’adaptació al canvi hi ha un missatge interessant.

La foto no és gaire bona (he esborrat la matrícula) però compleix l’efecte testimonial. Quantes camionetes d’aquesta empresa recorren ciutats i carreteres amb els seus eslogans?

“Cada minut que passa és un minut menys perquè passi la crisi”. Amb aquesta frase, l’empresa recorda un dels seus referents (el temps) i llança una crida a l’optimisme.

Aconsegueix així que el seu públic li reconegui aquest esperit? Li reporta beneficis directes? L’ajuda a sostenir els atributs de la seva marca?

Problemes de reputació

Envialia va tenir fa dos anys problemes de reputació digital. L’exposició pública d’un cas concret va contribuir a empitjorar la percepció sobre els serveis d’aquesta empresa de missatgeria urgent.

Potser això hi té a veure. Potser han volgut canviar d’aspecte.

Idees contra el pessimisme

Si més no, és original, crida l’atenció i és ben rebut en un entorn en què els voltors ja fa mesos que no paren de subratllar tot el que va malament en comptes de proposar remeis perquè vagi millor.

Hi ha alguns profetes del passat que han obtingut molta notorietat amb el seu afany per esclafar els ànims, no he acabat de saber si amb algun interès inversor personal però en tot cas basant la popularitat en l’art d’escampar el desànim i el ditxós “jo ja ho deia”.

A mi sempre m’han interessat més les reaccions positives, els gestos dels emprenedors, històries com la de les nines de Famosa.

Envialia ens envia un missatge que té la virtut de fer-nos adonar que el pessimisme no resol res i ho complica tot.

Però em pregunto què passaria si aquest corrent fos seguit de tal manera que ens caigués una pluja d’anuncis d’aquest to un punt mel·líflu. Si de cop i volta totes les marques ens repetissin a cada segon la cançó aquella de Joan Manuel Serrat potser no ho resistiríem, oi?

2/7/10

La política catalana i internet: explicant-ho al gran públic

Encara falten uns quants mesos per a les eleccions catalanes però ja he fet diverses peces sobre la precampanya. No m'ocupo de política però sí que procuro seguir l'ús d'internet i les TIC en entorns molt diversos, també la política.

A mesura que escrivia aquestes peces informatives, m’adonava que hi havia un fil que les unia i en prenia consciència cada vegada que afegia l’enllaç d’una notícia publicada a a una notícia que escrivia.

Material acumulat

Ara m’adono que ja n’he fet unes quantes i que hi comença a haver material. Quan algú parli d’aquesta campanya 2010, serà inevitable atendre el recorregut que s’ha anat exposant al 3cat24.

Però no faig aquest apunt per revendre aquí les peces que faig en aquest mitjà sinó, com de costum, per comentar el que he après mentre treballava.

Les fonts ho són tot

Constato que he parlat bàsicament de CiU i PSC. Potser perquè són els partits més grans o potser perquè els seus responsables se m’han adreçat, ens hem conegut i des d’aleshores miren de tenir-me al corrent de les seves activitats. Fet i fet, sempre depenc de les fonts.

Però em sento una mica decebut. Crec que he de ser capaç d’esbrinar millor com fan servir la xarxa les altres formacions i ser més proactiu.

Sense blocs i amb llibertat

Per una altra banda, puc estar molt satisfet. El 3cat24 ha publicat aquestes peces i els meus caps no m’han preguntat mai, mai, si pensava equilibrar una notícia amb notícies sobre altres partits. Ja sé que els blocs on es computa la informació dedicada a cada candidatura només s’imposen durant les campanyes, però de vegades hi ha la temptació d’equilibrar per equilibrar i nosaltres l’hem evitada.

No he rebut mai cap instrucció en aquest sentit, ni cap recomanació, i he pogut decidir per mi mateix la manera com pensava redactar les peces, les imatges que hi volia incorporar, els títols que hi posava. Una altra prova que malgrat tot de rumors sense gaire fonament en aquesta casa es disposa en molts aspectes d’una libertat superior a la d’altres empreses de comunicació, com ja vaig comentar fa uns quants mesos.

A més, mantinc un criteri d'informar sense escandalitzar que aplico i que explico.

Repte i petició

Ara em queda el repte de saber i explicar què fan a la xarxa el màxim possible de partits polítics catalans. Si algú vol fer cap aportació, ja ho sap. Les fonts són l’aliment del periodista.

Si algú té curiositat, vet aquí la llista de les últimes peces sobre política i internet.

La llista

Precampanya electoral

CiU llança una xarxa social pròpia

http://www.3cat24.cat/noticia/487785/ciencia/CiU-llanca-una-xarxa-social-propia-i-forma-centenars-de-ciberactivistes

CiU edita un manual per als ciberactivistes propers

http://www.3cat24.cat/noticia/623385/ciencia/CDC-edita-un-manual-amb-instruccions-per-actuar-a-les-xarxes-socials

Montilla demana als ciberactivistes propers al PSC que no segueixin instruccions

http://www.3cat24.cat/noticia/687165/politica/Montilla-demana-als-ciberactivistes-del-PSC-que-lajudin-a-guanyar-a-la-xarxa-i-a-les-urnes

CiU llança una aplicació per a mòbil

http://www.3cat24.cat/noticia/704305/ciencia/CiU-llanca-una-aplicacio-per-a-iPhone

CiU llança un concurs de personalització de la seva emoticona

http://www.3cat24.cat/noticia/738746/ciencia/CiU-convoca-un-concurs-per-personalitzar-la-seva-emoticona-somrient

El PSC llança un concurs per triar el nom d’un web

http://www.3cat24.cat/noticia/749466/ciencia/El-PSC-engega-un-concurs-per-triar-el-nom-de-la-seva-plataforma-social-a-internet

Menció de l’ús de Google Moderator per part de la campanya de CiU

http://www.3cat24.cat/noticia/727385/societat/El-conseller-Maragall-respon-amb-videos-a-les-preguntes-que-els-ciutadans-han-votat

Ciberactivisme polític

Els ciberactivistes comencen una “batalla de vídeos” a la xarxa

http://www.3cat24.cat/noticia/713065/ciencia/La-batalla-audiovisual-de-les-eleccions-catalanes-ja-ha-comencat-a-internet

Reacció a la xarxa davant l’editorial conjunt sobre l’Estatut

http://www.3cat24.cat/noticia/422608/ciencia/Desenes-de-blogs-se-sumen-a-leditorial-conjunt-sobre-lEstatut

Reacció a la xarxa davant la sentència del Tribunal Constitucional

http://www.3cat24.cat/noticia/747487/societat/El-ciberactivisme-respon-de-manera-desigual-davant-la-sentencia-sobre-lEstatut (30 de juny)

http://www.3cat24.cat/noticia/749477/societat/Difonen-un-giny-que-afegeix-la-senyera-al-perfil-dels-comptes-a-Facebook-i-Twitter (1 de juliol)

Independència i internet

Internet a les consultes per a la independència

http://www.3cat24.cat/noticia/433425/politica/La-consulta-del-13-D-blinda-el-seu-programa-informatic-contra-possibles-atacs

Una aplicació de Facebook permet votar per la independència

http://www.3cat24.cat/noticia/421860/ciencia/Una-aplicacio-de-Facebook-aplega-milers-de-vots-per-a-la-independencia

El salt de Laporta a la política amb l’estrena del seu web

http://www.3cat24.cat/noticia/548565/ciencia/Laporta-obre-el-seu-web-amb-la-promesa-de-dedicar-els-seus-millors-anys-a-Catalunya

(Vaig comentar en aquest blog les reflexions que em va provocar la redacció d'aquesta peça i els comentaris que va rebre).

Altres campanyes

Ús d’internet a la campanya per a la presidència del F C Barcelona

http://www.3cat24.cat/noticia/705365/societat/Els-candidats-a-president-del-Barca-trien-recursos-dinternet-diferents-per-a-la-campanya